18/01/2019 In Avui parlem de, Biblioteca, Col·leccions, General, XIX Peces

Josep Anton de Cabanyes i la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes

En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton de Cabanyes, que adquirí molts llibres en els seus viatges. Josep Anton és el model d’home

08/10/2015 In Avui parlem de, CIRMAC, Col·lecció pictòrica, Col·leccions, Museu

El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.

A la Sala Russa de la Planta Noble trobem l'últim retrat que es va fer del poeta Manuel de Cabanyes. Però, aquest no és un retrat com qualsevol altre. El seu autor fou el sitgetà Joaquim Espalter y Rull (1809-1880), un dels retratistes espanyols del segle XIX més importants. El seu naixement a Sitges va ser del tot casual, ja que els seus pares van viure-hi temporalment fugint de Barcelona durant la Guerra del Francés. Instal·lat a Madrid des del

08/10/2015 In Avui parlem de, CIRMAC, Col·lecció pictòrica, Col·leccions, Museu

La col·lecció pictòrica produïda per Joaquim de Cabanyes.

A la Sala de Música, l'estança central de la Planta Noble de la Masia d'en Cabanyes, s'exposa l'obra pròpiament produïda per Joaquim de Cabanyes. Si d'una banda, Manuel de Cabanyes encarnava la faceta literària del romanticisme dins de la família; de l'altra, Joaquim encarnà la faceta pictòrica. Tot i haver sigut militar de professió -arribà a coronel de l'Exèrcit de Terra, fou docent al Col·legi Militar d'Artilleria d'Alcalà de Henares i tingué una vida militar molt activa participant a la

23/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya

Disparate de miedo [Proverbio Nº2. Por temor no pierdas el honor]

L'escena d'aquest gravat presenta un grup de soldats arreplegats i espantats davant un monstre gegant que en realitat no és més que un home disfressat, cosa que podem endevinar a través de la màniga dreta per on treu el cap. Els soldats, aquells que teòricament no tenen por a res i s'enfronten en la guerra, apareixen acovardits, amb rostres d'horror, demanant clemència i fugint del gegant. L'ambient nocturn aguditza més la sensació de terror de l'escena. El tema del monstre o

22/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate ridículo [Proverbio Nº3. Andarse por las ramas]

  Un dels Disparates més difícils de desxifrar per l’enigma que amaga la mateixa escena, que no se sap ben bé què representa: un conjunt d’homes i dones amb la mirada trista i abaixada, asseguts sobre les branques d’un arbre i davant seu una figura encaputxada a la que sembla que la resta ha d’obeir. Una línia de lectura, iniciada per Beruete (1928), veia en aquesta una escena atemporal sobre l’abisme de la vida on tot es recolza d’una branca sec que

21/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate bobo [Proverbio Nº4. Tras el vicio viene el fornicio]

El Bobalicón era un gegant que durant les festes de carnaval ballava al ritme de les castanyoles, un tema festiu que aquí Goya transforma en una escena de terror. La figura del “bobo”, custodiat a banda i banda per dos rostres grotescos que semblen aparèixer d’entre la foscor, s’abalança sobre la seva víctima, un home que s’amaga darrere una mena de maniquí o ninot. De la mateixa manera que en el Disparate num.2, el tema de la por irracional torna a

20/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate volante [Proverbio Nº5. Reniego al amigo que cubre con las alas y muerde con el pico]

Una altra de les escenes més misterioses de la sèrie, on apareix un home agafat a la cintura d’una dona que aixeca les mans al cel i que cavalquen junts sobre un hipogrif. El rostre de l’animal fantàstic, de caràcter grotesc, sembla sentir plaer davant el dolor de la dona. La lectura de l’escena va ser orientada per Beruete (1928) sobre el tema de l’aventura amorosa, una idea que Camón Aznar (1951) va vincular també al desig sexual i l’allunyament de

19/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate desordenado [Proberbio Nº7. La que mal marida nunca le falta que diga]

Considerada una de les escenes més grotesques de la sèrie, aquest Disparate presenta en primer pla una mena de siamesos amb els caps units i que semblen lluitar per separar-se davant la mirada grotesca i plena d’horror dels espectadors del darrere. S’ha relacionat amb el matrimoni cristià, que oblia a dues persones a caminar en la mateixa direcció sempre i ser indissolubles, comportant la desgràcia dels seus membres. L’escena es vincula amb el Capricho núm.75 (“¿No hay quien nos desate?”) i