PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d'una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment exposats a la sala de música de la Masia. El centre de la composició està dominat per un riu, el qual ens porta cap al fons de l'escena donant-li profunditat. Veiem nombroses figures de personatges pertanyents a un ambient rural, de les quals destaquen tres dones en primer terme, al costat d'un gran arbre, que semblen rentar la roba a la

LA MODA AL SEGLE XIX. “Hivern” de Josep Anton de Cabanyes

Aquesta aquarel·la de Josep Anton de Cabanyes retrata a la seva esposa, Pepita d'Olzinelles. Són un total de quatre peces en què la seva muller apareix com a representació de les estacions de l'any. Pepita era una dona instruïda, molt a la moda que va acompanyar a Josep Anton en algun dels seus viatges. Avui us presentem l'hivern, on la veiem ben abrigada. En aquests quadres queda reflectida quina era la moda a mitjans del segle XIX. Els vestits eren

PAISATGE ROMÀNTIC DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d'una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia d'en Cabanyes i que formen part del llegat pictòric de la família. L'obra ens mostra un típic paisatge rural en què l'escena està ocupada quasi completament per una gran casa de camp, en la que destaca, al sostre, una xemeneia fumejant. La construcció està emmarcada per arbres i just a darrere veiem enlairar-se cap al cel les branques

LES MUSES a la Masia d’en Cabanyes

Aquesta obra es troba  a la sala de música de la Masia i es tracta d'un quadre  de l'escola Bolonyesa, d'estil classicista (s. XVII-XVIII) de temàtica mitològica, la qual era molt apreciada entre les classes benestants del segle XIX. Sembla que les figures principals de la imatge serien cinc de les nous muses clàssiques, divinitats inspiradores de les arts, i els homes que parlen a darrere els poetes Homer, Virgili i Hesíode. Aquest quadre forma part de la col·lecció de la família Cabanyes almenys des de l'any 1830, data

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S'estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d'acord amb les mesures per a minimitzar l'expansió de la pandèmia Covid-19. Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que

ESGLÉSIA DEL CORPUS CHRISTI DE SEGÒVIA, JOAQUIM DE CABANYES.

En aquest quadre de Joaquim de Cabanyes es representa un interior amb elements arquitectònics, en contrast als paisatges naturals, comuns en la seva producció. Es tracta de l'església del Corpus Christi de Segòvia, d'on es detalla una nau amb sostre pla de bigues de fusta lleugerament il·luminada des de l'exterior per tres arcs de ferradura a la dreta. A la banda esquerra, recolzat sobre un dels tres arcs, apareix un home amb bastó, una figura quasi imperceptible dins la composició,

LES CORNUCÒPIES DE LA MASIA

A la cambra de Manuel de Cabanyes es conserven un parell d'interessants peces anomenades cornucòpies. Es tracta d'uns petits mobles de tipus aplic consistents en un mirall que a la part inferior consta d’ un suport per posar espelmes. La llum d'aquestes quedava reflectida al mirall il·luminant encara més les estances. Aquests objectes, els quals ostentaven un marc amb gran ornamentació daurada sobre fusta, van ser molt difusos durant l'estil rococó. Les cornucòpies de la Masia pertanyen al segle XIX,

PAISATGE DEL PI GROS DE LA MASIA D’EN CABANYES, JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d'una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. A la composició veiem en primer terme la tanca de pedra de la Masia i darrere pinedes i muntanyes, centrat entre la vegetació destaca el Pi Gros. La seva proximitat a la Masia fa que l'artista el pintés, segurament, des d'uns dels balcons de la casa. Aquest és un element natural molt conegut i visitat al municipi vilanoví.