El llit de Manel de Cabanyes

De tots els mobles de la Masia, avui ens fixem en aquest llit de l’habitació de Manel de Cabanyes, cambra on va morir el poeta el 1833. Tot i que en vam parlar en una ocasió, aquesta vegada ens fixem en el seu estil neoclàssic (molt utilitzat al conjunt de l’estat espanyol). En aquest cas, està fet amb fusta de palissandre i data de finals del segle XVIII, en concret de la dècada de 1820.

Té motllures vistes i matalàs de palla dividit en vàries parts i es tracta d’un model amb dosser (roba ornamental), dit a la polonesa, del tipus del llit amb baldaquí de la reina del Palau de Pedralbes.

L’escut de la família Cabanyes

Avui ens fixarem en l’escut de la família Cabanyes on, en aquest, hi podem veure una àguila bicèfal que correspon a la casa d’Habsburg.

La connexió amb aquesta dinastia té el seu origen en el 1540, any en el que els Cabanyes van allotjar a la casa pairal d’Argentona a Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. Quan aquest últim va tornar anys més tard a Catalunya, en una visita a Barcelona, els hi va concedir, com a molts altres cavallers del país, l’honor de col•locar les àligues imperials en els seus escuts d’armes.

La relació de la família amb la reialesa sempre hi va ser present i l’any 1805 Carles IV va declarar noble de primera classe a Llorenç de Cabanyes, en reconeixement per la seva col•laboració amb el rei.

L’ós bastoner de Rússia

Aquest bastoner-paraigüer procedeix de la Rússia dels tsars.
Els Cabanyes de finals del segle XVIII comerciaven amb Rússia, territori on apreciaven molt els vins i els licors, i es creu que aquest objecte el va dur Salvador Carbonell en una expedició de retorn d’una remesa de vins.

Aquest ós, animal exòtic a les nostres latituds, és de fusta de roure, material que també es feia servir per a les bótes. Dret sobre les seves potes del darrere, servia per a guardar bastons i paraigües a l’entrada de la porta principal.

El taller del pintor Alexandre de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes, el darrer membre de la família que visqué a la Masia, instal·là el seu taller de pintura a la segona planta d’aquesta residència. A la fotografia, exposada al CIRMAC, el podem veure envoltat de les seves pintures i els seus estris en aquest espai.

Tot i que en l’actualitat no es conserva aquesta planta-taller, a la planta noble de la Masia d’en Cabanyes podem veure alguns dels estris d’aquesta fotografia, com, per exemple, la paleta del pintor i alguns dels pinzells o pots que emprava per a treballar

“Tribut al Cèsar” d’Antoni Caba (c.1863)

Antoni Caba i Casamitjana (1838-1907) és un dels millors representants de la pintura catalana realista.

Format a l’Escola de Llotja de Barcelona, on entre els anys 1887 i 1901 en fou el director, marcà la generació de pintors catalans de la segona meitat del segle XIX, aportant encara elements de la pintura romàntica però ja en plena època del realisme. Fou especialment reconegut com a retratista de la burgesia barcelonina, apreciat pel caràcter fotogràfic de les seves pintures.

A la Masia d’en Cabanyes conservem una pintura d’aquest autor. Es tracta de “Tribut al Cèsar”, un esbós previ d’una pintura a l’oli que actualment es conserva a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.

Un dels models arquitectònics de la Masia d’en Cabanyes: la masia catalana

La masia catalana és un tipus de construcció vinculada sempre a terres de conreu i a les afores de les poblacions. Durant el segle XIX, però, moltes famílies adinerades van decidir construir masos o masies que, tot i tenir relació amb el treball del camp i, en el cas de la comarca del Garraf, el conreu la vinya, tenen alhora un caràcter residencial de cert luxe i ostentació.
Encara que en el cas de la Masia d’en Cabanyes està especialment vinculat a un model arquitectònic del neoclassicisme italià, no es poden obviar detalls propis de la masia catalana tradicional. Per exemple, hi trobem la volta catalana que cobreix tota la planta baixa, destinada a les tasques del camp, la galeria arcada ubicada en una primera planta o l’austeritat general que domina la façana de la casa.

Les fàbriques de fassines

Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814), que fou qui encarregà la construcció de la Masia d’en Cabanyes l’any 1798, construí a Vilanova i la Geltrú la fàbrica d’aiguardents més gran que hi hagué a la vila.

Aquest tipus de beguda fou, juntament amb el vi, símbol del comerç català dels segles XVIII i XIX, que en el cas de la família Cabanyes es dirigia principalment a la zona nord d‘Europa, arribant fins a Rússia.
La fotografia que acompanya el text ens mostra una escena típica de la platja de Vilanova durant el segle XIX: els boters, símbol de les exportacions que marcaren l’economia i la societat del segle XIX no sols a la nostra vila, sinó arreu de la costa catalana.

Fotografia extreta de la pàgina Vilanova Abans.

La mort de Manel de Cabanyes

Avui fa 181 anys de la mort de Manel de Cabanyes. Amb tan sols 25 anys, el fill petit de la família Cabanyes deixava el món. Feia aproximadament dos mesos que li havien descobert que tenia la malaltia de la Tuberculosis i cap dels intents per curar-li van fer el seu efecte.

El divendres 16 d’agost de 1833, cap a les 6 del matí, va morir Manel a la Masia d’en Cabanyes. L’endemà, es traslladà el cos a la parròquia de Sta. Maria de la Geltrú on es van celebrar les exèquies i després dels oficis el cadàver va ser transportat al cementiri nou, extramurs de Vilanova i la Geltrú. Des d’allà, a causa d’unes desavinences amb el rector, el cadàver fou traslladat fins a la Granada i no va ser fins el 1953 que el repatriaren, amb un gran cerimonial públic, al panteó que la família té a Vilanova i la Geltrú.

“No es la tierra el fin de mi viaje,
y tú lo sabes: busco, ¡Ojalá llegue!
busco de paz las plácidas moradas
do la Verdad es reina”

Manel de Cabanyes “Mi navegación” (1833)