Alexandre de Cabanyes, fotògraf. “La mirada d’un artista”

En motiu de l’homenatge al voltant dels 140 anys del naixement d’Alexandre de Cabanyes es pot visitar l’exposició ALEXANDRE DE CABANYES, fotògraf. “La mirada d’un artista” a la Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. L’exposició és una selecció de les 200 fotografies que  Xavier Pi de Cabanyes ha llegat a l’arxiu Comarcal del Garraf. Compartim algunes  fotografies i les  paraules de Xavier Pi de Cabanyes i Blanca Giribet que han fet la selecció de les fotos conjuntament amb Rafel Mestres director

Cabanyes i Keats, dos grans poetes

El poeta Manuel de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú,1808-1833), van morir a la mateixa edat, vint-i-cinc anys, i de la mateixa malaltia, la tuberculosi. Però hi ha més semblances entre ambdós poetes. Cabanyes i Keats van ser molt precoços a l’hora d’escriure. L’un i l’altre aviat van demostrar una gran maduresa personal que va desembocar en l’expressió d’una intel.ligència poètica de gran abast que els ha fet passar, amb excel.lència, a la història de la literatura.

La Primavera de Josep Anton de Cabanyes

La setmana que ve canviem d’estació i continuem amb l’anàlisi de les al·legories de les estacions que va fer Josep Anton de Cabanyes (1797-1852). Ara és el torn de la Primavera. Hi tenim representada una dona diferent a les al·legories de la tardor i l’hivern. Va vestida amb un vestit blanc que deixa al descobert les espatlles. Li tapa el coll un mocador a joc amb un nus al final d’aquest. Però l’element que destaca és el recollit ornamentat amb flors silvestres

140é aniversari del naixement d’Alexandre de Cabanyes

Aquest any es compleix el 140è aniversari del naixement d’Alexandre de Cabanyes que ho va fer el 5 de març de 1877 a Barcelona. Al cap de poc temps, la família va retornar a Vilanova, on ell residí sempre, a excepció de curtes estades. Alexandre de Cabanyes fou el darrer dels Cabanyes que va viure a la Masia d’en Cabanyes i , en bona part, li devem que la Masia s’hagi mantingut d’acord amb l’esperit i els canons estètics de quan

“Le Radeau de la Méduse” de Théodore Géricault

Al "Centre d'interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes" mostren "Le Radeau de la Méduse" de Théodore Géricault com a peça representativa del romanticisme francés. Representa el naufragi i les terribles conseqüències que va tenir quan el vaixell francès La Méduse va topar contra un banc de sorra davant les costes de Mauritània. Era el juliol de 1816. L'art va fer denúncia. Dolor i insolidaritat ja que 147 persones a la deriva durant 15 dies surant a alta mar van ésser conduïdes a

Hivern, de Josep Anton de Cabanyes

A pocs dies del solstici d’hivern recordem l'al·legoria “Invierno” que trobem al Menjador de la Masia. Juntament amb la resta d’al·legories de les estacions de l’any. L’autor de l’aquarel·la és de Josep Anton de Cabanyes, hereu del negoci familiar. Era una persona culte i a la vegada també un modest pintor. En aquesta estampa ens representa la mateixa dona amb una elegant pamela amb unes frondoses i grans plomes. Va vestida amb gran abric i una gran bufanda que li envolta el

Una pintura d’arquitecte per Oriol Pi de Cabanyes (Escriptor i net del pintor Alexandre de Cabanyes)

  La Masia d’en Cabanyes és una vil·la a la manera de les “villae” romanes de l’antiguitat (una hisenda enmig del camp pensada com una unitat de vida i de producció agrícola) i és feta amb l’estil que van voler recuperar del Renaixement com del Neoclassicisme. Sobretot d’Itàlia del Nord (especialment al Vènet i a la Toscana).   Domenico Bagutti, l’arquitecte de la casa i segons la tradició familiar va imaginar aquesta vil·la amb simetries pròpies de Palladio. Ell va demanar que li

Orígens i originalitat dels mobles de la Masia d’en Cabanyes per Carmen Lara Cabrejas

El negoci familiar s’expandeix per tot Europa i el interès per l’art de la família permet fer un viatge en el temps i que els mobles ens parlin de com vivien la família Cabanyes. Els mobles són importats d’altres països i amb estils diferents dels que es trobaven a Catalunya. Un altre fet històric que defineix l’estil i la manufactura de les produccions de mobiliari domèstic és la revolució industrial de finals de segle i a la vegada anirà acompanyat de