ELLES. PARLEN LES DONES DE LA MASIA D’EN CABANYES. UN VIATGE A LA SEVA HISTÒRIA OBLIDADA

Des del “Centre d’Interpretació del romanticisme. Masia d’en Cabanyes”, hem preparat una visita amb perspectiva de gènere com a forma de reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la casa. Hem volgut preparar la visita a la llum d’una mirada feminista, donant visibilitat i, també, revisant la seva història oblidada. Amb aquesta visita guiada volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem, doncs, una mirada crítica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valors més equitatius i igualitaris.

Donada la darrera supressió d’activitats culturals, hem enregistrat una part de la visita, adaptant-la al format digital per poder compartir-la amb tots vosaltres.

La podreu veure a partir d’aquest diumenge a les 12 h al canal de You tube de la   Masia d’en Cabanyes, on romandrà per futures visualitzacions. Tanmateix el CIRMAC té previst oferir la versió més detallada i complerta en una visita presencial tan aviat com sigui possible.

Més informació: https://masiadencabanyes.cat/category/premsa/

Continue Reading

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S’estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d’acord amb les mesures per a minimitzar l’expansió de la pandèmia Covid-19.

Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que hem construït. Han estat pintades , però les dones també pinten i son creadores, han estat posades com a exemple de vida quotidiana i poc en la seva faceta social i pública, les hem intuït com a subjecte passiu i no com a subjecte actiu. Ha estat, aquesta, una manera de difondre certs models de feminitat i una manera oblidada de fer història.

Des del Centre d’Interpretacio del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes durant el període de confinament hem preparat una visita amb perspectiva de gènere com una forma de reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la casa-museu del Romanticisme. Hem volgut preparar una visita a la llum d’una mirada feminista, donant visibilitat a aquestes dones i també revisant la seva història oblidada.

Posem de relleu que la visita es desenvolupa a la Masia d’en Cabanyes, una casa que il·lustra amb els seus espais íntims la vida quotidiana d’una familia benestant del segle XIX . Aquesta és una finca que fou residència d’una familia dedicada al comerç del vi i de l’aiguardent, viatgera, emprenedora, plena de creadors (poetes, pintors, escriptors), una família que representa els valors de la il·lustració. Una masia amb uns espais íntims que ens permeten descobrir la bellesa d’una casa neoclàssica única al país però també, en la suposada neutralitat d’aquesta finca, s’hi copsen les relacions de poder, socials i de gènere de cada època, s’hi copsa l’estètica i la simbologia dels espais i com s’hi reflexa la construcció d’identitats en les persones i en la pròpia casa. Les cases, deia Perucho , “tenen això: que s’hi aixopluguen els desitjos i les esperances, els records de les hores felices i també les desgraciades. Si tenen un cert temps, s’hi ha pogut sedimentar les emocions del passat i els fets històrics de l’època” i, certament , massa sovint hem explicat les emocions i les històries de manera esbiaixada.

La visita ens permetrà posar en circulació i posar de relleu els noms de les dones de la Masia d’en Cabanyes i de la Nissaga dels Cabanyes . Es una proposta de visibilització. Certament, amb certa discreció es coneix a Manuel de Cabanyes (poeta), Joaquim de Cabanyes (pintor), Josep Anton de Cabanyes (col·leccionista, pintor, empresari), Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (poeta, literat, artista), Alexandre de Cabanyes (pintor , el darrer del modernistes) però s’ignora les seves companyes, filles i mares . Les dones d’aquesta família.

Invitem doncs a conèixer les protagonistes de la nissaga dels Cabanyes, provem de rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal precisament en un espai que suposadament es femení atesa la dicotomia que hem percebut entre l’espai públic i l’espai privat, associat aquest darrer al gènere femení . Estariem plantejant donar a conèixer aquestes dones i considerar-les com a coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a minin.

Proposem doncs escoltar a les dones de la Masia d’en Cabanyes : les mares , les filles, les dones , les germanes . Posar en circulació , com deiem, a Maria Dolors de Cabanyes i Ballester, Pepita d’Olzinelles, Antonia Inglada, Pilar Ricart , Núria de Cabanyes …..en aquest marc personal i íntim. Posar de relleu d’altra banda, per interpel·lar-nos del seu significat . Fem, en aquest cas , una proposta de memòria des de la revisió ja que el que transmet la casa-museu ens permet investigar els models socials de gènere.

L’art que hi ha penjat en els espais quotidians – la sala de musica , l’espai Goya… – que representa el món femení pintat i plasmat des d’una mirada masculina. La representacions pictòriques de les senyores burgeses sovint encàrrecs per part dels marits , les dones com a model d’inspiració en la pintura religiosa, les muses en les representacions mitològiques o al·legories com a demostració de prestigi social que permet adquirir i formar una col·lecció. Una col·lecció adquirida i estructurada des de la mirada masculina i des del poder que atorga el treball i la capacitat econòmica de crear-la. Les dones de la col·lecció de l’Espai Goya que també ens parlen i denuncien a través dels gravats amb la presència central femenina, en aquest cas, la nul·la igualtat de gènere i la violència masclista al segle XVIII.

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural i les lleis per la igualtat, han suposat canvis importants en la posició de les dones : treball renumerat , espai public i espai politic, no son ara , exclusius dels homes . Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb aquesta visita guiada que iniciem el novembre del 2O amb públic adult i que proposarem a centres educatius volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem , doncs , una mirada crítica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valos més equitatius i igualitaris. Contribuir a omplir els oblits en els llibres d’història.

En aquest darrer sentit  la proposta ens apropa a la voluntat transformada de museus i educació que fomenti el sentit crític, a l’objectiu de transmetre a través de la memòria, a la creació de valors, al benestar de les persones a través de l’art. La proposta d’Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada apropa al CIRMAC al museu social i, sobre tot, al museu en el que s’hi descobreixen i s’hi viuen experiències que conviden a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, per avançar, precisament, en direcció contrària a l’actual, en l’educació cap a la igualtat i a una societat més igualitària.

Continue Reading

Col·leccionisme i Goya a la Masia d’en Cabanyes

La visita temàtica Col·leccionisme i Goya a la Masia d’en Cabanyes ens permet descobrir la sensibilitat artística i vocació col·leccionista dels Cabanyes. Mobiliari, quadres, llibres, instruments musicals i científics, juntament amb els 12 gravats de Goya, ens fan prendre consciència de la modernitat de la família, vinculada sobretot als viatges fruit de la seva professió, el comerç de vins i aiguardents amb el nord d’Europa. La col·lecció dels Cabanyes és una expressió cultural reflex de moments ideològics i estètics romàntics, posseïdora d’allò quelcom singular i envejable símbol del poder i prestigi familiar.

La col·lecció dels Cabanyes

La sensibilitat dels de Cabanyes per l’art, la ciència i la cultura, la seva posició social privilegiada, igual que l’esperit romàntic d’alguns membres de la nissaga, van incentivar l’afany col·leccionista de la família durant el segle XIX.

La col·lecció de la família de Cabanyes està constituïda per instruments musicals i científics, llibres i obres d’art.  El fons més interessant el conformen dotze estampes pertanyents a la sèrie dels Disparates realitzades per Francisco de Goya y Lucientes. Aquests gravats estan considerats un dels treballs més personals i romàntics del pintor.

goya_retallada

L’adquisició dels Disparates

Abans del 2 de setembre de 1895, els Cabanyes havien incorporat a la seva col·lecció dotze gravats de Goya. No se sap del cert com van fer cap a Vilanova ni qui els va fer arribar a la Masia. Probablement, va ser Joaquim de Cabanyes i Ballester la persona que adquirí aquests gravats.

Militar de carrera i pintor de vocació, Joaquim de Cabanyes era un home de món, culte, ben relacionat i gran coneixedor dels cercles artístics madrilenys. Tot fa pensar que, a mitjan del segle XIX, va tenir l’oportunitat d’aconseguir aquests dotze Goya excepcionals, gràcies al seu interès per l’art, la seva vocació romàntica i la seva influència.

Uns gravats únics

Goya va escometre els dibuixos preparatoris dels Disparates cap a 1815; va gravar les planxes en un dels moments més crítics de la seva vida i les va guardar a casa, amb l’esperança del moment propici per a la seva publicació, però Goya va morir a l’exili el 1828 i els Disparates encara van trigar unes quantes dècades a sortir a la llum.

La primera edició oficial dels Disparates és la de la Real Academia de San Fernando de 1864. El 1877, la revista francesa, L’Art, en va publicar quatre estampes inèdites més. Tanmateix, els exemplars de la Masia d’en Cabanyes sembla que van ser impresos entre 1854 i 1863 i, per tant, serien anteriors a dites edicions; d’aquí que es tracti d’unes peces de gran raresa.

Enigmes sobre els Disparates

Els Disparates és la darrera sèrie de gravats de Francisco de Goya i la que presenta més enigmes. La seva data de realització és incerta. Sembla que Goya la va iniciar cap el 1815, però no se sap si abans de caure greument malalt, el 1819 ja la tenia enllestida, o bé si va continuar-hi treballant fins al moment del seu exili a Bordeus, el 1824.

El títol d’aquest conjunt de gravats també suscita interrogants perquè ignorem el nom que Goya va atribuir a aquesta obra, que mai no va arribar a veure impresa. Després de la mort de l’artista, ha rebut diferents noms: Disparates, Proverbios, Caprichos fantásticos o Sueños.

Els dubtes planen sobre el nombre de gravats que Goya hauria pensat per completar la sèrie —tal vegada vint-i-cinc— igual que sobre l’ordre exacte les estampes. Els experts creuen que es tracta d’una obra inacabada, de la qual s’han localitzat vint-i-dues planxes repartides entre la Calcografia Nacional i el Museu del Louvre.

Fins avui, cap edició dels Disparates no ha inclòs mai en el mateix tiratge, totes les vint-i-dues planxes.

Temps adversos

Goya va endegar la sèrie dels Disparates poc després de la Guerra del Francès (1808-1814) i una vegada finalitzats els cicles de gravats, Desastres de la guerra (1810-1815) i Tauromaquia (1814-1816).

Eren temps difícils. Espanya patia la ressaca d’una guerra llarga i crua que havia capgirat el país de dalt a baix; suportava el restabliment de l’ordre absolutista imposat pel rei Ferran VII; havia d’acotar el cap davant d’injustícies, persecucions indiscriminades i la tirania d’un govern despòtic. Espanya tornava a ser presa de l’obscurantisme i se sumia en un dels moments més foscos de la seva història.

Goya rondava la setantena quan va esbossar els primers Disparates. Estava sol, sord i malalt. Molts amics s’havien exiliat o estaven empresonats. Els encàrrecs havien minvat, els deutes l’amenaçaven i l’estat el tenia sota sospita. Pobre, vell i decebut, l’imbuïa la negror de la desesperança.

En els Disparates, s’hi pressenten les ombres d’aquests temps adversos que arruïnaven el país i minaven l’artista.

La llibertat de creació: El Goya més romàntic

Els Disparates mantenen una notable relació estilística amb les Pintures Negres que Goya va pintar a la Quinta del Sordo, la seva residència des de començament de 1819.  Ambdós conjunts presenten imatges fosques, grotesques i marcades per una certa agressivitat que cal llegir en clau romàntica.

El romanticisme d’aquestes obres es desprèn de la llibertat creativa amb què foren executades, així com del caprici en la representació de volums, llums, espais i figures. En unes i altres, hi batega una visió subjectiva del món i la voluntat d’expressar-lo des d’un sotrac personal.

En els Disparates, Goya incorpora el llenguatge i les tècniques que havien caracteritzat la seva obra gràfica anterior. Recorre a l’aiguafort per subratllar detalls i transferir gestualitat a les escenes. L’ús de l’aiguatinta li permet, en canvi, crear atmosferes nocturnes, escenaris indefinits i contrastos acusats de clarobscur.

Tot plegat contribueix a donar als gravats un aire fosc, misteriós.

La dificultat d’interpretació

Estem davant de l’obra més hermètica i de més difícil interpretació de Goya.

Quan l’artista es va veure forçat a l’exili, va abandonar les planxes dels Disparates en un bagul de la Quinta del Sordo. No va deixar cap nota ni cap document aclaridor sobre el projecte amb què havia treballat durant anys. Tampoc cap ratlla que en precisés el títol.

Les possibilitats de desxifrar els enigmes que Goya va imprimir en els Disparates són escasses. Hi ha qui sosté que les imatges responen a una voluntat de crítica social en la línia dels Caprichos que Goya va publicar el 1799, o bé són una sàtira política contra l’absolutisme borbònic. Alguns observen que la sèrie al·ludeix al comportament d’una societat reprimida moralment i sexualment. D’altres, per contra, consideren que es tracta d’una representació personal i burlesca fonamentada en la iconografia del Carnaval.

Sigui com sigui, el significat dels Disparates continua soterrat per capes de foscúria, embolcallat per l’absurd, l’esperpent i el misteri.

 

Continue Reading

Capvespres d’estiu: Patrimoni i cava al Jardí de la Masia d’en Cabanyes

Cara A_baixa

Els Jardins de la Masia s’obren a la ciutadania els capvespres d’agost per gaudir d’una visita guiada al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, per descobrir les estances i la col·lecció artística del segle XIX, acompanyat d’una copa de cava. Així la Masia d’en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú, canvia la programació de visites durant l’estiu i proposa que enlloc de descobrir-la al matí, s’hi aprofiti el capvespre.

“Capvespres al Museu”, té la voluntat d’ensenyar i mostrar la Masia d’en Cabanyes, un dels tresors patrimonials del Garraf, construïda el 1798 i considerada un cas excepcional en l’arquitectura de la Catalunya de finals de segle XVIII.

Mostrar la Masia en aquest moment especial de l’any – l’estiu – permet gaudir d’un dels espais que la fa més singular i especial: els seus jardins i els seus espais verds. És una proposta per gaudir del jardí a l’ombra dels arbres, acompanyats de la façana neoclàssica de la Masia. Es recorda que aquesta façana i la globalitat de la Masia ha rebut recentment el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric i que és un edifici significatiu del primer període del neoclassicisme català, amb aspectes que il·lustren la seva influència italiana.

L’activitat es planteja amb maridatge de cava, fruit de la col·laboració i gentilesa del Celler de Viticultors del Garraf. El nexe d’unió dels Cabanyes i la vinya ve de lluny. Els Cabanyes van viure en la vinya les raons de la seva prosperitat. Ells, com d’altres propietaris, van apostar pel conreu de la vinya i el seus vins i aiguardents van viatjar arreu d’Europa i del món, ja que l’empresa Cabanyes, Fuster & Cia va fer-ne exportació entre Europa i la Mar Bàltica. Un relat de passat que és viu a la Masia d’en Cabanyes i també a la globalitat del Garraf, ja que en els darrers anys s’ha incrementat en un 10% l’extensió d’hectàrees conreades de vi, gràcies entre d’altres raons al Celler de Viticultors del Garraf.

El vi, el cava, els jardins, el relat empresarial i cultural dels Cabanyes es fusionaran cada cap de setmana a “Els Capvespres a la Masia d’en Cabanyes”, una proposta que també es vol que sigui coneguda i utilitzada pel públic familiar, fruit que els jardins oberts esdevenen un lloc de gaudi pels més petits.

Les visites dels capvespres es realitzaran els dies 9, 10, 16, 17, 23, 24, 29 i 31 d’agost, de 19h a 21h. El preu de l’activitat és de 4€, entrada gratuïta per a infants fins 7 anys. Aquestes visites són dinamitzades per Arc Gestió Cultural. Per a més informació: 639 868 491 (Jordi Pérez), info@arccultural.cat. Hi haurà servei de bar.

D’altra banda, les visites guiades dels matins (a les 11h, 12h i 13h) es realitzaran fins a aquest cap de setmana (26 i 27 de juliol) i es reinicien el 6 de setembre en aquest horari habitual. Els dies 2 i 3 d’agost la Masia romandrà tancada.

 

Cara B_baixa

Podeu descarregar-vos el programa fent clic a Capvespres al Museu 2014.

Més informació sobre la Masia d’en Cabanyes fent clic aquí.

Continue Reading

Visites guiades al CIRMAC

Imagen 003

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes és un espai situat a la Masia d’en Cabanyes, que promociona el turisme cultural a través de l’exposició permanent i la programació d’activitats culturals i educatives.  L’exposició, centrada enla família Cabanyes, és una eina que facilita el coneixement del moviment romàntic i acosta el públic visitant al moment històric en què es produeix. El llegat, conservat pràcticament intacte, mostra l’escenari privat on es va desenvolupar la vida d’una família benestant en el temps del romanticisme: La nissaga Cabanyes.  La visita al Centre d’Interpretació del Romanticisme permet també gaudir d’un entorn natural privilegiat, tot descobrint el jardí romàntic, el bosc i la zona de pícnic.

La visita comença per la planta baixa on s’ha instal·lat una nova exposició que recull les aportacions dels Cabanyes al patrimoni cultural en diferents àmbits: El Romanticisme, el paisatge, l’arquitectura, la ciència i la tècnica i el segle XIX. El poeta Manuel de Cabanyes esdevé l’eix central de l’exposició, ja que és el personatge més representatiu per la seva obra i la seva figura i perquè és considerat l’introductor de la literatura romàntica europea al país.  Per posar en valor el seu llegat, s’exposen elements que estaven amagats o que no estaven en condicions de ser exposats. Una de les peces més importants és el manuscrit “Predulios de mi lira”, un recull de dotze poemes escrits l’any 1833, que parlen de la llibertat, l’amistat, l’amor i la mort. Aquest espai també destaca altres membres de la família que són un exemple del què ha significat el segle XIX a Catalunya: Els pintors Joaquim i Llorenç de Cabanyes, el comerciant i viticultor Josep Anton de Cabanyes i l’especialista en matemàtiques i ciències naturals Josep Maria de Cabanyes.

Imagen 011

El recorregut continua per la primera planta,  on es poden visitar les estances de la família tal com eren al segle XIX: La sala de música, la biblioteca, la sala russa i el dormitori d’en Manuel de Cabanyes. S’han recuperat alguns espais com la cuina i l’habitació del pintor Alexandre Cabanyes, que va morir en aquesta masia i també s’ha restaurat una gran part de la col·lecció pictòrica. La vista d’aquesta planta s’estén fins els porxos, els antics menjadors i la cuina. Finalment, a l’últim espai de l’exposició es pot veure un mapa dels equipaments museístics de cada municipi, que anima i motiva el públic a visitar la resta de museus de la comarca i descobrir el patrimoni cultural del Garraf.

El Centre obre al públic els dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14h. Hi ha visites comentades cada hora en punt (11h, 12h i 13h.). També es poden concertar visites de grup (màxim 25 persones) entre setmana. Les reserves es poden fer omplint el formulari que trobareu a la columna dreta d’aquesta pàgina o trucant del telèfon 938115715. 

Continue Reading