REIVINDICACIÓ DE MIQUEL COSTA I LLOBERA A MANUEL DE CABANYES

El poeta mallorquí, en la seva obra Horacianes l'any 1906 dedica una de les seves odes a Manuel de Cabanyes fent una reivindicació no només a la seva figura sinó també a la Cultura Clàssica. Tal com cita  Eduard Juanmartí en el seu article, aquest punt d'atenció a la figura del poeta es fa en dos sentits: Per una banda, la possibilitat que la prematura mort del poeta impossibilités que aquest acabés escrivint les seves obres en català i un segon punt

María de la Paz Talegón recita “Cançó de l’esclau”

María de la Paz Talegón recita “Cançó de l’esclau” de Manuel de Cabanyes. Era l’any 1832, i els joves liberals barcelonins estaven molt esperançats perquè hi hagués canvis polítics significatius amb l’inici de la regència de Maria Cristina. Influït per l’exaltació que hi havia als carrers i per una nova concepció poètica que s’esdevenia de la idealització de la figura del trobador medieval i del nou concepte francès de chansonnier, Manuel va compondre aquest poema que assenyalaria un abans i

Bàrbara Scuderi recita “A la meva estrella”

 Bàrbara Scuderi recita “A la meva estrella”, escrit per Manuel de Cabanyes a la tardor de 1831, i dedicat al seu amic i editor Bergnes de las Casas. El va incloure dins el llibre “Preludios de mi Lira” i va esdevenir un dels més ben considerats per la crítica. L’estudiós i investigador Xavier Solà de Andrés situa aquest poema en el següent context: “La composició d’aquest poema ha de relacionar-se amb els dies de novembre en què Cabanyes va ser a Barcelona,

Dolors Juan i Hill recita recita “A***”

 Dolors Juan i Hill recita recita “A***”, un poema de desamor que Manuel de Cabanyes va dedicar a la seva estimada, la jove vilanovina Antònia Inglada i Moragas (1811-1876), en el moment en què s’assabenta del seu compromís amb un altre home, en ser desaprovat el seu amor. Sensible i melancòlic, delicat de salut, Cabanyes s’acomiada d’ella tot esperant el consol de la mort per a poder retrobar-se amb ella en un altre món. El poema fou publicat dins el

OSCAR ESTRUGA IL·LUSTRA MANUEL DE CABANYES

Josep Pla va escriure sobre la Masia, després de visitar la casa als anys '60: "Can Cabanyes, és una residència senyorívola molt ben conservada. L’ombra romàntica d'un dels avantpassats de la casa, el poeta Manuel de Cabanyes, vaga per les estances". I, certament, Manuel de Cabanyes és present a totes les estances de la casa, l'esperit del poeta i també el llegat cultural d'aquesta família que forma part de la història de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i

Joan Duran Ferrer recita el poema “La independència de la poesia”

 Joan Duran Ferrer recita el poema “La independència de la poesia”. Manuel de Cabanyes va compondre aquesta coneguda oda l'agost de 1832, quan preparava el recull Preludios de mi lira. Era el seu primer llibre de poemes, que presentaria de manera oficial a Barcelona, i volia començar-lo amb aquest poema declaratiu d'intencions, on defensaria la independència dels i les poetes i expressaria el seu menyspreu pels qui es mostraven aduladors dels poderosos. Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) és poeta, gestor

ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE MANUEL DE CABANYES (1808-1833)

El 27 de gener és l'aniversari del naixement del nostre poeta més il·lustre, Manuel de Cabanyes, i ho volem commemorar compartint amb vosaltres alguns dels seus poemes més representatius. Ell va estudiar la Universitat de Cervera, on entrà en contacte amb altres joves inquiets i intel·lectuals, i ben aviat va mostrar el seu interès per l'art. Tot i formar-se amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els seus escrits mostren ja la nova inquietud literària que s'estava

Cèlia Sanchez-Mústich i El còlera-morbo asiàtic [o El virus de la barbàrie]

12 poemes del Romanticisme i 12 Poetes contemporanis Manuel de Cabanyes i Cèlia Sànchez-Mústich    Cèlia Sànchez-Mústich recita el poema El Còlera-Morbo Asiàtic [o El virus de la barbàrie], de Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833) [https://youtu.be/QB95yvCIn5w] El Còlera morbo-asiàtic és una oda que Cabanyes escrigué en dues etapes. La primera fou a l'estiu de 1831, quan es trobava residint a Barcelona amb la seva família i es començaven a difondre les primeres notícies sobre el perill d'epidèmia del còlera a les ciutats que tenien