Oriol Pi de Cabanyes torna a ésser el protagonista d’una visita temàtica a la Masia d’en Cabanyes.

Aquest dissabte a les 12h. Oriol Pi de Cabanyes, net del pintor Alexandre de Cabanyes, realitzarà un recorregut –personal i familiar– a la casa que va ésser habitada per el seu avi i per moltes altres persones, que hi han deixat la seva petjada cultural. En aquesta visita, Oriol Pi de Cabanyes ens recordarà que “la Masia en Cabanyes (així s’ha anomenat tradicionalment, segons la peculiar manera vilanovina de designar els noms dels masos) és, en realitat, una vil·la a la

Testimoniatge d’Oriol Pi de Cabanyes

M´ha estat demanat que aporti jo també el meu testimoniatge en aquest acte de concelebració de la declaració oficial de la Masia en Cabanyes com a Bé Cultural d´Interès Nacional. I ho agraeixo ben de cor. Com que no hi puc ser personalment, he posat per escrit aquest testimoniatge de record i agraïment que en nom meu llegirà la meva filla Núria. Aquesta era la casa del meu avi. És una cosa tan senzilla com això. Era la casa del meu

“Patrimoni i eficiència”, per Isidre Also

Hi ha binomis que sovint es fan servir com a combustible de la facúndia més prosopopeica, i queden bé en qualsevol peroració. Ara no és el cas enumerar-ne uns quants però segur que us en ve al cap, més d’un. La cultura i l’empresa composen una d’aquestes dualitats sense frontissa. Són dos mons que s’atrauen per l’interès i es repelen per les sensibilitats. Reconec el meu fracàs a l’hora de promoure relacions entre els uns i els altres, tot i que

“Més enllà del BCIN de la Masia d’en Cabanyes”, per Juan Luis Ruiz

“En la esencia de un verdadero monumento esta que se destina a las futuras generaciones,las cuales,por su parte, lo han de coger y llevar en el corazon” . Ernst Gombrich A propòsit de la declaració de Bé Cultural d’interès Nacional de la Masia d’en Cabanyes ens hem proposat de compartir a traves d’aquest diari algunes reflexions i consideracions sobre patrimoni cultural. Sobre la transcendència que té que la Masia d’en Cabanyes hagi tingut aquest alt reconeixement. Sobre el paper del patrimoni

Relat, història i memòria a la Masia d’en Cabanyes en motiu del reconeixement BCIN

En motiu del reconeixement de la Masia d’en Cabanyes com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), més de 100 persones món cultural, institucions públiques i ciutadania es van reunir divendres passat per retre homenatge a aquest equipament museístic, amb el lema “Relat, història i memòria”. Mila Arcarons, gerent del Consell Comarcal, va iniciar l’acte recordant el procés viscut des de 1975, any en el qual la Masia d’en Cabanyes va esdevenir equipament públic: “va haver-hi un projecte cultural públic que tenia

La Masia d’en Cabanyes celebrarà el seu reconeixement com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

La celebració es durà a terme el divendres 16 de maig a les 19h i comptarà amb la presència de Ferran Mascarell, conseller de cultura Ahir es va presentar als mitjans de comunicació el programa de celebració del reconeixement de la Masia d’en Cabanyes com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric, atorgat el passat 11 de març pel govern de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest reconeixement es tanca un cercle en l’objectiu de preservar el

Protagonistes de la transició al Garraf es reuniran en el marc de l’exposició “Catalunya en Transició”

Protagonistes de la transició al Garraf es reuniran aquest divendres a la Masia d’en Cabanyes en el marc de l’exposició “Catalunya en Transició”, una mostra itinerant produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que es pot visitar fins el 30 d’abril. Dins el programa d’activitats paral·leles a l’exposició, el Consell Comarcal del Garraf i l’Institut d’Estudis Penedesencs organitzen la Taula Rodona “La Transició al Garraf”. L’acte, previst pel divendres 25 d’abril a les 19h, aplegarà diferents representants de partits

12 estampes, la joia de la Masia

A la Masia d’en Cabanyes hi ha dotze estampes de Francisco de Goya (1746-1828), pertanyents a la sèrie dels Disparates, que fins fa ben poc es trobaven emmarcades per parelles, formant un total de sis quadres. D'aquests, quatre han estat exposats en els darrers anys a la biblioteca, mentre que la resta foren guardats a les reserves del museu. Sempre s’havia dit, i hom ho podia apreciar, que eren gravats de Goya, però ningú no s’atrevia a donar- los un