Alexandre de Cabanyes
-1
archive,tag,tag-alexandre-de-cabanyes,tag-120,theme-stockholm,has-dashicons,stockholm-core-2.3.2,woocommerce-demo-store,woocommerce-no-js,tribe-no-js,select-theme-ver-9.3,ajax_leftright,page_not_loaded,,qode_menu_,qode-mobile-logo-set,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive

Alexandre de Cabanyes i Marquès, un any per a recordar-lo

Aquest any es commemora el 145è aniversari del naixement i el 50è aniversari de la mort d’Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), qui fou pintor vilanoví i el darrer de la nissaga que visqué a la Masia d’en Cabanyes.

Imatge de la gravació de la pel·lícula "Homenaje a Alejandro de Cabanyes" , l'any 1967

ACGAF60_Fons Jordi Mas_Arxiu Comarcal del Garraf

I aquest any també en fa 55 de la pel·lícula documental que Josep Farré, Jordi Mas i Sebastià Serra li van dedicar en el seu 90è aniversari, l’any 1967. Any de números rodons, de curioses coincidències.

Diuen que el 2022 serà un any bo, després de dos anys de pandèmia segur que han de venir coses bones! Si més no és un any per a recordar a un dels artistes més rellevants de la nostra història; somniador i viatger, modern i activista cultural, Alexandre de Cabanyes va ser una persona de caràcter enèrgic, com la seva pintura, que si li hagués tocat viure la pandèmia (l’actual clar, perquè aleshores passaren l’anomenada grip espanyola, el 1918) de ben segur que se l’hagués pres amb optimisme. Perquè ell era així, de tot en feia broma o una oportunitat per a treure’n bones experiències. I aquest any 2022, com a mínim, ens hauríem d’encomanar de la seva vitalitat.

El seu tarannà jovial i decidit era ben conegut per tothom, de fet a la porta del seu taller tenia penjada una proclama del General Douglas Mac Arthur que feia referència precisament a la joventut com a un estat de la ment i no com a una etapa de la vida, una famosa frase que ell adoptà com a leitmotiv.

Alexandre de Cabanyes va néixer en el sí d’una notable família de Vilanova i la Geltrú, fill de Leonor Marquès i Riba i de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles, que li deixarien en herència un important patrimoni però també el gen de l’esperit. De ben jove s’interessà pel dibuix i la pintura, iniciant-se a Vilanova a l’Escola d’Arts i Oficis, i més tard al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Amb dinou anys faria les seves primeres exposicions a Vilanova, una d’elles al Museu Balaguer.

Atret per la idea de perfeccionar la tècnica i situar-se al nucli del món artístic i de les noves corrents, l’any 1900 va viatjar a Paris, on faria una llarga estada que repetiria en més  ocasions. París era el centre de la creativitat, de la llibertat, de l’avantguarda… , una ciutat que el va captivar i on va compartir moments entranyables amb els seus amics Xavier Nogués i Francesc Sardà.  Allà estant, aquest darrer li va fer un magnífic retrat de cos sencer que avui podem veure a l’exposició permanent del CIRMAC. A París assistiria a les classes de l’Acadèmia Colarossi, situada al cor de Montparnasse, coneguda per ser una de les primeres acadèmies que acceptaria noies entre els seus alumnes i també de les poques que  permetrien a les noies pintar nus masculins. La Colarossi, que acollia estudiants procedents d’arreu del món, va tenir alumnes que esdevindrien artistes ben coneguts, com Modigliani, Gauguin, Hélène de Beauvoir o Alphonse Mucha, entre molts d’altres. París influí en el seu desenvolupament com a persona i en la seva manera de viure la vida, però també com a artista, allí s’iniciaria en la modalitat de pintar a l’aire lliure, molt de moda en aquell moment, una pràctica que mantindria posteriorment.

Després de les seva primera estada a París, el 1904, Cabanyes faria una primera exposició individual a la Sala Parés, seu aleshores de l’avantguarda barcelonina. En aquesta galeria d’art encara hi exposaria de manera individual en tres ocasions més, el 1909, el 1913 i el 1927, i moltes més  a nivell col·lectiu, a través del Cercle Artístic Sant Lluc i més freqüentment a través de la Societat Artística i Literària de Catalunya.

L’any 1908 viatjà a Munic convidat pel seu amic Cesare Giuliani, al que conegué com a director tècnic de l’empresa Pirelli a Vilanova. La ciutat de Munic li aportà nous estímuls i creativitat per a  continuar pintant. Aquell mateix any faria una exposició conjunta amb el vilanoví Iu Pascual, a la Sala Parés, els quadres els enviaria des d’allà.

Després d’aquesta època de viatges alternats amb estades a Barcelona, el 1909 decidí establir-se a Vilanova i la Geltrú. Aquí hi va recuperar amistats, va crear nous vincles i va fer de Vilanova i de la Masia d’en Cabanyes seu, en moltes ocasions, de trobades artístiques i musicals. Alexandre de Cabanyes vivia una vida bohèmia, una vida en llibertat. Formava part de vàries societats artístiques a la vegada, s’entenia bé amb els artistes del seu temps, i tant podia estar a Paris com a Barcelona, tant podia organitzar tertúlies i trobades com participar-hi, tant podia estar a la platja de Vilanova pintant marines com passar hores al seu taller de la Masia finalitzant retrats i quadres encarregats. Amb 40 anys es va casar amb Pilar Ricart i Nin. Era la germana del seu amic pintor i gravador, Enric Cristòfol Ricart. Fixaren la seva llar a la Masia, i tingueren quatre fills. Des del moment que es va casar, la Masia d’en Cabanyes esdevindria el centre de les seves activitats, des de la Masia supervisaria les seves terres i conreus i també és on rebria figures destacades de l’art, de la cultura i de la política. En els següents anys, tot i la Guerra Civil i el sotrac que va patir per la mort de la seva filla Núria, mantindria el seu afany per pintar, seguiria participant a exposicions i tindria una vida social  i cultural molt activa.

L’obra de Cabanyes és molt extensa, com ho fou la seva vida. L’any 1957 (amb 80 anys) se li va  retre un homenatge des de la Biblioteca Museu Balaguer amb una exposició que recolliria pintures de totes les seves etapes. El 1967 fou objecte d’un altre homenatge, en aquest cas promogut des del Foment Vilanoví, concretament pel periodista i escriptor Eugeni Molero. Entre d’altres accions van dur a terme la gravació del reportatge que compartim, a càrrec dels membres de l’Agrupació de Cinema Amateur del Foment Vilanoví: Jordi Mas, Sebastià Serra i Josep Farré.  “Homenaje a Alejandro de Cabanyes” és un recorregut per la vida i trajectòria professional de l’artista, on podem veure’l a la seva casa estimada, la Masia d’en Cabanyes, ara fa exactament 55 anys.

Al cap de 5 anys, el 23 de març de 1972, moriria a la Masia d’en Cabanyes amb 95 anys d’edat.

Continue Reading

Pel·lícules d’Homenatge a Alexandre de Cabanyes

El “Xic Cabanyes”, així és com anomenaven a Alexandre de Cabanyes les persones del seu entorn. En efecte, Alexandre de Cabanyes era el petit de tres germans, fill de Llorenç de Cabanyes i Olzinelles i de Leonor Marquès i Ribas. Es crià en una família d’artistes, la petjada dels quals es conserva a la Masia d’en Cabanyes, lloc que estimà i on residí fins al final de la seva vida. A la Masia és on Cabanyes trobà sovint inspiració per a pintar els seus quadres, especialment els paisatges i la Masia des de diferents perspectives.

Aquí es on vivia amb la seva família, on tenia l’estudi, on supervisava el conreu de les terres i on rebia les seves amistats, mantenint la casa oberta a les visites. Però a la platja és on passà gran part del seu temps, pintant diferents escenes de la vida marinera, cosa que l’apassionava.

Alexandre de Cabanyes era una persona molt vital, tarannà que es reflecteix a la seva obra, de pinzellada molt dinàmica, sovint amb perfils poc definits, sense precisió de línies, copsava el moment que l’havia captivat.  Aquesta vitalitat era la manera com ell entenia la vida. De fet, val la pena recordar el que Oriol Pi de Cabanyes, nét del pintor, menciona en un dels seus escrits biogràfics del seu avi Alexandre, que resumeix la manera com el pintor afrontava la vida: “a la porta del seu taller, a la Masia, hi tenia enganxat amb xinxetes un paper amb una proclama que ell va fer seva com una divisa:

La joventut no és una època de la vida. És un estat de la ment. És una demostració de la voluntat, una qualitat de la imaginació, el vigor de les emocions, el predomini del valor sobre la timidesa, el desig d’aventures en contrast amb el desig de comoditat. Mentre el teu cor rebi missatges de bellesa, alegria, d’intrepidesa, de magnificiència  i de poder dels homes i de l’infinit, ets jove (text que el general MacArthur té gravat en una placa del seu despatx, entre els retrats de Washington i Lincoln)

En aquestes pel·lícules d’Alexandre de Cabanyes que compartim, es pot veure aquest Cabanyes àgil, actiu i curiós, tot i que en el moment de la gravació ell ja tenia 90 anys. Era l’any 1967, en què se li van retre varis homenatges, entre els quals el Reial Cercle Artístic o l’Ajuntament de Barcelona, que li concediria la medalla al Mèrit Artístic. Són mostres interessants, especialment pel seu valor històric i documental.

 

 

 

 

Pel·lícula Homenaje a Alejandro de Cabanyes, de Jordi Mas, Sebastià Serra i Josep Farré. 17 de febrer de 1967. Arxiu Comarcal del Garraf. Fons Jordi Mas.

 

Pel·lícula Un pintaire vilanoví,de Paco Puig-Corvé amb comentaris de Manuel Amat, 1967

Continue Reading

L’Arxiu Comarcal del Garraf digitalitza el fons fotogràfic d’Alexandre de Cabanyes

Fotografies d'Alexandre de Cabanyes del arxiu fotogràfic 011

El Consell Comarcal del Garraf ha fet encàrrec a  l’Arxiu Comarcal del Garraf del  tractament arxivístic del fons fotogràfic d’Alexandre de Cabanyes. Es tracta de més de 700 imatges que il·lustren el relat cultural social i personal del pintor Alexandre de Cabanyes, que va viure a la Masia d’en Cabanyes fins l’any 1972 i, que han estat conservades a l’arxiu de la Masia fins ara. La proposta i el treball compartit amb l’Arxiu Comarcal del Garraf ha de permetre que les imatges fotogràfiques d’aquest fons es netegin, es canviïn de contenidors, es classifiquin, ordenin i inventariïn i, finalment, es digitalitzin.

Mila Arcarons, responsable del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, va explicar en roda de premsa, que “aquest fons permet conèixer millor l’obra i la vida  d’Alexandre de Cabanyes ja que al fons hi ha un resum de la vida personal, cultural i artistica del pintor. Però també de la vida cultural de la ciutat de Vilanova i el país, atès que podriem considerar a Alexandre de Cabanyes un activista cultural”.

Per Xavier Grau, conseller de cultura i patrimoni “res és més gràfic que les fotografies per il·lustrar la vida que a l’entorn de la Masia s’hi produïa”. Així mateix ha comentat que aquestes imatges, un cop acabat el procés, seran una eina  per a compartir la memòria col·lectiva  – cultural – amb la ciutadania i també amb els investigadors”. En aquest fons hi ha també un relat personal vinculat a visites de diferents persones a la Masia d’en Cabanyes o als homenatges fets al pintor.

Entre la globalitat de fotografies hi consta el Cabanyes pintor, retratista i paisatgista, la vida social i cultural de la ciutat de Vilanova i la Geltrú vinculada a l’art i a les institucions patrimonials, culturals i museístiques.  Com s’ha dit, aspectes de la vida personal del pintor i especialment de la seva vida a la Masia d’en Cabanyes. En aquest darrer aspecte, hi trobem fotos sobre els interiors i els exteriors de la Masia que evidencien els canvis produïts en el temps i les modificacions en les estances i en el mobilari.

Un gruix important de fotografies fan referència a obres pròpies i d’altres autors segurament,  fruit de la seva vinculació a l’art i a les relacions amb altres pintors i/o col·leccionistes. En aquest sentit hi ha material fotogràfic de quadres  de la Masia i/o peces que són en l’actualitat al Museu Víctor Balaguer agrupades sota el nom “llegat del 56” i que van arribar a Vilanova i la Geltrú  gràcies a la relació d’Alexandre de Cabanyes amb Lluís Plandiura.

Hi ha també un relat personal vinculat a visites a la Masia d’en Cabanyes o homenatges al pintor. Destaca un àlbum amb dedicatòries manuscrites i fotos  de l’any 67. Així mateix hi ha fotografies d’amics d’Alexandre de Cabanyes, persones a les que els hi unia interessos culturals: Mir, Oliva , Martí Torrents, etc. Com a curiositat, que caldrà investigar i documentar, fem referencia a fotografies de persones amb dedicatòries a Alexandre de Cabanyes. Hi ha molt de pes, també, d’imatges que posen de relleu la relació del pintor amb el  mar i la natura a traves d’excursions i /o moments pintant.

En relació a l’autoria de les fotos, es deixa constància que els  fotògrafs, al marge, de les que devia realitzar el propi Alexandre de Cabanyes, són de Jordi Mas, Ramir Horro, Vives, Suàrez , Joan Artigas, Cesar Casas, Saburit Ferre, F. Serra i, finalment, Audouard.

El tractament d’aquestes fotografies, segons Rafel Mestre, director de l’Arxiu Comarcal del Garraf, inclou la neteja, classificació, descripció i posterior difusió d’aquest fons. “Després d’aquest procés explica- es pot fer difusió en línea per tal que la gent pugui gaudir d’aquestes imatges” i a la vegada que es pugui consultar tant a l’Arxiu com a la Masia”.

Aquesta actuació forma part de l’acord de col·laboració amb l’Arxiu Comarcal del Garraf per a la gestió del Fons documental de la Masia d’en Cabanyes, que ha permès la classificació, ordenació i inventari, neteja, informatització de diversos documents i, en especial, de revistes de diversa procedència geogràfica datades des de finals segle XIX a mitjan segle XX.

És “un pas més en el relat de la dignificació del llegat Cabanyes -ressalta Gerard Figueras, president del Consell Comarcal del Garraf- un procés que va començar l’any 1975 amb la donació de la Masia a l’Ajuntament de Vilanova, la posterior cessió d’ús al Consell Comarcal del Garraf, que ha anat acompanyada de totes les obres de millora, no només de l’espai, sinó també del llegat cultural de la família”.

El president també va valorar molt positivament les sinergies amb altres institucions amb les què compartim objectius, com és el cas de l’Arxiu, i també va comentar que “aquest arxiu fotogràfic ens ajudarà a vestir la pròpia oferta de la Masia, ja que aquest és un espai que ens agradaria singularitzar en el conjunt de l’oferta cultural patrimonial del Garraf”.

 

Continue Reading