Museus a casa: Salvador Capitan i Joan Nadal

ART I POESIA
Salvador Capitan i Joan Nadal

Art i poesia de la mà de dos professors i amants de l’art.

Salvador Capitán i Camañes ens va deixar massa jove, fou lector incansable i aficionat a la literatura. Llicenciat en Belles Arts atret per la pintura i el dibuix, en els quals va trobar el seu mode d’expressió i la seva professió.

Compartim un poema ple de sensibilitat que evoca d’acord amb les paraules de la seva germana Anna Capitán a Vianant de Capvespres que va editar l’any 2003 el Cep i la Nansa Edicions “ ….El mar, el color blau, la llum, el cel, el paisatge i l’eclosió de sentiments és el que trobem en els seus poemes, en els dibuixos i en el record que ens va deixar
L’acompanya una bella imatge de la Masia d’en Cabanyes de Joan Nadal Milà, també dedicat a l’educació i professor de l’Escola d’art de Vilanova i la Geltrú. El pintor vilanoví té com a passió pictòrica el paisatge i els colors de la natura que interpreta amb vibracions cromàtiques i llums personals.

JO SÉ QUE ESTIC SOL
Alguna mà misteriosa
Ha clavat l’odi de l’home
En un riu de guerres i d’armes,
En un riu de sang i plors.

Alguna mà misteriosa
Ha fet que la vida plori
Pels camins que tots els homes
S’han deixat per recórrer.

I jo em trobo sol
Enmig de tants canons,
enmig d’aquests fusells
jo sé que estic sol.

Perquè l’ infant no riu,
perquè el núvol no és blanc,
perquè la flor s’ha clos.
Jo sé que estic sol.

(1977)

Continue Reading

El mobiliari isabelí de la saleta russa

La saleta russa de la Masia era un espai d’oci de la casa on destaca el seu mobiliari fet de roure rus i ornamentat amb pàmpols de raïm. L’estil d’aquest pren el seu nom d’Isabel II, que regnà a Espanya del 1833 al 1868. Aquesta tendència es caracteritza per l’ús d’elements d’estils del passat combinats entre ells -i on fou molt destacada la referència al món medieval- l’aplicació de l’ornamentació de tipus floral i el predomini de la forma ovalada i les potes sinuoses. Pel que fa al material, predomina el treball amb fustes fosques, i a casa nostra especialment la xicranda, la noguera i la caoba; el mobiliari de la Sala Russa, però, és de roure rus, ja que és un conjunt importat de Rússia. Com a diferència respecte al mateix mobiliari en aquesta època en altres països, en general els mobles d’aquí són menys luxosos i recarregats que els alemanys, francesos o anglesos.

Bibliografia
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Álvarez

Continue Reading

ELS CABANYES I LA CIÈNCIA. JOSEP MARIA DE CABANYES I BALLESTER

El segle XIX fou una època important en el camp de la ciència i els avenços tècnics i alguns membres de la família Cabanyes, com Josep Maria de Cabanyes i Ballester (1787-1839), compartien aquest interès. A la cambra de Manuel de Cabanyes trobem aquest retrat del seu oncle i tutor, el qual va participar personalment en l’educació del poeta. Josep Maria, especialista en ciències naturals i matemàtiques fou professor d’aquesta darrera disciplina i llengua francesa. Va escriure diverses obres sobre els avanços científics de l’època, com Anales de Nuevos decubrimientos usuales y prácticos en el que col·laborar l’any 1828. A la Masia el trobem destacat en l’espai dedicat a “Els Cabanyes, la ciència i la tècnica” on podeu descobrir una petita exposició que ens mostra alguns dels invents més importants del segle XIX.

Continue Reading

Diana i l’embaràs de Calisto a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

Aquest quadre d’estil classicista, pertanyent a l’Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII, es troba a la Sala de Música de la Masia i representa una coneguda escena mitològica. La pintura és una còpia de diversos artistes entre ells, II Domenichino, reconegut pintor italià del Barroc. L’objectiu principal d’aquest artista era superar les imperfeccions de la naturalesa mitjançant el desenvolupament d’un ideal de bellesa a través de l’estudi i de la imitació dels exemples antics i del Renaixement.
A la imatge se’ns mostra una escena de la història de Calisto, una caçadora del seguici de Diana, deessa de la caça, pel qual havia fet vot de castedat. Però Jupiter, per seduir-la, l’enganyà convertint-se en la mateixa Diana. Com a resultat Calisto quedà embarassada. A la pintura veiem representada a Diana, caracteritzada amb la mitja lluna al cap, símbol de castedat. Discuteix amb Calisto a qui assenyala amb un dit acusador, mostra de la seva vergonya. La resta de nimfes aparten les robes de la jove perquè es pugui observar el seu embaràs i ella es contrau avergonyida.

Bibliografia
Dossier de Restauració de l’obra pictòrica a la Masia d’en Cabanyes
Estudi de la col·lecció pictòrica a la Masia d’en Cabanyes, Sílvia Mestres

Continue Reading

AVUI PARLEM: El rapte d’Europa a la col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

A la sala de Música  trobem aquest quadre d’estil classicista de l’Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII. La pintura tracta un tema mitològic bastant conegut com és el rapte de la bella Europa per part del deu Zeus. Segons el mite, Europa era una princesa fenícia de la qual Zeus es va enamorar. Per tal d’apropar-se a ella va adoptar la forma d’un toro i quan ella, confiada, va pujar al seu llom ell la segrestà i se la va portar a l’illa de Creta. És aquest moment del rapte el que es mostra a la imatge, amb Europa a sobre de Zeus, convertit en toro, amb la mirada cap a la platja on les seves amigues criden espantades. Des del cel un amoret dulcifica l’escena i del mar emergeix la figura d’un tritó.

Bibliografia
Dossier de Restauració de l’obra pictòrica a la Masia d’en Cabanyes
Estudi de la col·lecció pictòrica a la Masia d’en Cabanyes, Sílvia Mestres

Continue Reading

AVUI PARLEM: Paisatge de Joaquim de Cabanyes al Museu Víctor Balaguer (II)

Tal com comentaven fa unes setmanes, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer es custodien dos quadres de Joaquim de Cabanyes, fruit de la donació de Josep Maria Mir (fill del reconegut pintor Joaquim Mir) el 2008. L’obra que us presentem avui representa també un paisatge romàntic, temàtica essencial en la pintura de l’artista. En aquesta escena la protagonista principal és la Natura presentada en el seu màxim esplendor. Predominen els colors blaus i blancs del cel i els núvols, els marrons de la terra i els verds dels elements vegetals. A l’esquerra podem veure un gran arbre i en primer terme, a l’esquerra, una petita figura insignificant envers el paratge natural que l’envolta sent només una part d’ell sense cap mena de pretensió retratista.
La pintura va ser realitzada l’any 1856, com indica la inscripció que consta a la part davantera del quadre junt amb la signatura de l’artista.

 

Continue Reading

Museus a casa: August Bover i Brull Carreras

ART I POESIA  
August Bover i Brull Carreras

Art i poesia de la mà d’ Arbres propers a la Masia d’en Cabanyes, de Brull Carreras, amb Erem , som i serem , de l’escriptor, professor i poeta, August Bover.

Arbres propers a la Masia d’en Cabanyes, Pere Brull Carreras (1943-2010)

Brull Carreras, va plasmar en la seva obra dos dels temes que li interessaven. La figura humana, a través de personatges forts i expressionistes i la natura, «extremadament poètica, però gens dolça».

Aquest pintor vilanoví, desaparegut massa jove, destaca per la seva consciència social, que va compartir amb els “seus alumnes a les classes de plàstica, fins i tot quan encara ningú parlava del canvi climàtic». Aquestes son paraules del comissari Ricard Planas, que va preparar i compartir la seva darrera exposició al juny del 2010 a la Sala de Vilanova i la Geltrú (aquest mes de maig farà 10 anys de la seva desaparició).

El poema que oferim s’inclou a Tornaveu, – amb dibuixos de Pere Capella Simó, d’Arola Editors, del gener d’enguany – . És el poema que August Bover ens ha regalat el Dia de Sant Jordi a la Masia d’en Cabanyes i que s’inscriu en la tendencia poètica de L’oulipisme, com a obrador de literatura poètica, i treballa amb la llengua a manera d’experimentació a partir del joc entre la fonètica i el significat. Tornaveu forma part d’aquesta experimentació fonamentada en l’expressivitat del llenguatge i en el joc fonètic.

Unim aquests dos aristes que ja havien col.laborat a “Llums i Ombres del Temps. Abecedari coral. Proposta de Brull Carreras” d’ El Cep i la Nansa Edicions, l’any 2003.

Érem, som… i serem

Pel que hem estat,
pel que ara som
i volem ser,
allà on siguem
o ens estiguem,
serem només
si volem ser,
i serà bo
i estarà bé,
si tots hi som
i els que s’hi estan
hi poden ser.

Som i serem,
no ens n’estarem

 

                                                                    August Bover 

Continue Reading

AVUI PARLEM: Venus i Adonis a la col·lecció pictòrica de la Masia Cabanyes

A la sala de música podem admirar aquesta obra de temàtica mitològica pertanyent a l’Escola Bolonyesa de finals del s. XVII i principis del s. XVIII.
A la present pintura veiem representats a Adonis i Venus envoltats d’amorets. El bell Adonis va acompanyat de la seva llança i els seus gossos, com atributs distintius de caçador, i al seu costat jau Venus. L’escena ens mostra un dels episodis on la deessa s’entrega amb persistència per seduir-lo perquè no marxi. Algunes al·legories ja profetitzen la mort del jove, com les flors del terra amb les que juguen alguns amorets i la mateixa Venus, sentenciant que el seu amor anirà acompanyat d’un gran dolor per la pèrdua del seu amant.

Bibliografia
Dossier de Restauració de l’obra pictòrica a la Masia d’en Cabanyes
Estudi de la col·lecció pictòrica a la Masia d’en Cabanyes, Sílvia Mestres

Continue Reading