La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton, que adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega exemplars de temàtiques molt variades: literatura romàntica europea (Lord Byron, Walter Scott, Victor Hugo
La sala russa era l'espai de reunió, tertúlia i oci de la casa. El mobiliari que la compon, format per la taula, les cadires, els sofàs-gòndola, les butaques i el mirall, és d'estil isabelí i realitzat amb roure rus. Precisament de la procedència d’aquest material és d'on ve el nom de la sala, que per altra banda ens permet parlar de les estretes relacions dels Cabanyes amb Rússia, que tenien despatx a Sant Petesburg. L'element que més destaca d'aquest espai és
Una part molt important del llegat que guarda la Masia d'en Cabanyes és la col·lecció pictòrica, formada per un total de cent quinze peces de diferents autors, estils i cronologies. Així per exemple, a banda dels Cabanyes pintors, destacant Joaquim de Cabanyes i Alexandre de Cabanyes, trobem també noms importants dins la història de l'art català com Ramon Martí Alsina o Joaquim Espalter. D'acord amb el compromís del centre per la preservació i difusió del llegat, entre els anys 2003 i
Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942) va ser l’única dels quatre fills d’Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart que va seguir la tradició artística del pare. Però com en el cas de Manuel de Cabanyes, germà del seu besavi, la malaltia va truncar la que podria haver estat una carrera molt fructífera. S’ha conservat poca obra d’aquesta jove dibuixant, però l’existent no deixa de ser interessant. La imatge que acompanya el text correspon a una de les seixanta-nou vinyetes de l’”Auca
La sala de música constitueix un dels espais més evocadors del Romanticisme de la Masia d’en Cabanyes. No en va, la música era una de les principals aficions de la burgesia del segle XIX, i especialment en l’època romàntica va ocupar un paper preeminent en les arts, considerant-se el medi idoni per expressar una de les principals premisses del moment, la llibertat. Amb una atmosfera molt afrancesada, un dels elements principals d’aquesta estança és la cúpula que cobreix l’espai, pensada per
Alexandre de Cabanyes és una de les figures principals de la història de l'art local i un nom reconegut en el conjunt de Catalunya. Format amb el pintor Josep Sugranyes i Florit, pels voltants del 1900 era un assistent assidu a les tertúlies d'Els 4 Gats i el Cercle Artístic de Sant Lluc, on coincidí amb Casas, Rusiñol, Nonell, Mir o Anglada-Camarasa, entre altres. Al llarg de la seva trajectòria va mantenir la filosofia i les temàtiques del modernisme, raó
Aquesta habitació és la més recent de la planta noble, ja que el seu ús és el que més s'ha allargat en el temps, des de l’estança original, de la que resten molts elements, a les aportacions i canvis que hi va fer Alexandre de Cabanyes, qui va viure a la masia fins l’any 1972. El mobiliari Estil Imperi, en molt bon estat de conservació, conviu amb el llit modern, sobre el qual es conserva encara l'argolla que corresponia al domàs
Primogènit de Llorenç de Cabanyes i Caterina Ballester i hereu del negoci familiar “Cabanyes i Fuster”, Josep Antoni és el model d’home que recull l’ideari del Romanticisme: emprenedor, viatger i coneixedor del món, aficionat a les arts i el col·leccionisme, va conrear pel seu compte poesia, prosa, traducció (parlava fins a set llengües), música i pintura, amb major dedicació després de la mort de la seva dona i en els darrers anys de la seva vida. Es va formar a Amsterdam