PAISATGE EN RUÏNES

La Masia d’en Cabanyes alberga una important col·lecció pictòrica. A la sala de la música, podem admirar aquest “Paisatge en ruïnes “en el que  veiem en primer terme dos homes que agafen aigua d’una font. Sembla ser parella del que us vam comentar fa uns mesos (enllaç a bibliografia). Ambos formen part de la col·lecció de la família Cabanyes i Josep Anton de Cabanyes fa esmena en el catàleg de les seves propietats pictòriques, citant aquest últim d’aquesta manera:

“Nº 48. Otro Pais (paisatge) con Ruinas. De Salvatore Rosa. Escuela  Napolitana Este pais es compañero del precedente con todos sus defectos y meritos. Tiene asimismo iguales dimensiones”

Francesc Miralpeix en l’article esmentat a la bibliografia ens fa referència fent al·lusió a la seva possible autoria: Es tracta de dos capricci arquitectònics (núms. 47 i 48) de molt bona qualitat, per bé que l’atribució a Salvatore Rosa és qüestionable. Recorden, en canvi, la pinzellada més estirada i colorista del napolità Niccolò Codazzi (1642-1693), en l’estil del qual també ens hi fan pensar per la seva fecunda imaginació”.

Bibliografia
-Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850), Manuscrit de l’Arxiu de la Masia d’en Cabanyes. Vilanova i la Geltrú.
-Francesc Miralpeix: “Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850)”.

https://masiadencabanyes.cat/pictorica/col%c2%b7leccionisme-i-gust-artistic-de-josep-anton-de-cabanyes-paisatge-en-ruines/

 

 

Continue Reading

COL·LECCIONISME I GUST ARTÍSTIC DE JOSEP ANTON DE CABANYES: PAISATGE EN RUÏNES

La Masia d’en Cabanyes alberga una important col·lecció pictòrica que es pot contemplar avui en dia a diferents estances de la casa. A la Sala de Música es troba el volum més gran d’obres, de les que avui destaquem aquest “Paisatge en ruïnes”, identificat com anònim napolità. Aquest quadre forma part de la col·lecció de la família Cabanyes ja en el moment  en que Josep Anton de Cabanyes redacta el  catàleg de les seves propietats pictòriques, en el que apareix citada. L’esmenta atribuïnt-lo a Salvatore Rosa, pre-romàntic de l’escola napolitana fent tot el comentari que  transcrivim a continuació: “Aunque este cuadrito sea un mero bosquejo,pues en la mayor parte de él se aperciba todavia la preparación del lienzo, sin embargo descubre la mano maestra que la ha pintado, y aquel gusto particular en adornar sus composiciones de resto de antigua arquitectura…”

Com veiem, en aquest catàleg no es limita a fer un llistat de les obres i tal com cita Francesc Miralpeix en l’article esmentat a la bibliografia adjunta: “…al llarg de les entrades, hi ha abocada, amb un llenguatge refinat però gens ampul·lós, la seva amplíssima erudició, que acompanya de comentaris que traspuen les seves lectures i la seva experiència viatgera. No es estrany, en aquest sentit, que a vegades assoleixi un tipus d’observacions que traspassen l’afició col·leccionista i que l’apropen a la figura del crític d’art o de l’historiador.”

Bibliografia

-Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850), Manuscrit de l’Arxiu de la Masia d’en Cabanyes. Vilanova i la Geltrú.

-Francesc Miralpeix:”Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850”)

Continue Reading

“La coronació d’espines”, una petita peça d’oli sobre coure a la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes.

La Sala de música de la Masia d’en Cabanyes allotja una important col·lecció pictòrica amb quadres de diferents procedències, èpoques i temàtiques. Entre ells destaquen les obres religioses com aquesta “Coronació d’espines”, d’autor anònim, de l’Escola Flamenca (s. XVII principis del s. XVIII). Aquesta obra pertany a la col·lecció de la Masia d’en Cabanyes des de fa molts anys, ja que la trobem anomenada al llistat que fou elaborat a finals de la vida de Josep Anton de Cabanyes, cap a 1850 i que ens permet reconstruir la col·lecció original resultat de l’afició per les arts i les lletres del fill gran dels Cabanyes. “El Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes” són una mostra del seu gust artístic i també, una manera d’expressar-se com a crític d’art i l’estètica ” ....que ell mateix cultivà fixant el record de les impressions que li causaven les obres i els espais que visitava….Josep Anton, però, tenia clar que el sentit últim del seu catàleg consistia a fer valdre la col·lecció que havia aplegat. Amb l’esperança que els seus hereus sabrien apreciar, conservar i prosseguir – com de fet succeí – la seva tasca “(*)
La coronació d’espines que en el catàleg queda atribuït com “De Antonio Van Dyck ” i anomenat “Jesus coronado de espinas” és un oli sobre coure de 24 x 18 cm que, certament pot ser adscrit a l’escola Flamenca final del s. XVII principis del s. XVIII
L’episodi de La coronació d’espines, s’exposa en l’Evangeli de Sant Mateu, Marc i Joan (Mateu 27, 27-30; Marc 15, 16-20; Joan 18.7; Joan 19, 2-15). Els soldats del governador Pilat porten a Jesús després de la flagel·lació, a l’interior del pretori del palau on els soldats reunits, el vesteixen de color porpra, li col·loquen al cap una corona d’espines que han trenat. Després li col·loquen a la mà dreta una canya i desfilant davant d’ell, el menysprea dir-li: “Salut, rei dels Jueus” i, sostraient-li la canya, el glopejaren i maltractaren. Després de la tortura, el tornaren a vestir amb les seves robes i el dugueren a crucificar.
En el cas de la petita peça que es troba a la Masia, el mateix Josep Anton, en fa la descripció que tot seguit expressem:” Jesus coronado de espinasDe Antonio Van Dyck [ratllat en llapis i escrit «Miguel»]. Escuela Flamenca . El cuadrito de este numero es propiamente una miniatura, siendo admirable que lo concluido de la obra, no le cual suele amenudoninguna dureza, ni le quite aquel vago del ambiente, que es una de las calidades peculiares á las excelentes producciones de esta clase entre los flamencosy sobre todo con respecto al insignisimo maestro de quien se supone ser la presente pintura. Fuera por demás detallar aquí las otras muchas prendas de esta bellísima composición, superior sin duda á todo encomio, y sobre la cual reposa siempre tan gratamente la vista. No podemos menos de señalar la idea rara de haber cubierto la facha de uno de los sayones con la propia mano. Esta pintado sobre cobrey tiene de alto diez pulgadasy de ancho 7 pulgadas con 8 lineas“.(**)

(*) Francesc Miralpeix Vilamala.- Pintura i gust col·leccionista de Josep Anton de Cabanyes 1797- 1852)
(**) per saber més de la col·lecció de Josep Anton de Cabanyes que es visita a la Masia d’en Cabanyes podeu consultar: https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v15-miralpeix/300-pdf-ca : Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797- 1852) a través del manuscrit Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes (c. 1850) de Francesc Miralpeix

Continue Reading

PAISATGE DE SEGÒVIA DE JOAQUIM DE CABANYES

Joaquim de Cabanyes ens mostra la Natura de manera esplendorosa i com a protagonista de les seves composicions, sent un dels màxims representants del paisatgisme romàntic a les nostres terres. A la sala de música de la Masia es conserven una sèrie de paisatges de petit format de l’artista, dels que forma part aquesta obra. L’escena combina el paisatge natural, en el que predomina el gran conjunt de roques de la banda esquerra i els dos animals bevent aigua amb les senzilles cases de l’esquerra com a testimoni d’arquitectura típicament popular. Al fons, en mig d’un paisatge emboirat, destaca, sobre un monticle, la silueta de l’Alcazar de Segòvia. En aquesta ciutat residí Joaquim de Cabanyes durant una temporada i el mateix Josep Anton de Cabanyes, el seu germà gran, fa referència als quadres fets a Segòvia, i que daten de mitjans de 1842, en el manuscrit que detalla totes les obres que guarda a la seva pinacoteca. Aquesta informació ha estat contrastada amb la historiadora que investiga l’obra de Joaquim de Cabanyes, Estel Adell.

Continue Reading

PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment exposats a la sala de música de la Masia. El centre de la composició està dominat per un riu, el qual ens porta cap al fons de l’escena donant-li profunditat. Veiem nombroses figures de personatges pertanyents a un ambient rural, de les quals destaquen tres dones en primer terme, al costat d’un gran arbre, que semblen rentar la roba a la vora de l’aigua. A l’altra banda veiem restes d’una edificació circular i un grup de cases. Al fons destaca un horitzó delimitat per un gran pont de pedra amb figures que passegen per  sobre  i damunt de la superfície del qual  veiem un gran cel, tranquil i serè. No està ben documentada la localització de l’escena, però es creu que podria tractar-se d’Alcalà d’Henares. L’artista és un dels màxims representants del paisatgisme romàntic a les nostres terres mostrant-nos la Natura de manera esplendorosa i com a protagonista de l’escena i encara que en alguns quadres com aquest també incorpora elements arquitectònics i figures humanes no aconsegueixen treure importància al tema principal de l’obra. El quadre està datat l’any 1850, tal com ens ho indica la inscripció realitzada per l’artista al marge inferior dret de l’obra.

Bibliografia:                                                                                                                                                                                                            ” El Romanticisme a Catalunya 1820-1874″, Francesc Fontbona, Manuel Jorba.

 

Continue Reading

PAISATGE ROMÀNTIC DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia d’en Cabanyes i que formen part del llegat pictòric de la família. L’obra ens mostra un típic paisatge rural en què l’escena està ocupada quasi completament per una gran casa de camp, en la que destaca, al sostre, una xemeneia fumejant. La construcció està emmarcada per arbres i just a darrere veiem enlairar-se cap al cel les branques d’uns grans pins. En primer terme, sobre unes roques veiem un grup de persones. Completa l’escena, al fons a l’esquerra una altra figura que acompanya a una vaca que veu aigua a l’aigua embassada que hi ha davant de la casa. L’animal, així com la casa ens mostren el seu reflex a l’aigua creant una composició serena i harmoniosa. Tant les persones, com l’animal, estan representats, tal com és habitual en els quadres del pintor, petits, insignificants com a part del paisatge que els envolta sense treure protagonisme a la Natura. Joaquim de Cabanyes és un dels màxims representants del Romanticisme català, sent el paisatgisme natural la seva temàtica preferida. La representació de la Natura, com a protagonista absoluta de la composició sobre tots els altres elements de la composició era l’objectiu principal en les obres de l’artista.

Continue Reading

LES MUSES a la Masia d’en Cabanyes

Aquesta obra es troba  a la sala de música de la Masia i es tracta d’un quadre  de l’escola Bolonyesa, d’estil classicista (s. XVII-XVIII) de temàtica mitològica, la qual era molt apreciada entre les classes benestants del segle XIX. Sembla que les figures principals de la imatge serien cinc de les nous muses clàssiques, divinitats inspiradores de les arts, i els homes que parlen a darrere els poetes Homer, Virgili i Hesíode. Aquest quadre forma part de la col·lecció de la família Cabanyes almenys des de l’any 1830, data en que Josep Anton de Cabanyes redacta un catàleg de les seves propietats pictòriques i en el que apareix citada. Destaca la descripció que conta en aquest llibre, escrita  pel propi Josep Anton, que ens indica el seu interès per l’art més enllà del mer col·leccionisme. A continuació es pot llegir un fragment de la mateixa: “Cual  suele suceder  con muchas alegorías cuya explicación no siempre es fácil, la  que nos presenta este lienzo tiene á lo menos para nosotros su poquillo de obscuridad. Si la ninfa que vemos al centro de la escena es la Musa Caliope, como parece indicarlo el Clarín que lleva en su mano derecha; como carece de otros atributos que podrían manifestarla mas ¿Y? Cual es la otra ninfa que està abrazada con ella, tan estrechamente que parece besarla, al paso que tiene  á sus pies mascaras, instrumentos y papeles de música, y otros objetos?  Seguramente que no será Talia ni Terpsicoris, musas de la comedia y de la danza, pues en lugar de llevar sus atributos, parece que los pisotea y desprecia con los juegos viles cual es la baraja que entre  ellos se descubre. ¿Y la otra ninfa más a la derecha quien puede ser? Ninguna señal  ni atributo  nos  lo indica, y solo si la vemos abrazada con otra que por tener un relox de arena á la mano quizas nos indica representar una de las Horas, ó tal vez el tiempo.   En el fondo vemos á otra ninfa que está escuchando atentamente lo que dicen estas dos ultimas para trasladarlo al papel  que está escribiendo. En el mismo fondo a la izquierda se descubre una especie de monumento al pié del cual està sentado,ó más bién tendida uno, al al parecer, como filósofo, con barba cana,y casi desnudo,que dirigí sus miradas á otros dos que se hallan  de pié delante de él., el uno con túnica y traje que parece romano, el otro con manto griego, que le cubre desde la cabeza hasta  los piés. ¿nos presentarían  á caso estos tres personajes á Hesiodo, Homero y Virgilio y el grupo de Ninfas á la sublime  Poesia épica?..”

Bibliografia

“Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes 1830”

 

 

Continue Reading

PAISATGE DEL PI GROS DE LA MASIA D’EN CABANYES, JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d’una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. A la composició veiem en primer terme la tanca de pedra de la Masia i darrere pinedes i muntanyes, centrat entre la vegetació destaca el Pi Gros. La seva proximitat a la Masia fa que l’artista el pintés, segurament, des d’uns dels balcons de la casa. Aquest és un element natural molt conegut i visitat al municipi vilanoví. Es creu que l’arbre podria tenir gairebé tres segles de vida i que l’aigua que aporta el proper torrent d’en Parellada explicaria les seves grans dimensions. L’any 1997 va ser declarat arbre monumental amb el nom de “Pi Gros de la Masia d’en Cabanyes”. Es tractaria doncs d’un paisatge proper física i sentimentalment a Joaquim de Cabanyes que, com és habitual en aquestes imatges romàntiques representa la Natura com a màxima protagonista, en tota la seva esplendor.

És curiós com els pins de catalans eren en un primer moment considerats antiestètics pel públic i va ser el pintor parisenc Tony de Bergue (1820-1893) el primer que els inclourà en les seves composicions, la qual cosa portarà certa polèmica en les seves exposicions. Per sort, va acabar marcant  nous aires en els continguts de la temàtica paisatgística, que influenciarien a joves pintors com Joaquim de Cabanyes.

Bibliografia
Utrillo, M. “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona. (1933).

Continue Reading