In Avui parlem de, Biblioteca

“LA DIVINA COMEDIA” DE DANTE A LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

Enguany es compleixen set-cents anys de la mort de l’escriptor Dante Alighieri, commemoració a la qual ens sumem des de la Masia d’en Cabanyes. A la biblioteca de la família trobem una edició de la seva producció més reconeguda “La divina comedia”, la qual és considerada una de les obres fonamentals de la Literatura Universal. La divina comèdia de la Masia està constituïda per dos volums i és una traducció directa de l’italià publicada a Barcelona l’any 1872 per “Montaner y Simon. Editores”. Il·lustren l’obra magnífics gravats de Gustave Doré. En la imatge adjunta se’ns mostra El Paradís i a Dante i la seva estimada, Beatriu, contemplant l’Empireu, lloc, on segons les teories geocèntriques, roman Déu en la seva forma física i resideixen també els àngels i les animes acollides en el Paradís.

Continue Reading
24/10/2021
In Avui parlem de, Biblioteca

EDICIÓ DEL QUIXOT A LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

A la biblioteca de la Masia es conserva una gran varietat d’obres. Destaca una edició facsímil del primer volum de “El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha” de Miguel de Cervantes. Com podem apreciar a la imatge adjunta l’edició de la Masia, del segle XIX, és una còpia fidedigna de l’edició de principis del XVII (1608), impresa a Madrid per Juan de la Cuesta, còpia alhora de la primera de 1605. En la seva portada trobem alguns elements interessants com ara la signatura del propietari del llibre, Josep Anton de Cabanyes, com és habitual a la biblioteca de la casa. Un altre detall curiós és la imatge d’un falcó encaputxat amb el lema “Post tenebras spero lucem” (Espero la llum més enllà de les tenebres), emblema i frase que van adoptar molts impressors del Renaixament. Segons l’estudi de Carles Magrinyà, citat a la bibliografia adjunta, aquesta llegenda és utilitzada pel mateix Quixot en un moment de l’obra quan li diu a Sancho: “yo post tenebras spero lucem” que vindria a dir, segons la seva interpretació, que és necessari transitar per l’obscuritat per arribar a la il·luminació. A l’edició també trobem magnificats gravats com el que acompanya aquest text que il·lustren les aventures dels protagonistes.

Bibliografia
“El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha”, Miguel de Cervantes. Edició de 1897, facsímil de l’edició de 1608.
CARLES MAGRINYÀ BADIELLA, Post tenebras spero lucem. Alquimia y ritos en el ´Quijote´ y otras obras cervantinas, Uppsala Universitet.

 

 

Continue Reading
25/10/2020
In Avui parlem de, Biblioteca

“LES MIL I UNA NITS” DE LA BIBLIOTECA DE LA MASIA D’EN CABANYES

A la biblioteca de la Masia podem trobar aquest exemplar de “Les mil i una nits”, també coneguda com a “Arabian nights”. Aquest llibre és en origen una recopilació medieval de contes tradicionals d’Orient Mitjà. La història principal sobre Scheherezade, que explica cada nit un conte inacabat al sultà per tal d’evitar la mort, sembla haver estat afegida al segle XIV, per tal d’emmarcar la resta de relats. La primera versió europea (i impresa) va ser una traducció al francès d’Antoine Galland l’any 1704. Aquest llibre, “Les Mille et une nuits”, incloïa relats que el traductor va conèixer oralment, però que no estaven inclosos en la recopilació àrab, com els contes d’Aladí, Simbad i Alí Babà. Aquest volum va causar un gran impacte a Occident al segle XIX, època en què tota cosa relativa a cultures exòtiques i diferents atreien molt als europeus. Això es pot apreciar a l’escrit de la primera pàgina dels quatre volums de la biblioteca de la Masia on després del títol indica “maneres, costums, lleis i religió de les Nacions de l’Est”. Aquesta edició feta a Londres l’any 1808, està escrita en anglès i traduïda directament de la versió de Galland. Acompanyen el text gravats com el que es pot apreciar a la imatge adjunta, en aquest cas del conte “The merchant and the Geni”.

Continue Reading
13/09/2020
In Avui parlem de, Biblioteca

Col·lecció “Dramatic Works” de William Shakespeare a la biblioteca de la Masia

A la Biblioteca de la Masia podem trobar una gran varietat d’obres, des de literatura romàntica europea (Lord Byron, Walter Scott…) a literatura clàssica, llibres de viatges, diccionaris, tractats de comerç, enciclopèdies, llibres de religió, etc. Aquests volums van ser propietat de diversos personatges de la família però la majoria pertanyien a Josep Anton de Cabanyes, molts dels quals van ser adquirits per ell en els seus viatges per Europa. Molts d’aquests llibres es troben escrits en altres llengües i és ben sabut que el mateix Josep Anton de Cabanyes parlava set idiomes diferents.
Avui volem destacar una col·lecció de tretze volums d’obres dramàtiques de William Shakespeare, “Dramatic Works”, escrites en anglès. Tota els toms tenen una magnífics gravats com el de  la imatge adjunta, corresponent al  “Marchant of Venice”(El mercader de Venècia).A més, a les contraportades trobem alguns elements curiosos com el lloc i any d’edició: London, 1785; i la signatura de Josep Anton de Cabanyes com a propietari del llibre, detall que es troba en molts dels volums d’aquesta interessant biblioteca.

Bibliografia

“Dramatic Works”, William Shakespeare. London,1785.

La Masia d’en Cabanyes. Relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu. Visites temàtiques al “Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes”, 2018. “La biblioteca del poeta sense llengua”, Montserrat Comas.

Continue Reading
19/07/2020
In Avui parlem de, Biblioteca, Col·leccions, General, XIX Peces

Josep Anton de Cabanyes i la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes

En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton de Cabanyes, que adquirí molts llibres en els seus viatges.

Josep Anton és el model d’home que recull l’ideari del Romanticisme: emprenedor, viatger i coneixedor del món, aficionat a les arts i el col·leccionisme, va conrear pel seu compte poesia, prosa, traducció (parlava fins a set llengües), música i pintura, amb major dedicació després de la mort de la seva dona i en els darrers anys de la seva vida.

Alguns llibres d’interès de la biblioteca, alehores prohibits, com The life and opinions of Tristam Shandy (París 1797), de L. Sterne, i Pope’s Works

Es va formar a Amsterdam i va viatjar per diferents països europeus on va adquirir coneixements sobre el comerç internacional. De retorn a Vilanova el 1824 va fer-se càrrec del negoci familiar. Gràcies a aquests viatges va entrar en contacte amb el Romanticisme i les noves idees del liberalisme que s’escampaven arreu d’Europa. Fou també en aquest context que va despertar el seu interès per l’art i la literatura, iniciant una col·lecció d’objectes, pintures, mobiliari i llibres que avui formen el llegat de la Masia d’en Cabanyes i que cal vincular directament a la seva persona.

La biblioteca, que identifica extraordinàriament l’interès dels Cabanyes pel coneixement i la cultura, aplega més de 1500 llibres, amb una cronologia que va des de finals del segle XVI fins al segle XX i que recull prop de mig centenar de tipologies temàtiques: filosofia, religió, comerç, història, poesia, ciències, llibres de viatges, art, dret, diccionaris, enciclopèdies, teatre, biografies, arquitectura, geografia, literatura clàssica i contemporània, agricultura, política i reglaments, gramàtica, astronomia, entre d’altres. Igualment, cal destacar la conservació de manuscrits del poeta Manuel de Cabanyes i de llibres del negoci familiar.

Continue Reading
18/01/2019
In Avui parlem de, Biblioteca, CIRMAC, Manuel de Cabanyes

Els Preludios de mi lira.

Cover

Els Preludios de mi lira conformen el corpus literari de l’obra del poeta Manuel de Cabanyes. Amb la publicació d’aquest compendi de dotze poemes a l’abril de 1833, pocs mesos abans de la seva mort, l’autor es va convertir en un dels introductors del romanticisme literari a Espanya. Es tracten de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Manuel introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds. Tot i escriure en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar com un poeta català que per culpa de la malaltia que se’l va endur no va poder participar de la Renaixença i la revitalització de la llengua catalana, inaugurada precisament amb la publicació d’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a l’agost del 1833. De no haver estat per la seva prematura mort, de ben segur que hauria arribat a ser un poeta de la talla de Jacint Verdaguer, Gustavo Adolfo Bécquer o José de Espronceda, posant com exemples a altres romàntics espanyols.

Als Preludios es poden apreciar diverses influències literàries, com són: els grans del Segle d’Or espanyol (Garcilaso, Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Quevedo, Góngora i Meléndez Valdés), el classicisme d’Horaci, els il·lustrats i neoclassicistes francesos (Corneille, Rousseau i Racine), el tràgic italià Alfieri i, per descomptat, els romàntics anglosaxons (MacPherson, Lord Byron i Ossian). La poesia de Manuel de Cabanyes reflexteix el coneixement de tota la tradició literària europea precedent que desembocà en el romanticisme del segle XIX. Als Preludios es reflecteix una potència expressiva i uns temes ja pertanyents al romanticisme europeu del segle XIX, tals com l’amistat, l’amor, la mort, la llibertat, el nacionalisme, l’atracció per la natura i allò sublim, l’orientalisme i el medievalisme. Tot i així, aquest esperit romàntic s’expressa des d’un classicisme mètric i formal. Alguns estudiosos consideren la poesia de Manuel de Cabanyes com la major renovació estilística en la literatura hispànica des de Garcilaso.

Els dotze poemes van precedits d’una “Advertencia” en la qual el poeta vilanoví fa referència a la llegua catalana: “No encareceré, por lo mismo, las dificultades que un catalán ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma estranjero”. Tot seguit es dona pas a les composicions, que són les següents: (I) La independencia de la poesía, (II) El oro, (III) El cólera–morbo asiático, (IV) Á un amigo en sus días, (V) Á Cintio, (VI) La misa nueva, (VII) Á mi estrella, (VIII) Á Marcio, (IX) El estío, (X) Mi navegación, (XI) Á…, (XII) Colombo.

Continue Reading
08/10/2015
In Biblioteca, Col·leccions

La Biblioteca

ColeccionLordByron_2

En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton de Cabanyes, que adquirí molts llibres en els seus viatges.

L’espai, que identifica extraordinàriament l’interès dels Cabanyes pel coneixement i la cultura, aplega més de 1500 llibres, amb una cronologia que va des de finals del segle XVI fins al segle XX i que recull prop de mig centenar de tipologies temàtiques: filosofia, religió, comerç, història, poesia, ciències, llibres de viatges, art, dret, diccionaris, enciclopèdies, teatre, biografies, arquitectura, geografia, literatura clàssica i contemporània, agricultura, política i reglaments, gramàtica, astronomia, entre d’altres. Igualment, cal destacar la conservació de manuscrits del poeta Manuel de Cabanyes i de llibres del negoci familiar.

El document més antic que s’hi conserva són unes obres de Virgili i Aristòtil enquadernades juntes, que daten del 1586; també hi trobem un exemplar de Ierusalem (Llibre XI) de Lope de Vega de l’any 1609. Altres autors i obres representats són Racine (Obres diverses, 1723), Goethe (Obres, 1737), Newton (Principes mathematiques de la philosophie naturelle, 1749), Cervantes (El Quixot, 1765), Shakespeare (Dramatic Works, 1786), el Cens de Floridablanca (1787), Agustín Céan Bermúdez (Diccionario histórico de las bellas artes en España, 1800), Schiller (Gesichte des Dreissigjahrijen Kries, 1802); A.de Laborde (Itinerarire descriptif de l’Espagne, 1809), Ossian (Poesies, 1809), Leandro Fernández de Moratín (El sí de las niñas; El barón, 1820) o Walter Scott (Poetical works, 1822), entre molts altres, alguns d’ells molt singulars.

Continue Reading
30/05/2014