Blanca Deusdad recita “Cançó de l’esclau”

Blanca Deusdad recita “Cançó de l’esclau”, composada l’any 1832 per Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833). Era un clar himne a la llibertat, en un context polític en què els joves liberals barcelonins estaven molt esperançats perquè hi hagués canvis polítics significatius amb l’inici de la regència de Maria Cristina. Manuel de Cabanyes es presentava com un poeta alliberat i alliberador. Blanca Deusdad Ayala és llicenciada en Antropologia i Doctora en Sociologia. És professora a la Universitat Rovira i Virgili. Comparteix

Luz Cassino recita “Cançó d’amor i fe” de Manuel de Cabanyes

12 poemes del Romanticisme i 12 Poetes contemporanis Luz Cassino recita “Cançó d’amor i fe” de Manuel de Cabanyes. A les acaballes de l’any 1832, es va produir en el poeta un punt d’inflexió en la seva línia estètica i va iniciar una nova i darrera fase poètica. Sota les influències del cançoner que venia de França i del trobadorisme dels clàssics catalans, llavors sí, es pot dir que els seus versos són veritable poesia romàntica. Es tracta d’un canvi de

Laura Sánchez recita “La meva navegació”

  Laura Sánchez recita “La meva navegació”. Inclòs dins el recull Preludios de Lira, aquest és un dels poemes més significatius de l’autor. Es tracta d’un poema al·legòric, en el qual Cabanyes hi mostra el seu esperit crític envers les guerres o les persecucions polítiques. Versos idealistes dins una línia romàntica, un cant a l’esperança, amb la convicció que aviat es podria viure en pau i llibertat. (1831) Laura Sánchez Millà (Barcelona 1959) és professora de literatura a secundària, des d'on promou

Teresa Costa-Gramunt recita “Oda a la lluna”.

Teresa Costa-Gramunt recita “Oda a la lluna”. El dia 1 de juliol de 1833 en Manuel de Cabanyes va presenciar un fenomen que l’inspiraria la composició del seu darrer poema. Del seu llit estant, a la Masia d’en Cabanyes, malalt de tuberculosi, el poeta va demanar que li obrissin el balcó per a presenciar un eclipsi de lluna. Conscient de la seva fi (moriria un mes i mig després) , el poeta lliurava el seu testament poètic a la posteritat amb

Dolors Juan i Hill recita recita “A***”

 Dolors Juan i Hill recita recita “A***”, un poema de desamor que Manuel de Cabanyes va dedicar a la seva estimada, la jove vilanovina Antònia Inglada i Moragas (1811-1876), en el moment en què s’assabenta del seu compromís amb un altre home, en ser desaprovat el seu amor. Sensible i melancòlic, delicat de salut, Cabanyes s’acomiada d’ella tot esperant el consol de la mort per a poder retrobar-se amb ella en un altre món. El poema fou publicat dins el

Museus a casa: Joan Duran i Rafael Sala

ART I POESIA   Joan Duran i Rafael Sala Tarongers a la Masia d’en Cabanyes de Rafael Sala (1891-1927) i Cos meu, paraula, X de Joan Duran i Ferrer. Rafael Sala i Marco és un dels pintors vilanovins representants de l’avantguarda catalana que va fer un periple internacional i recorregut poc comú en els artistes de l’època. Tarongers a la Masia d’en Cabanyes va ser pintat l’any 1911, just abans de marxar a Munic amb només 20 anys. Munic, en aquell moment, era un

Museus a casa: Blanca Deusdad i Josep Maria Canyelles

ART I POESIA   Blanca Deusdad i Josep Maria Canyelles MUNTANYES TENYIDES No et deixo fugir a través de la foscor, no oprimeixo més el record, m'acompanyes prop del cor i del respir, memoria serena, resistent a l'oblit. Entre converses al sol d'una tarda d'estiu, miro al fins les muntanyes, verdes i abruptes, tenyides ja de noves vides. De Blanca Deusdad Ayala a "Terra d'aigua" (Arola editors).  La pintura a l'oli és de Josep Maria Canyelles.