Blanca Deusdad recita “Cançó de l’esclau”

Blanca Deusdad recita “Cançó de l’esclau”, composada l’any 1832 per Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833). Era un clar himne a la llibertat, en un context polític en què els joves liberals barcelonins estaven molt esperançats perquè hi hagués canvis polítics significatius amb l’inici de la regència de Maria Cristina. Manuel de Cabanyes es presentava com un poeta alliberat i alliberador. Blanca Deusdad Ayala és llicenciada en Antropologia i Doctora en Sociologia. És professora a la Universitat Rovira i Virgili. Comparteix

Luz Cassino recita “Cançó d’amor i fe” de Manuel de Cabanyes

12 poemes del Romanticisme i 12 Poetes contemporanis Luz Cassino recita “Cançó d’amor i fe” de Manuel de Cabanyes. A les acaballes de l’any 1832, es va produir en el poeta un punt d’inflexió en la seva línia estètica i va iniciar una nova i darrera fase poètica. Sota les influències del cançoner que venia de França i del trobadorisme dels clàssics catalans, llavors sí, es pot dir que els seus versos són veritable poesia romàntica. Es tracta d’un canvi de

Laura Sánchez recita “La meva navegació”

  Laura Sánchez recita “La meva navegació”. Inclòs dins el recull Preludios de Lira, aquest és un dels poemes més significatius de l’autor. Es tracta d’un poema al·legòric, en el qual Cabanyes hi mostra el seu esperit crític envers les guerres o les persecucions polítiques. Versos idealistes dins una línia romàntica, un cant a l’esperança, amb la convicció que aviat es podria viure en pau i llibertat. (1831) Laura Sánchez Millà (Barcelona 1959) és professora de literatura a secundària, des d'on promou

María Rosa Nogué recita “A Cinti”

 12 poemes del Romanticisme i 12 poetes contemporanis Manuel de Cabanyes va escriure aquest poema l’estiu de 1832, a La Granada, i el va dedicar al seu amic i escriptor Joaquim Roca i Cornet (1804-1873). Segons Xavier Solà de Andrés, estudiós i investigador del poeta Cabanyes, el va compondre en un moment en que no deuria trobar-se massa bé, ja que es tracta del poema més pessimista i alhora romàntic del recull Preludios de mi Lira.  Per primera vegada hi incorporava el

María de la Paz Talegón recita “Cançó de l’esclau”

María de la Paz Talegón recita “Cançó de l’esclau” de Manuel de Cabanyes. Era l’any 1832, i els joves liberals barcelonins estaven molt esperançats perquè hi hagués canvis polítics significatius amb l’inici de la regència de Maria Cristina. Influït per l’exaltació que hi havia als carrers i per una nova concepció poètica que s’esdevenia de la idealització de la figura del trobador medieval i del nou concepte francès de chansonnier, Manuel va compondre aquest poema que assenyalaria un abans i

Teresa Costa-Gramunt recita “Oda a la lluna”.

Teresa Costa-Gramunt recita “Oda a la lluna”. El dia 1 de juliol de 1833 en Manuel de Cabanyes va presenciar un fenomen que l’inspiraria la composició del seu darrer poema. Del seu llit estant, a la Masia d’en Cabanyes, malalt de tuberculosi, el poeta va demanar que li obrissin el balcó per a presenciar un eclipsi de lluna. Conscient de la seva fi (moriria un mes i mig després) , el poeta lliurava el seu testament poètic a la posteritat amb

Bàrbara Scuderi recita “A la meva estrella”

 Bàrbara Scuderi recita “A la meva estrella”, escrit per Manuel de Cabanyes a la tardor de 1831, i dedicat al seu amic i editor Bergnes de las Casas. El va incloure dins el llibre “Preludios de mi Lira” i va esdevenir un dels més ben considerats per la crítica. L’estudiós i investigador Xavier Solà de Andrés situa aquest poema en el següent context: “La composició d’aquest poema ha de relacionar-se amb els dies de novembre en què Cabanyes va ser a Barcelona,