“JARDÍ DEL POETA CABANYES” d’Alexandre de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes visqué a la Masia des del 1919 fins a la seva mort, l’any 1972. Des del seu taller, instal·lat a les golfes de la casa, i la galeria pintà panoràmiques de Vilanova i dels indrets del voltant, sobretot quan es va fer gran i la seva salut no li permetia sortir de casa. Com en aquesta tela, pintada l’any 1925, del jardinet posterior de la casa, conegut com “Jardí del poeta Cabanyes” , en el que se’ns evoquen els jardins simbòlics de Santiago Rusiñol, amb qui l’any 1908 havia exposat en una mostra de la Societat d’Artistes Catalans, i a qui coneixia també per la proximitat geogràfica amb el Cau Ferrat a Sitges. Aquest caràcter simbolista-decadentista dels jardins de Rusiñol tindria sentit en aquesta obra pel significat mateix de la vida i obra del poeta a la Masia d’en Cabanyes, on amb tan sols 25 anys morí a causa de la tuberculosi, i que, no obstant això, seria considerat el primer poeta romàntic català, amb una obra que si bé poca, és de gran rellevància dins de la poesia catalana i espanyola. Aquest quadre  es troba actualment al Museu de Montserrat, donació de la família Cabanyes Ricart i  va ser part de l’exposició antològica de l’Alexandre Cabanyes “La captura de l’instant”, al Museu Víctor Balaguer, l’any 2018.

Continue Reading

Alexandre de Cabanyes i Marquès, un any per a recordar-lo

Aquest any es commemora el 145è aniversari del naixement i el 50è aniversari de la mort d’Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), qui fou pintor vilanoví i el darrer de la nissaga que visqué a la Masia d’en Cabanyes.

Imatge de la gravació de la pel·lícula "Homenaje a Alejandro de Cabanyes" , l'any 1967

ACGAF60_Fons Jordi Mas_Arxiu Comarcal del Garraf

I aquest any també en fa 55 de la pel·lícula documental que Josep Farré, Jordi Mas i Sebastià Serra li van dedicar en el seu 90è aniversari, l’any 1967. Any de números rodons, de curioses coincidències.

Diuen que el 2022 serà un any bo, després de dos anys de pandèmia segur que han de venir coses bones! Si més no és un any per a recordar a un dels artistes més rellevants de la nostra història; somniador i viatger, modern i activista cultural, Alexandre de Cabanyes va ser una persona de caràcter enèrgic, com la seva pintura, que si li hagués tocat viure la pandèmia (l’actual clar, perquè aleshores passaren l’anomenada grip espanyola, el 1918) de ben segur que se l’hagués pres amb optimisme. Perquè ell era així, de tot en feia broma o una oportunitat per a treure’n bones experiències. I aquest any 2022, com a mínim, ens hauríem d’encomanar de la seva vitalitat.

El seu tarannà jovial i decidit era ben conegut per tothom, de fet a la porta del seu taller tenia penjada una proclama del General Douglas Mac Arthur que feia referència precisament a la joventut com a un estat de la ment i no com a una etapa de la vida, una famosa frase que ell adoptà com a leitmotiv.

Alexandre de Cabanyes va néixer en el sí d’una notable família de Vilanova i la Geltrú, fill de Leonor Marquès i Riba i de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles, que li deixarien en herència un important patrimoni però també el gen de l’esperit. De ben jove s’interessà pel dibuix i la pintura, iniciant-se a Vilanova a l’Escola d’Arts i Oficis, i més tard al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Amb dinou anys faria les seves primeres exposicions a Vilanova, una d’elles al Museu Balaguer.

Atret per la idea de perfeccionar la tècnica i situar-se al nucli del món artístic i de les noves corrents, l’any 1900 va viatjar a Paris, on faria una llarga estada que repetiria en més  ocasions. París era el centre de la creativitat, de la llibertat, de l’avantguarda… , una ciutat que el va captivar i on va compartir moments entranyables amb els seus amics Xavier Nogués i Francesc Sardà.  Allà estant, aquest darrer li va fer un magnífic retrat de cos sencer que avui podem veure a l’exposició permanent del CIRMAC. A París assistiria a les classes de l’Acadèmia Colarossi, situada al cor de Montparnasse, coneguda per ser una de les primeres acadèmies que acceptaria noies entre els seus alumnes i també de les poques que  permetrien a les noies pintar nus masculins. La Colarossi, que acollia estudiants procedents d’arreu del món, va tenir alumnes que esdevindrien artistes ben coneguts, com Modigliani, Gauguin, Hélène de Beauvoir o Alphonse Mucha, entre molts d’altres. París influí en el seu desenvolupament com a persona i en la seva manera de viure la vida, però també com a artista, allí s’iniciaria en la modalitat de pintar a l’aire lliure, molt de moda en aquell moment, una pràctica que mantindria posteriorment.

Després de les seva primera estada a París, el 1904, Cabanyes faria una primera exposició individual a la Sala Parés, seu aleshores de l’avantguarda barcelonina. En aquesta galeria d’art encara hi exposaria de manera individual en tres ocasions més, el 1909, el 1913 i el 1927, i moltes més  a nivell col·lectiu, a través del Cercle Artístic Sant Lluc i més freqüentment a través de la Societat Artística i Literària de Catalunya.

L’any 1908 viatjà a Munic convidat pel seu amic Cesare Giuliani, al que conegué com a director tècnic de l’empresa Pirelli a Vilanova. La ciutat de Munic li aportà nous estímuls i creativitat per a  continuar pintant. Aquell mateix any faria una exposició conjunta amb el vilanoví Iu Pascual, a la Sala Parés, els quadres els enviaria des d’allà.

Després d’aquesta època de viatges alternats amb estades a Barcelona, el 1909 decidí establir-se a Vilanova i la Geltrú. Aquí hi va recuperar amistats, va crear nous vincles i va fer de Vilanova i de la Masia d’en Cabanyes seu, en moltes ocasions, de trobades artístiques i musicals. Alexandre de Cabanyes vivia una vida bohèmia, una vida en llibertat. Formava part de vàries societats artístiques a la vegada, s’entenia bé amb els artistes del seu temps, i tant podia estar a Paris com a Barcelona, tant podia organitzar tertúlies i trobades com participar-hi, tant podia estar a la platja de Vilanova pintant marines com passar hores al seu taller de la Masia finalitzant retrats i quadres encarregats. Amb 40 anys es va casar amb Pilar Ricart i Nin. Era la germana del seu amic pintor i gravador, Enric Cristòfol Ricart. Fixaren la seva llar a la Masia, i tingueren quatre fills. Des del moment que es va casar, la Masia d’en Cabanyes esdevindria el centre de les seves activitats, des de la Masia supervisaria les seves terres i conreus i també és on rebria figures destacades de l’art, de la cultura i de la política. En els següents anys, tot i la Guerra Civil i el sotrac que va patir per la mort de la seva filla Núria, mantindria el seu afany per pintar, seguiria participant a exposicions i tindria una vida social  i cultural molt activa.

L’obra de Cabanyes és molt extensa, com ho fou la seva vida. L’any 1957 (amb 80 anys) se li va  retre un homenatge des de la Biblioteca Museu Balaguer amb una exposició que recolliria pintures de totes les seves etapes. El 1967 fou objecte d’un altre homenatge, en aquest cas promogut des del Foment Vilanoví, concretament pel periodista i escriptor Eugeni Molero. Entre d’altres accions van dur a terme la gravació del reportatge que compartim, a càrrec dels membres de l’Agrupació de Cinema Amateur del Foment Vilanoví: Jordi Mas, Sebastià Serra i Josep Farré.  “Homenaje a Alejandro de Cabanyes” és un recorregut per la vida i trajectòria professional de l’artista, on podem veure’l a la seva casa estimada, la Masia d’en Cabanyes, ara fa exactament 55 anys.

Al cap de 5 anys, el 23 de març de 1972, moriria a la Masia d’en Cabanyes amb 95 anys d’edat.

Continue Reading

MOLIÈRE A LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

Aquest any es commemoren els quatre-cents anys del naixement del dramaturg i actor francès Jean-Baptiste Poquelin (París,1622 – 1673), més conegut com a  Molière, considerat el creador de la comèdia francesa. Va ser popular a la seva època pel revolt que van provocar les seves obres teatrals, molt satíriques amb la societat francesa del moment. Als nostres dies han arribat una gran quantitat de produccions seves, les quals són molt reconegudes sent considerat un escriptor de referència internacional. D’aquest autor, a la biblioteca de la família Cabanyes trobem un conjunt de set volums, “Oeuvres de Molirère”. Es tracta d’una edició de l’any 1768, feta a París que, com indica en la mateixa té “l’aprovació i privilegi del rei”, fet que en un primer moment no era així pel fort to crític de les trames. Aquesta col·lecció conté algunes de les peces més populars de la producció de Molière, com “Amfitrió” o “Monsieur de Pourceaugnac” i estan il·lustrades amb magnífics gravats com el de la imatge adjunta pertanyent a l’obra “L’Avar”.

Aquests volums, com molts altres de la biblioteca de la Masia contenen la rúbrica de Josep Anton de Cabanyes i   encara que la biblioteca fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destaca especialment Josep Anton, que adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega exemplars de temàtiques molt variades: literatura romàntica europea (Lord Byron, poesia; Walter Scott, novel·la històrica; Victor Hugo…), literatura clàssica, llibres de viatges, diccionaris, tractats de comerç, enciclopèdies, llibres de religió, etc., juntament amb llibres del negoci familiar i obra manuscrita del poeta Manuel de Cabanyes. En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. Amb prop de 2000 exemplars, és considerada una de les biblioteques de major interès del segle XIX a Catalunya.

Continue Reading

La Masia d’en Cabanyes es construeix l’any 1798 com a segona residència de la família Cabanyes i Fuster. S’edifica en els antics terrenys de la “Masia d’en Perellada”, els quals la família Cabanyes havia comprat al marquès de Llupià, l’any 1790. Serà Llorenç Cabanyes i Fuster qui decidirà, després de diverses reformes, enderrocar l’antiga masia i edificar un edifici nou d’estil neoclàssic, les obres del qual s’allargaran a causa de la guerra del francès, finalitzant-se l’any 1814. Ja des de l’any 1860 trobem que el nom de “Masia d’en Cabanyes” substitueix a l’antiga denominació dels terrenys en tots els documents i plànols que són editats. Durant bona part del segle XX, la casa va ser la residència del pintor Alexandre de Cabanyes, el qual va saber aconseguir mantenir sempre l’essència romàntica de l’espai, sent a ell a qui i és a ell devem la conservació de l’edifici i les seves estances interiors. Avui en dia és considerada una de les edificacions rurals més importants i singulars del neoclassicisme català.

Bibliografia: “Noms de llocs de Vilanova i la Geltrú” de Vicenç Carbonell i Virella. Institut d’Estudis Penedesencs, 2001.

Continue Reading

“VISTA DES DEL TALLER DE LA MASIA D’EN CABANYES, HIVERN” d’Alexandre de Cabanyes

En aquests dies de fred les vistes des de la Masia d’en Cabanyes ens mostren un paisatge de serenitat, definit pels colors de l’hivern. La mateixa panoràmica que fa més de cinquanta anys Alexandre de Cabanyes reflectí en la seva obra “Vista des del taller de la Masia d’en Cabanyes, hivern”. L’artista va  residir a la Masia des del 1919 fins a la seva mort, l’any 1972. El segon pis va ser el lloc on  va instalar el seu taller de pintura, des del que respresentà  de manera exemplar escenes dels voltants de la casa. Aquest quadre forma part d’un conjunt de quatre peces en les quals se’ns mostren les vistes des del taller , en cada una de les estacions de l’any. Els quadres actualment formen part de diferents col·leccions particulars i van ser exposats en conjunt per primer cop desprès de molt anys a la mostra “L’entorn perpetuat” que va tenir lloc a la Masia d’en Cabanyes l’any 2018.

Bibliografia:”Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.

 

Continue Reading

PAISATGE DE MONTSERRAT

Durant els anys que Alexandre de Cabanyes viu a la Masia no només pinta paisatges de Vilanova sinó que va fer campanyes que el porten per diferents punts de la geografia catalana. L’any 1931, fruit d’un d’aquests viatges pinta aquesta magnífica obra. Es tracta de la representació d’un paisatge que molt conegut i distintiu del territori català, el massís de Montserrat, amb el seu relleu tan característic. Les muntanyes dominen la tela en la franja superior en la qual s’entreveu un petit fragment de cel i en primer terme s’obre pas la verdor dels arbres. Aquesta peça pertany a una col·lecció particular i va participar en l’exposició “La captura de l’instant” al Museu Víctor Balaguer l’any 2018.
Bibliografia
“Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.
Mònica Álvarez. Guió de l’exposició “La captura de l’instant” al Museu Víctor Balaguer, any 2018.

Continue Reading

L’ANY DELS NEGATS

El 9 de novembre del 1896  va succeir un dels fets més tràgics de la història de Vilanova i la Geltrú, “L’any dels negats”, en el que un fort temporal de mar va provocar la mort de vint-i-dos pescadors de la vila. De quaranta barques que van sortir a la mar, sols tornaren nou; la resta s’estavellaren contra els penya-segats entre Vilanova i Sitges. El més jove de les persones que moriren fou un nen de deu anys, la mateixa edat que tenia l’Alexandre de Cabanyes en aquell moment. El fet li provocà un fort impacte i és així en certa manera com comença la seva relació amb el mar i la pintura de marines, amb una tragèdia. En aquesta obra de joventut va voler expressar tot el dolor i desconsol per la pèrdua de tantes vides. La seva obra, a mesura que passen els anys, s’anirà reconciliant amb el mar, mostrant-nos primer la duresa de la vida i el treball de mariners i pescadors, per finalment representar ja un mar en calma. Aquesta peça, feta en llapis i grafit sobre cartó, pertany a una col·lecció particular i va participar en l’exposició “La captura de l’instant” al Museu Víctor Balaguer l’any 2018.

“Alexandre de Cabanyes.1877-1972. L’últim modernista”. Catàleg exposició al Museu Víctor Balaguer/ Masia d’en Cabanyes, Vilanova i al Geltrú, 2018.

Continue Reading

Gravat d’ENRIC CRISTÒFOR RICART. La façana neoclàssica de la Masia d’en Cabanyes

Pintor, dibuixant i gravador nascut a Vilanova i la Geltrú, va deixar-nos un 2 de novembre de 1893. Des del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes, el recordem amb aquest gravat de la Masia d’En Cabanyes, acompanyant-nos de les paraules de Teresa Costa-Gramunt que a petició de l’Ajuntament de la ciutat de Vilanova i la Geltrú en va escriure un retrat, el núm. 26, de la sèrie que recorda vilanovins i vilanovines il·lustres. L’autora fa una passejada per la vida i l’obra de E.C.Ricart – d’infància, dels seus estudis a l’Acadèmia Galí, el viatges entre les guerres a Italià, Florència i Venecià, Mallorca, París, Londres, Madrid, Sevilla, Vilanova – i sobretot, de manera remarcable ens apropa a la seva obra i els amics que el van acompanyar al llarg dels anys.

D’aquest veí i il·lustre Vilanoví, se’n diu que “… la seva obra, és una de les més valuoses aportacions d’un vilanoví en el camp de la plàstica; en el seu cas en l’art del gravat, tècnica en la qual va excel·lir i arribà a ser-ne un mestre apreciat arreu d’Europa”. També , en el cas de l’excel·lència que volem associar al gravat ” …..les seves mans artesanes van arribar a un nivell de perfecció artística remarcable. La qual cosa fa que, encara avui en dia, en nom de Ricart estigui al capdamunt de la piràmide en el conreu artístic de la xilografia”.

El Gravat de la Masia d’en Cabanyes, evoca i recorda que E. Cristòfol Ricart quan era fora i durant tots els anys que va viatjar buscava la manera de mantenir un “lligam” amb Vilanova, també, de la seva implicació en projectes culturals, després de la guerra, amb el seu cunyat Alexandre de Cabanyes, on participava de la vida col·lectiva de Vilanova sempre que se’l demanava.

Compartim part del text del Retrat de Teresa Costa-Gramunt: “El temperament de Ricart, temperat per la seva voluntat de domesticar-lo, ofereix unes característiques que poden rastrejar-se en la seva obra, per més que ens aparegui diversificada en la pintura, el dibuix, el gravat o l’escriptura. Hi ha uns trets comuns que es distingeixen ja en un primer cop d’ull: l’ordre, la pulcritud, harmonia en la composició (amb una certa tendència a no deixar gaires espais buits, no fos cas que l’atrapés l'”horror vacui”), la transparència, l’oferir un discurs “mut”, perceptible només per aquells que saben apreciar el joc, la paradoxa o el moviment de la quietud, la precisió en el dibuix, en el gravat, l’atenció als detalls, la preparació minuciosa de qualsevol treball que emprengués… Tots aquests trets, els mateixos, podrien apuntar-se a la llista de les seves característiques temperamentals, i que apareixen també en el traç de la seva lletra (sempre en equilibrada i pautada progressió cap a la dreta, és a dir: cap a la zona de l’acció i que equivaldria a l’enorme capacitat de treball que va exercir). En el dibuix de la seva cal·ligrafia, en la distribució sobre el paper dels seus escrits, s’hi veu sobrietat, discreció, elegància amb refinament, contenció, humor britànic, obsessió per la perfecció, cultura, civilitat, equilibri entre el que és d’ordre material i el que és d’ordre espiritual, gairebé en  en perfecta simbiosi”

Bibliografia
TERESA COSTA -GRAMUNT “Retrat d’Enric C. Ricart” https://www.vilanova.cat/doc/doc_36975623.pdf

Continue Reading