INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ PREVENTIVA D’UNA DE LES CADIRES DE FUMADOR DE LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

El CIRMAC ha dut a terme la intervenció de conservació preventiva de la cadira de voyeur o de fumador, datada de mitjan segle XIX, gràcies a suport de la Diputació de Barcelona. La intervenció s’ha dut a terme al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.


Entre el mobiliari de la col·lecció Cabanyes hi ha dues cadires de voyeur o de fumador, un tipus de cadira pròpia del segle XIX, concretament de l’època Elizabeth (ca. 1880). Aquestes cadires es fabricaven i s’utilitzaven sobretot a Holanda i Anglaterra, països que freqüentava Josep Anton de Cabanyes (1797-1852), on realitzava transaccions comercials i on adquirí part de la seva col·lecció. Les cadires, dites de fumador, de jugador o d’observador (“fumeuses”) nasqueren amb l’objectiu de ser emprades per veure les altres persones com juguen a cartes o similar, tenen un seient en forma de guitarra i un respatller lleugerament inclinat amb una zona plana encoixinada a la part superior, que permet recolzar-hi els braços i que acostuma a dur incorporat un compartiment secret per a guardar-hi els accessoris de fumar i una obertura per a les cendres.

Cadira de voyeur o de fumador de la Masia d’en Cabanyes
Aquesta cadira en concret és entapissada amb un teixit de jacquard de fons verd amb decoracions florals i garlandes. La part inferior del respatller és decorada amb fusta tallada amb formes de volutes vegetals estilitzades i la part superior (recolzador) és entapissat amb el mateix teixit que el seient, d’on hi penja un tira de passamaneria. Fixada a la base del recolzador s’hi troba una etiqueta adhesiva amb el nom de “Lorenzo” escrit amb tinta. Amb tota probabilitat es tracta de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (1837-1878), fill de Josep Anton de Cabanyes, literat i artista que visqué a la Masia d’en Cabanyes i hereu de la col·lecció.
La cadira, que presentava un deteriorament derivat de varis factors (mediambientals, pas del temps, el ser una peça d’ús), precisava d’un tractament de conservació-restauració per tal d’estabilitzar i reforçar el teixit, per a continuar mantenint-la exposada.

Els treballs de conservació s’han basat en un criteri de mínima intervenció i màxim respecte per la seva integritat, aplicant tècniques actuals de conservació-restauració amb materials estables i compatibles amb les peces, per tal de garantir al màxim la seva durabilitat i reversibilitat.

Continue Reading

El mobiliari isabelí de la saleta russa

La saleta russa de la Masia era un espai d’oci de la casa on destaca el seu mobiliari fet de roure rus i ornamentat amb pàmpols de raïm. L’estil d’aquest pren el seu nom d’Isabel II, que regnà a Espanya del 1833 al 1868. Aquesta tendència es caracteritza per l’ús d’elements d’estils del passat combinats entre ells -i on fou molt destacada la referència al món medieval- l’aplicació de l’ornamentació de tipus floral i el predomini de la forma ovalada i les potes sinuoses. Pel que fa al material, predomina el treball amb fustes fosques, i a casa nostra especialment la xicranda, la noguera i la caoba; el mobiliari de la Sala Russa, però, és de roure rus, ja que és un conjunt importat de Rússia. Com a diferència respecte al mateix mobiliari en aquesta època en altres països, en general els mobles d’aquí són menys luxosos i recarregats que els alemanys, francesos o anglesos.

Bibliografia
Dossier de documentació de la Masia d’en Cabanyes. Visites al CIRMAC. Mònica Álvarez

Continue Reading

Les cadires de fumador

User Comments

User Comments

A la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes tenim un dels objectes de mobiliari més curiosos de l’edifici: les cadires de fumador. També anomenades cadires de jugador o d’observador (del francés “voyeur”), aquestes cadires son molt característiques de l’època del segle XIX.

El seu propòsit principal era el de ser el seient per als homes quan jugaven a les cartes. Els jugadors s’asseien de front, amb les cames separades i els braços recolzats a la part que avui identificaríem per recolzar l’esquena. D’aquesta manera, observaven atentament la jugada de l’adversari, mentre es feien la cigarreta o fumaven de la pipa còmodament. Algunes cadires fins i tot tenien un compartiment on guardar els estris per fumar. A més, incorporaven unes petites rodetes a les potes darreres per no haver-se d’aixecar i poder desplaçar-se arrossegant-se.

Al marge del seu ús com seients per jugar a cartes i fumar, també van ser-hi presents en molts retrats fotogràfics de l’època. Segons fossin per a un home o una dona, s’entapissaven d’una manera o d’una altra, amb diferents ornamentacions i motius. El posat dels retratats amb aquestes cadires al segle XIX és veritablement romàntic!

Continue Reading

El mobiliari

CIRMC05Durant el segle XIX les estances de la planta noble de les residències benestants esdevenien autèntics museus i salons de meravelles on la família mostrava el seu bon gust, el seu poder i la seva fortuna. El mobiliari que omplia aquestes estances era la suma del caràcter confortable i les modes i estils del moment.

En el cas de la residència dels Cabanyes una de les sales que més destaca és l’anomenada Sala Russa, la sala d’estar de la casa, que rep aquest nom pel seu origen rus, símbol del comerç familiar. Es una sala feta sencera en estil isabelí, que fou l’estil propi de l’època d’Isabel II, reina d’Espanya entre el 1833 i el 1868, i que es caracteritza per treballar amb fustes fosques i per l’ús d’elements d’estils del passat i la importància de les formes ovalades i sinuoses. D’aquest mobiliari cal destacar també l’element ornamental dels pàmpols de raïm, que trobem en totes les peces i que identifica als Cabanyes com a comerciants de vi i aiguardent.

També hi trobem exemples de mobiliari anglès, que com en l’anterior cas cal vincular al comerç familiar. Es tracta en aquest cas de dos conjunts de cadires. Per una banda, les cadires de l’habitació d’en Manuel de Cabanyes, realitzades en estil Hepplewhite, un estil de finals de segle XVIII que es caracteritzà per l’elegància i la delicadesa dels seus mobles, de línies neoclàssiques. L’element que més destaca en aquest mobiliari és el joc de fusta que incorporen els seus respatllers, imitant la forma d’un escut. L’altre conjunt el formen les sis cadires d’estil Shaker que trobem a la biblioteca, fetes amb fusta de cirerer. Aquest estil, nascut en el sí d’una comunitat religiosa, els Shaker, treballà sobre tres pilars: simplicitat, artesania i utilitat, cercant l’objecte pràctic i el treball amb formes pures, nues i refinades.

També a la mateixa estança de la biblioteca s’hi troben dues cadires anomenades voyeur o de fumador, un tipus de mobiliari molt comú al llarg del segle XIX que nasqué amb la funció de poder mirar els altres jugar, per exemple a cartes. Es tracta d’una cadira sense respatller, on la posició correcta d’asseure’s és de cara al cos vertical, amb els colzes sobre la zona plana, de baixa alçada. Aquest espai de recolzament és alhora un calaix amagat que descobrim aixecant la tapa, i que s’incorporà al moble quan esdevingué cadira de fumador, per tal que la persona pogués deixar aquí la pipa i els accessoris.

Finalment, una de les peces més importants de la col·lecció, el llit del poeta Manuel de Cabanyes. Es tracta d’un llit d’estil neoclàssic fet de fusta de palissandre massissa i de principis del segle XIX, cobert per una estructura de dosser rematat amb florons, i amb cortinatges de teles d’indianes. Les dimensions, molt diferents a les dels llits actuals, ho són per vàries raons: en el cas de l’alçada, per allunyar-se del terra i així evitar el contacte amb la humitat i el fred; pel que fa a la llargària, una de les raons era la posició de repòs, incorporats i amb coixins al darrere, ja que la posició jacent es vinculava a la imatge de la mort.

Continue Reading