Tony François de Bergue

Tony François de Bergue (París 1820-1893), fou un pintor francès que va residir a Barcelona durant llargues temporades. Durant la seva estança, l'artista es va convertir en un important estímul, destacant per la seva influència en diversos artistes catalans i la seva participació en la vida cultural de Barcelona durant el segle XIX. Fou el primer pintor estranger, juntament amb el suís Alphonse Robert, a participar en l'Exposició de l'Associació d'Amics de les Belles Arts de Barcelona l'any 1849. La seva

Les poesies completes de Manuel de Cabanyes, per Sebastià Puig (1927)

Vilanova i la Geltrú homenatjà el poeta Cabanyes amb una edició especial. El desembre de 1922 arribà a Barcelona l’edició britànica dels poemes de Cabanyes, per Allison Peers, i sembla que això motivà que Sebastià Puig decidís publicar l’obra de Cabanyes, amb una edició més completa i més luxosa, per a contrarestar l’edició britànica. Puig s’hi posà amb els seus ajudants a confeccionar el seu projecte entre 1923 i 1927. Per a la publicació, trià Oliva de Vilanova, prestigiós impressor vilanoví,

“Passejant entre masies” de Vicenç Carbonell Virella

De nou, la Masia d’en Cabanyes se’ns presenta com a referent de la història de Vilanova i part essencial del seu paisatge. Aquest cop, dins la mostra ‘Passejant entre Masies’ de Vicenç Carbonell, que acull el Centre d’Art Contemporani fins al 23 de juny. Es tracta d’una exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal del Garraf on es presenten fotografies fetes per Vicenç Carbonell entre els anys 1965 i 2000. Es tracta d’una versió renovada dels llibres Masies del Garraf 1, 2 i

Notícia d’una senyora de l’alta societat catalana del segle XIX

Retrat de Maria Dolors de Cabanyes i Ballester (1812-1885)   La germana petita del poeta Manuel nasqué a Vilanova i la Geltrú (1-6-1812) i, orfe de pare, sempre visqué sota la protecció de la mare, Caterina Ballester, qui li proporcionà una educació refinada: aprengué francès i música i fou preparada per a desenvolupar una alta funció dins la societat aristocràtica vuitcentista. De ben joveneta la mare la portava als balls de la Llotja de Barcelona per trobar pretendents selectes. La seva vida

De quan el Capità General s’allotjà a Can Cabanyes de Vilanova

El darrer esdeveniment conegut de Josep-Anton de Cabanyes. Josep-Anton de Cabanyes des que perdé l’esposa el 15-12-1844, renuncià a viure a la Granada i a Puig-roig i s’establí a Vilanova amb la seva mare Caterina Ballester en la casa de la plaça de les Cols, que era considerada una de les més luxoses. Allí patí una apoplexia fulminant, rebé els sants sagraments, morí l’11-7-1852 i fou enterrat a la Granada amb la seva esposa, filla i germà Manuel. Abans, però, del

Dia Internacional de la dansa

Avui es commemora el Dia Internacional de la Dansa. Des de la Masia d'en Cabanyes ens sumem a aquesta celebració amb la peça de l'Alexandre de Cabanyes "Les Tres Gràcies". Aquest oli sobre tela data de l'any 1902 i es poden veure una sort de tres Gràcies, filles de Zeus, símbol d'Amor, Bellesa i Fertilitat, acompanyades amb tot un seguit de roselles en un camp verd intens. El moviment fluid dels vestits de les joves i la sensualitat de les

La Bassa dels Josepets de Gràcia

La Bassa dels Josepets de Gràcia és un oli sobre tela de l’Alexandre de Cabanyes (1877-1972) realitzat l’any 1899 i del què actualment se’n pot gaudir a la Masia d’en Cabanyes, al nou espai dedicat a ell i a la seva filla Núria de Cabanyes. Tot i que l’Alexandre conreà el gènere paisatgístic sobretot entorn a la producció de marines, també destacà amb pintures on, com en aquest cas, hi imperava la natura. El quadre té una estètica romàntica i representa

Dades poc conegudes de Manuel de Cabanyes a la universitat de Cervera

Recull de poesies, on es publicà per primer cop un text del poeta. Manuel de Cabanyes cursà a la universitat de Cervera (l’única de Catalunya) tres anys acadèmics (1820-22 i 1827-28). En aquest últim curs, l’abril de 1828, la universitat publicà un recull de poemes (imatge adjunta) en el qual aparegué imprès el seu poema A la Reina María Josefa Amalia. Cal saber, però, que aquest poema (112 versos) no fou acceptat pel coordinador del recull, Agustí Torres, qui instà a