12 poemes del Romanticisme i 12 Poetes contemporanis

Dotze poetes de la comarca del Garraf apropen la poesia de Manuel de Cabanyes posant veu als seus poemes

Dotze poetes de la comarca han col·laborat amb el CIRMAC en la proposta 12 poemes del Romanticisme i 12 Poetes contemporanis, on han estat enregistrats en vídeo recitant la poesia de Manuel de Cabanyes en diferents estances de la llar on visqué i morí el poeta. Els vídeos s’aniran compartint des de la casa-museu a través de les eines digitals.

Dotze poetes de la comarca han col·laborat amb el CIRMAC a través de l’enregistrament d’uns vídeos on reciten poemes seleccionats de Manuel de Cabanyes. Amb aquesta acció el CIRMAC vol apropar la seva obra i figura a la ciutadania.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes és un espai patrimonial, un lloc de coneixement i reflexió, una casa-museu on es comparteix el llegat i història de la família Cabanyes i el Romanticisme.  A través de les visites i les accions que realitza, cerca compartir aquest relat amb el seu entorn, compartir la memòria per a donar valor a allò que ens envolta i entendre el passat.

 

Manuel de Cabanyes és un dels personatges clau de la nostra història. Poeta romàntic que visqué i morí a la Masia amb tan sols vint-i-cinc anys – l’any 1833-, ens deixà un llegat que ha de ser compartit, entès i recordat. Degut a la qüestió de l’època en que visqué – escrivia en castellà (no en va de la seva manifesta dificultat en escriure en una llengua que no era la seva ) – i de la seva curta vida, la seva poesia ha resultat ser poc coneguda i potser difícil d’entendre. L’any 2017 Oriol Pi de Cabanyes va tenir la cura de traduir al català i comentar la seva poesia al llibre “Manuel de CabanyesPoemes essencials. Selecció, traducció i comentaris d’Oriol Pi de Cabanyes”, publicat per El Cep i la Nansa Edicions.

 

El CIRMAC en els darrers anys ha anat programant activitats i desenvolupant propostes amb aquest objectiu, apropar el coneixement del poeta entre la ciutadania i sobretot amb la comunitat més propera, i en aquestes accions poetes i col·lectius poètics de la comarca han tingut un paper rellevant.

 

12 poemes del romanticisme i 12 poetes contemporanis és la proposta que presentem ara en aquest marc d’accions orientades a la divulgació del poeta i la seva casa museu i que alhora té per objectiu posar de relleu els i les poetes contemporànies del nostre territori. Una proposta que s’ha plantejat a través de  les eines digitals amb la gravació de dotze vídeo- càpsules, on cada poeta participant ha recitat un poema de Cabanyes en una estança o espai diferent de la Masia d’en Cabanyes.

 

Els i les poetes que han posat veu i ànima als poemes han estat Teresa Costa-Gramunt, Joan Duran i Ferrer,  Cèlia Sànchez-Mústich, Dolors Juan Hill, Anna Capitan, Maria Paz Talegón, Laura Sánchez, Bárbara Scuderi, Maria Rosa Nogué, August Bover, Luz Cassino i Blanca Deusdad. Les gravacions han editades en vídeos de curta durada (vídeo-càpsules) per tal de facilitar-ne la seva visualització, i s’aniran compartint a través de les xarxes socials i el canal youtube de la Masia d’en Cabanyes les properes setmanes. La primera emissió serà aquest cap de setmana amb el poema “El còlera-morbo asiàtic [o El virus de la barbàrie]”, amb la veu de la poeta sitgetana Cèlia Sànchez-Mústich.

 

Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 el CIRMAC ha volgut ser més present a les xarxes digitals compartint continguts i propostes, entre les quals #artipoesia, on es feia tàndem entre artistes locals que han plasmat la Masia d’en Cabanyes amb poemes de Manuel de Cabanyes; amb jocs i activitats participatives com el Museum Quiz de la Masia d’en Cabanyes i la proposta infantil “Paisatges del Romanticisme” ;  o amb la gravació de vídeos i visites guiades que s’han compartit a través de les xarxes socials i el Canal de youtube que es va estrenar enguany en motiu del Dia Internacional dels Museus.

 

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes es pot visitar els dissabtes i diumenges entre les 11 i les 14h. Trobareu més informació a www.masiadencabanyes.cat

Continue Reading

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S’estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d’acord amb les mesures per a minimitzar l’expansió de la pandèmia Covid-19.

Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que hem construït. Han estat pintades , però les dones també pinten i son creadores, han estat posades com a exemple de vida quotidiana i poc en la seva faceta social i pública, les hem intuït com a subjecte passiu i no com a subjecte actiu. Ha estat, aquesta, una manera de difondre certs models de feminitat i una manera oblidada de fer història.

Des del Centre d’Interpretacio del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes durant el període de confinament hem preparat una visita amb perspectiva de gènere com una forma de reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la casa-museu del Romanticisme. Hem volgut preparar una visita a la llum d’una mirada feminista, donant visibilitat a aquestes dones i també revisant la seva història oblidada.

Posem de relleu que la visita es desenvolupa a la Masia d’en Cabanyes, una casa que il·lustra amb els seus espais íntims la vida quotidiana d’una familia benestant del segle XIX . Aquesta és una finca que fou residència d’una familia dedicada al comerç del vi i de l’aiguardent, viatgera, emprenedora, plena de creadors (poetes, pintors, escriptors), una família que representa els valors de la il·lustració. Una masia amb uns espais íntims que ens permeten descobrir la bellesa d’una casa neoclàssica única al país però també, en la suposada neutralitat d’aquesta finca, s’hi copsen les relacions de poder, socials i de gènere de cada època, s’hi copsa l’estètica i la simbologia dels espais i com s’hi reflexa la construcció d’identitats en les persones i en la pròpia casa. Les cases, deia Perucho , “tenen això: que s’hi aixopluguen els desitjos i les esperances, els records de les hores felices i també les desgraciades. Si tenen un cert temps, s’hi ha pogut sedimentar les emocions del passat i els fets històrics de l’època” i, certament , massa sovint hem explicat les emocions i les històries de manera esbiaixada.

La visita ens permetrà posar en circulació i posar de relleu els noms de les dones de la Masia d’en Cabanyes i de la Nissaga dels Cabanyes . Es una proposta de visibilització. Certament, amb certa discreció es coneix a Manuel de Cabanyes (poeta), Joaquim de Cabanyes (pintor), Josep Anton de Cabanyes (col·leccionista, pintor, empresari), Llorenç de Cabanyes i Olzinelles (poeta, literat, artista), Alexandre de Cabanyes (pintor , el darrer del modernistes) però s’ignora les seves companyes, filles i mares . Les dones d’aquesta família.

Invitem doncs a conèixer les protagonistes de la nissaga dels Cabanyes, provem de rescatar de l’oblit la seva trajectòria vital i personal precisament en un espai que suposadament es femení atesa la dicotomia que hem percebut entre l’espai públic i l’espai privat, associat aquest darrer al gènere femení . Estariem plantejant donar a conèixer aquestes dones i considerar-les com a coprotagonistes de la història cultural, social i econòmica del país i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com a minin.

Proposem doncs escoltar a les dones de la Masia d’en Cabanyes : les mares , les filles, les dones , les germanes . Posar en circulació , com deiem, a Maria Dolors de Cabanyes i Ballester, Pepita d’Olzinelles, Antonia Inglada, Pilar Ricart , Núria de Cabanyes …..en aquest marc personal i íntim. Posar de relleu d’altra banda, per interpel·lar-nos del seu significat . Fem, en aquest cas , una proposta de memòria des de la revisió ja que el que transmet la casa-museu ens permet investigar els models socials de gènere.

L’art que hi ha penjat en els espais quotidians – la sala de musica , l’espai Goya… – que representa el món femení pintat i plasmat des d’una mirada masculina. La representacions pictòriques de les senyores burgeses sovint encàrrecs per part dels marits , les dones com a model d’inspiració en la pintura religiosa, les muses en les representacions mitològiques o al·legories com a demostració de prestigi social que permet adquirir i formar una col·lecció. Una col·lecció adquirida i estructurada des de la mirada masculina i des del poder que atorga el treball i la capacitat econòmica de crear-la. Les dones de la col·lecció de l’Espai Goya que també ens parlen i denuncien a través dels gravats amb la presència central femenina, en aquest cas, la nul·la igualtat de gènere i la violència masclista al segle XVIII.

En els darrers anys hi ha hagut canvis significatius en relació a la igualtat de gènere. L’evolució econòmica, social i cultural i les lleis per la igualtat, han suposat canvis importants en la posició de les dones : treball renumerat , espai public i espai politic, no son ara , exclusius dels homes . Les relacions socials i econòmiques i les seves condicions de vida encara il·lustren desigualtats en els salaris, en els llocs de treball, en la cura i atenció als altres, en la violència masclista i en la invisibilitat.

Amb aquesta visita guiada que iniciem el novembre del 2O amb públic adult i que proposarem a centres educatius volem contribuir a canviar la mirada que s’ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem , doncs , una mirada crítica del que hem après, intentar contribuir a educar les generacions futures amb valos més equitatius i igualitaris. Contribuir a omplir els oblits en els llibres d’història.

En aquest darrer sentit  la proposta ens apropa a la voluntat transformada de museus i educació que fomenti el sentit crític, a l’objectiu de transmetre a través de la memòria, a la creació de valors, al benestar de les persones a través de l’art. La proposta d’Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada apropa al CIRMAC al museu social i, sobre tot, al museu en el que s’hi descobreixen i s’hi viuen experiències que conviden a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, per avançar, precisament, en direcció contrària a l’actual, en l’educació cap a la igualtat i a una societat més igualitària.

Continue Reading

Torna l’Arts i Natura Festival a la Masia d’en Cabanyes, readaptat però amb l’essència de sempre

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes planteja l’obertura de la tardor amb activitats de l’Arts i Natura Festival readaptades però amb l’essència de sempre: natura, patrimoni, contes, tallers i activitats familiars als jardins i amb aforaments restringits.

El Festival comença aquest divendres, 2 d’octubre, amb una visita familiar nocturna, i continua el dissabte 3, amb el conte “L’elefant Mainú i l’amistat”, amb la Montserrat Panero a les 12 del matí, i el diumenge 4, amb el “Taller Paisatges del Romanticisme”, amb Arc Serveis Culturals a les 12 del matí.

 

Vilanova i la Geltrú, 29 de setembre de 2020.

Arts i Natura. JuanolO

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes, planteja l’obertura de la tardor amb activitats de l’Arts i Natura Festival readaptades, però amb l’essència de sempre: natura, patrimoni, contes, tallers i activitats familiars als jardins i amb aforaments restringits.

Les situacions i les incerteses que ha creat la pandèmia en l’àmbit de la cultura han evocat els museus a redefinir i repensar els seus espais, i a entendre’ls com a espais  per a crear vincles i relació amb la comunitat, per la cura i el benestar, i per l’art al servei del debat i la reflexió.

L’Arts i Natura Festival s’emmarcava en aquests valors i reunia durant el primer cap de setmana d’octubre famílies als jardins de la Masia d’en Cabanyes i als espais nobles, en una combinació i suma d’activitats per a descobrir l’art i el llegat cultural dels Cabanyes, promoure a la creativitat, i crear un espai de trobada als jardins, amb entitats del món de la música, l’art, la memòria i la història, etc.

Enguany s’ha redefinit la proposta a les famílies, tenint en compte l’aforament i les normes de seguretat per la Covid-19. En aquest sentit, les activitats de l’Arts i Natura Festival s’han repartit durant els caps de setmana d’octubre, fet que permetrà mantenir la seva essència, en un any que podem considerar de transició.

El Festival comença aquest divendres, 2 d’octubre, amb una visita familiar nocturna, i continua el dissabte 3, amb el conte “L’elefant Mainú i l’amistat”, amb la Montserrat Panero a les 12 del matí, i el diumenge 4, amb el “Taller Paisatges del Romanticisme”, amb Arc Serveis Culturals a les 12 del matí.

La programació continua el cap de setmana del 10 d’octubre i fins a finals de mes amb propostes diverses com tallers d’estampació de samarretes i bosses, de pintura de retrats, de planter i jardineria, contes i jocs d’orientació en família, meditació i ioga en família, etc. L’Associació Fem Unió, el Consell Esportiu del Garraf, Arc Gestió Cultural, Tegar Garraf, la Porta de Fusta, són algunes de la entitats que hi participen. Totes aquestes activitats seran informades a través de les xarxes socials i caldrà fer inscripció prèvia. El preu de l’activitat serà de 4 euros per infant.

 La solidaritat

Arts i Natura Festival manté la vessant solidària. En el passat aquest festival va col·laborar amb Càritas i amb l’Associació de lluita i investigació contra el  càncer infantil.  Enguany el treball en xarxa es produeix amb l’Associació Autisme amb Futur  de la comarca del Garraf i del Penedès, que acull les famílies amb fills i filles diagnosticats amb trastorn de l’espectre autista (TEA). L’Associació també plantejarà activitats en el marc de l’Arts i natura Festival.

El Cartell

Així mateix, l’Arts i Natura Festival de manera tradicional focalitza l’acció amb un cartell d’un il·lustrador/a o dissenyador/a del territori. El cartell convida a petits i grans a identificar la Masia d’en Cabanyes com a espai museístic i natural. Enguany el cartell l’ha realitzat Joan Ortega “Juanolo”, amb una interpretació lliure de la Masia d’en Cabanyes. L’il·lustrador proposa un cartell que identifica la façana, peculiar, de la finca agrícola, que a la vegada és palauet al mig del camp amb animals que viuen al jardí i al bosquet. També destaca els trets identificatius de la família: la música i l’art amb instruments i pinzells.


Jornades Europees del Patrimoni 2020

El Festival reformulat també coincideix amb les Jornades Europees del Patrimoni que s’ha organitzat en espais patrimonials durant la segona setmana d’octubre. Per a aquests dies, es podrà gaudir de dues propostes:

  • DESCOBERTA DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL ROMANTICISME, EL LLEGAT CABANYES I L’ESPAI GOYA. D’11 a 14h. PORTES OBERTES al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes.
  • 12 POEMES DEL ROMANTICISME I 12 POETES CONTEMPORANIS. Diumenge 11 A les 11h. Descobriu la poesia de Manuel de Cabanyes de la mà de poetes de la comarca. Lectures als espais emblemàtics on visqué el poeta.

Tots els actes en el marc de les JEP tindran aforament limitat i  Entrada gratuïta

 

Redefinició de les activitats del CIRMAC

Durant els darrers 6 mesos, les activitats al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes s’han redefinit. A partir de les dues  darreres setmanes de juny, d’acord amb la resta de museus de la ciutat de Vilanova, va tornar l’activitat museística del CIRMAC, adaptant i redefinint les propostes d’acord amb les mesures higièniques i de seguretat que calia garantir al públic. De manera especial, s’ha reduït l’aforament en el marc d’un espai patrimonial segur que convidés als visitants locals i de Catalunya. Des dels Museus de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, es va realitzar campanya sota el lema “Aquest estiu cabussa’t als museus de VNG!!”.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes durant els caps de setmana d’estiu ha mantingut els visitants de l’any passat, fins i tot amb un petit augment. El perfil dels visitants ha estat d’acord amb les campanyes de promoció i amb la dinàmica creada arreu del país de visitants locals i comarcals famílies i persones de l’entorn proper. Una proposta que convidava a retrobar-se amb el patrimoni més proper en família. En aquest sentit, des del Consell Comarcal del Garraf s’ha valorat positivament que la ciutadania hagi reconegut les potencialitats de benestar i la seguretat dels espais museístics.

La màgia de conèixer la Masia d’en Cabanyes quan el sol es pon amb la proposta de   els “Capvespres del Museu” també ha tingut molt bona resposta i hi ha hagut ple durant els caps de setmana de juliol i agost.

Continue Reading

Obrim el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes

El CIRMAC obre de nou els seus espais expositius, sales nobles i jardins a la ciutadania després de tres mesos de tancament degut a la COVID-19. El dia 20 de juny ja es podrà accedir al museu i redescobrir la col·lecció de manera segura

Vilanova i la Geltrú, 15 de juny de 2020. El CIRMAC, com la resta de Museus, va tancar les seves portes el cap de setmana del 14 de març d’acord amb les conseqüències de la pandèmia del COVID- 19. Aquests mesos, les seves sales i els jardins han estat en silenci. De manera especial el silenci es va produir durant la festivitat de Sant Jordi, en la que no es va poder celebrar la trobada habitual de lectures poètiques al jardí. La situació de confinament era impensable a principis d’any, quan es programaven activitats com Sant Jordi, la Nit dels Museus, la Festa Major, l’Arts i Natura Festival…Han estat mesos de silenci i de reflexió per preparar el seu retorn.

Ara el CIRMAC es prepara per la seva reobertura i ho farà adaptant-ne el recorregut, aforament i format de la visita per tal de garantir visites segures i saludables. Així, a partir del dia 20 de juny el museu tindrà les portes obertes per a totes aquelles persones que vulguin fer-hi una visita, mantenint els dies d’obertura en cap de setmana i ampliant-ne l’horari, ara de 10 a 14h.

El CIRMAC vol obrir pensant en les persones i famílies que aquests dies gaudeixen de la ciutat, del seu patrimoni i del seu entorn natural, i que els pot plaure, en aquest retorn, conèixer els museus de Vilanova i la Geltrú i el de la Masia d’en Cabanyes.

Amb la seva reobertura, el CIRMAC vol contribuir al retorn a la normalitat i a refer-nos dels efectes de la pandèmia. Aquest és un museu social i un espai cultural de la comarca que vol recuperar els vincles amb l’entorn, posant a disposició dels nostres ciutadans i ciutadanes la seva bellesa, el record del passat, la col·lecció, el patrimoni. Hom vol recordar que els museus contribueixen al benestar social i en la salut física i emocional de la societat, i que el CIRMAC i els museus de Vilanova i la Geltrú desenvolupen un paper cabdal en aquest sentit i en especial a la nostra ciutat.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme en digital

El silenci que s’ha produït a les sales i jardins de la Masia d’en Cabanyes no s’ha produït a les xarxes socials i a les plataformes digitals, on el museu no ha deixat d’estar present. Durant aquests tres mesos el CIRMAC s’ha apropat a la ciutadania d’una manera diferent, a través de propostes com l’Art i Poesia, vídeos, jocs en línia i d’altres activitats adreçades a infants.

Art i poesia

Al web (www.masiadencabanyes.cat), Instagram i Facebook de la Masia d’en Cabanyes, una petita contribució en aquests moments d’incertesa que ha unit pintura i poesia, amb la presència de la Masia d’en Cabanyes, el bosquet i el seu entorn com a teló de fons. Els i les protagonistes han estat pintors i poetes.

Hem plantejat una mostra col·lectiva de diferents artistes que, amb diferents tècniques pictòriques han captat, en el passat i en l’actualitat, la seva perspectiva de la Masia d’en Cabanyes. Un exercici de memòria, record, sensacions, natura i arquitectura. Hem recollit obra de Josep Canyelles, Brull Carreras, E.C. Ricart, Toni Pérez, Rafael Sala, Jaume Brichfeus, Jordi Santacana, Joaquim Budesca i Pau Roig Estradé i Joan Nadal.

L’acompanyament de les imatges pictòriques ha estat amb les poesies que evoquen els paisatges propis dels i les poetes, referències culturals i personals. Vam obrir de la mà del poeta romàntic per excel·lència Manuel de Cabanyes (1808-1833) i, després l’han seguit poetes contemporani/es com Teresa Costa-Gramunt, August Bover, Joan Duran Ferrer, Blanca Deusdad, David Jou, Francesc Pasqual i Pere Tàpias i Salvador Capitan.

Museum Quiz de la Masia d’en Cabanyes

El nostre joc participatiu on els i les participants – especialment el públic adult- han posat a prova els seus coneixements sobre la Masia d’en Cabanyes i la història, col·leccions, arquitectura, i també sobre els diferents membres de la nissaga Cabanyes. Gairebé cinc-centes persones han respost preguntes com l’origen de l’arpa, l’estil artístic de la façana, l’activitat econòmica dels Cabanyes, el nom del recull poètic de Manuel de Cabanyes o la temàtica pictòrica més rellevant d’Alexandre de Cabanyes.

La Masia d’en Cabanyes en imatges

La nostra proposta alternativa a les visites presencials.

La memòria a través de fotografies de la Masia d’en Cabanyes i dels seus espais íntims, patrimoni i col·leccions a través de la pàgina web i xarxes socials, (https://www.instagram.com/masiacabanyes/channel/) .

La possibilitat d’entrar a la Masia amb visita guiada en línia. Un recorregut per la casa-museu per a descobrir els membres més destacats de la nissaga Cabanyes, les seves col·leccions privades i com vivien en temps de Romanticisme. La cambra del poeta, la sala de la música, la sala russa o la biblioteca familiar, l’Espai Goya, i els dotze gravats de la sèrie Disparates, de Francisco de Goya, les peces més singulars del fons Cabanyes.
Al canal de Youtube de la Masia d’en Cabanyes: https://www.youtube.com/watch?v=0LGyxDfbpeE.

Obrim! Redescobriu la Masia d’en Cabanyes

  •  Garantint la seguretat i salut de les persones que ens visiten.
  • El mes de juny a través de les portes obertes amb horari ampliat: de 10 a 14h, els caps de setmana, amb accés a les hores en punt i aforament limitat.
  • Les visites es realitzaran per lliure amb el suport, per una banda, de l’equip d’atenció al públic i guiatge del museu (que garantirà el flux de visitants) i, per l’altra amb el “dossier de visita autoguiada”, que acompanyarà les persones visitants en el recorregut per a conèixer el CIRMAC i que estaran a la seva disposició en format digital.
  • A partir del dia 11 de juliol retorn a les visites guiades en el seu horari habitual, dissabtes i diumenges a les 11, 12 i 13h i sense reserva prèvia, tot i que es mantindrà aforament limitat i els protocols establerts de seguretat i salut.
  • Per les famílies que visitin el CIRMAC a partir del mes de juny les propostes digitals “Fes un viatge en el temps i troba els petits tresors de la Masia d’en Cabanyes” i “Paisatges del Romanticisme”, s’oferiran a través del web del museu.
  • Els primers diumenges de mes a les 12h s’oferirà novament la visita especial “Col·leccionisme i Goya a la Masia d’en Cabanyes”, per la que sí que caldrà efectuar reserva prèvia a través del mail masiadencabanyes@ccgarraf.cat.
  • Les tardes de divendres del mes d’agost s’obriran les sales i els jardins neoclàssics del museu per a la proposta “Capvespres a la Masia d’en Cabanyes”, una activitat que combina la visita guiada amb una copa de cava tot gaudint de la fresca dels jardins, a partir de les 20h. En aquest cas es realitzarà amb reserva prèvia a través d’info@arccultural.cat, i tindrà un cost de 7 € per persona.
  • L’accés al CIRMAC serà gratuït fins el dia 2 d’agost (inclòs).
  • Obrim amb pla de desconfinament que preveu les mesures de protecció a la ciutadania i senyalització garantit circuits saludables i segurs.
  • Modificarem les propostes de visites i activitats que s’han plantejat d’acord amb la situació actual desconfinament i amb l’evolució de la situació del Covid-19.
Continue Reading

Els museus de Vilanova volem estar amb tu!

El pròxim dilluns 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, una cita que enguany es trasllada a l’entorn virtual.

El Dia Internacional dels Museus tindrà aquest 2020 una celebració molt diferent. Els museus romanen tancats des del 13 de març i, a l’espera del seu torn en la reobertura dels equipaments culturals, reinventen el format d’aquesta cita amb tot un seguit de propostes virtuals. Per aquest motiu, els museus vilanovins han escollit el lema Volem estar amb tu! amb l’objectiu de celebrar aquest dia amb la participació de tota la ciutadania. 

Fes like i posa la teva petjada és la primera d’aquestes propostes, amb la qual els museus volen omplir virtualment les seves sales en aquest dia. Per a formar-ne part, tan sols cal visitar les xarxes socials dels museus vilanovins i fer un “M’agrada” en les publicacions d’aquesta iniciativa. L’objectiu és crear una galeria amb els noms i les petjades de tots aquests “visitants virtuals”, que ompliran els espais dels diferents equipaments: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu del Ferrocarril, l’Espai Far, el Museu Romàntic Can Papiol, el Centre d’Art Contemporani La Sala, la Masia d’en Cabanyes, la Torre Blava-Espai Guinovart i el jaciment arqueològic de Darró.

Per altra banda, es durà a terme un Museum Quiz especial #museusvng, adreçat a les famílies. El quiz es realitzarà des de la plataforma Kahoot i inclourà preguntes al voltant de les col·leccions i la història de tots els museus vilanovins. L’adreça per accedir al joc es publicarà en les xarxes socials i webs dels diferents museus a partir de l’11 de maig. El termini per a participar en el joc serà des del dilluns 11 fins al dilluns 18 de maig (a les 22 h).

La celebració de la Nit dels Museus, una de les activitats de major participació en els actes del Dia Internacional dels Museus, es traslladarà enguany al 14 de novembre –data proposada pel seu impulsor, el Ministeri de Cultura francès, i a la qual s’hi han afegit ja la resta de museus.

 

Altres activitats

Seguint el lema proposat pel Consell Internacional dels Museus en aquest 2020, “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”, els museus de Vilanova i la Geltrú oferiran també propostes vinculades a les seves col·leccions:

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, farà accessible des del seu web una nova secció per visitar pintures de la col·lecció a partir d’un codi cromàtic representatiu de la diversitat –cada obra, un color-, i des d’on es podran consultar també les dades tècniques de les peces. La iniciativa, inspirada en la imatge del DIM 2020, vol omplir les xarxes d’art i color.

El Museu Romàntic Can Papiol realitzarà el dilluns 18 de maig un recorregut virtual pels diferents espais de la casa que formen part de la visita “El paper de la dona al segle XIX”, que posa de relleu les desigualtats de gènere en temps dels Papiol i recupera la presència de les dones al segle XIX. Es podrà seguir a les seves xarxes socials (stories i Twitter).

El Museu del Ferrocarril de Catalunya durà a terme els dies 16, 17 i 18 de maig diferents propostes centrades en la descoberta de la seva col·lecció, el paper de les dones en el món del ferrocarril i les seves iniciatives en matèria d’accessibilitat que el museu està duent a terme. Totes les propostes es podran seguir a través de les seves xarxes socials.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes compartirà una visita guiada a través de les xarxes socials i del canal Youtube, que estrenarà per l’ocasió, apropant així les col·leccions dels Cabanyes a la ciutadania.

L’Espai Far, seguint també el lema “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”, oferirà a través de les seves xarxes socials diferents accions al voltant de la presència de la dona en el món mariner i pesquer, com la visita temàtica “Les dones hi eren” i els vídeos del projecte “Un objecte, una història” que repassen l’ofici pesquer de les dones de Baix-a-Mar.

El Dia Internacional dels Museus es podrà seguir a les xarxes socials amb les etiquetes #DIM2020, #museusvng i #tornaremalsmuseus.

Continue Reading

La Masia d’en Cabanyes treballa en l’inventari del fons documental i bibliogràfic de la biblioteca

Quedaran catalogats els llibres de la donació Miret de Cabanyes i el fons documental de la biblioteca, que inclou documentació de la família i serà consultable a la plataforma Gestió Integral d’Arxius de Catalunya

El Consell Comarcal del Garraf duu a terme la tasca d’inventariar el fons documental i bibliogràfic de la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes que restava per classificar, per donar relleu a aquest arxiu familiar.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) vol contribuir a preservar i difondre una part valuosa del fons patrimonial documental català que dona informació de la societat, a través de la família Cabanyes amb  tot l’entrellat vital de relacions amb l’Administració, la formació dels seus membres, els seus oficis i empreses, l’administració del patrimoni familiar, les associacions, etc.

El CIRMAC té documentades les col·leccions de pintura, mobles i objectes de la Masia d’en Cabanyes gràcies a la col·laboració del Museu Víctor Balaguer. Així mateix, el CIRMAC compta amb el “Catálogo y descripción de algunos quadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes” de 1.830, que ha estat estudiat  i interpretat pel doctor Francesc Miralpeix de la Universitat de Girona.

Destaca també el treball realitzat per l’Arxiu Comarcal del Garraf: classificació, ordenació, inventari, neteja, informatització i encapsament amb material normalitzat d’arxiu de revistes de diversa procedència geogràfica datades des de finals segle XIX fins a mitjans segle XX, entre les quals es troben Jugend Studio (1900-1912), The Studio (1904), amb tapes fetes a mà i lligat amb cordill, Themis (1915-1916), Vell i Nou (1915-1921), El Vilanoví (1922), D’Ací i d’Allà (1926-1929), Maricel, Simplissi, Les Arts Catalanes, L’Àlbum, l’Assiette au beurre, Gaceta de Bellas Artes, Revista de Bellas Artes, América Latina, L’Illustration i les revistes d’art monogràfiques en alemany de Künfler Monographien: Correggio, Holbein, Rodin i Stuck. (1899), tot i que algunes no es troben digitalitzades a l’arxiu del Consell Comarcal del Garraf.

 

NOVA FASE DE L’INVENTARI

Des del segle XVIII, la família Cabanyes va anar acumulant una gran quantitat de documentació, que ha tingut diferents nivells de tractament i inventari. Diferents estudis han ressaltat la biblioteca del poeta com la veu silenciosa dels seus propietaris i han permès mostrar els elements habituals en una biblioteca del segle XIX, com és el cas dels estudis realitzats per Xavier Solà de Andrés.

Calia introduir a l’inventari els llibres que Rosó Miret de Cabanyes va retornar a la Masia, amb dades de l’autor, títol, estat, gènere, any, ubicació, format i comentaris sobre nivells de restauració i altres.

Es tracta d’una sèrie de llibres que la família conservava i custodiava des de l’any 1978, època en la qual el fons de la biblioteca es va repartir entre la casa que la família tenia a la Plaça de les Cols i la Masia d’en Cabanyes, i que van tornar a la Masia l’any 2016.

Són 238 títols distribuïts en 376 volums, que van des de principis del segle XVII al segle XX i de temàtiques molt diverses, reflex dels coneixements i el nivell intel·lectual dels membres de la família Cabanyes que els van adquirir i utilitzar. Molts dels llibres porten la signatura manuscrita del seu propietari. Hi ha llibres de petit format fins a gran foli, enquadernats en pergamí o en edicions rústiques, en diversos idiomes com el llatí, català, anglès i italià, tot i que la majoria són en castellà i francès.

La segona fase consisteix a ordenar la documentació familiar que està ubicada també a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. Per ordenar-lo, és imprescindible fer una incursió en la història dels Cabanyes i en la tipologia documental. Es tracta d’un ric fons, generat per la família durant molts anys, del qual se’n farà una fitxa de descripció i un inventari per facilitar l’accés del seu contingut a investigadors i investigadores.

El treball que s’ha realitzat aquest primer mes ha estat identificar els grups o sèries documentals i elaborar el quadre de classificació d’acord amb les indicacions arxivístiques que es realitzen en cases i institucions que han estat propietat de  famílies  amb protagonisme  social o econòmic. Aquest quadre permetrà un nivell de detall superior al registre actual de la documentació que consta a la biblioteca, i inclourà: documentació de propietats i notaries, correspondència, comptes familiars i administració del patrimoni, activitat judicial, documentació de familiar, documentació relativa als oficis i a l’activitat mercantil (empresa Fuster i Cabanyes, membres de la família), col·leccions (retalls de premsa, programes, targetons, postals), fotografies, catàlegs i inventaris.

Així mateix, s’hi realitza una fitxa de cada grup documental que es podrà consultar en capses d’arxiu físic. La  fase final  serà, d’acord amb l’Arxiu Comarcal del Garraf, la introducció al GIAC (Gestió Integral d’Arxius de Catalunya). Aquest darrera acció permetrà fer una recerca més universal i una difusió màxima de la documentació de la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. El fons quedarà a l’aplicatiu “Arxius en línia” de la Generalitat de Catalunya i podrà ser consultat per totes les persones interessades.

Aquest inventari forma part del treball de conservació del llegat Cabanyes iniciat pel Consell Comarcal del Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona i ha suposat contractar una tècnica documentalista per fer aquestes tasques durant tres mesos a la mateixa biblioteca de la Masia d’en Cabanyes.

Aquest treball ha comptat amb l’assessoria de Rafel Mestres, director de l’Arxiu Comarcal del Garraf i Xavier Solà, especialista en Manuel de Cabanyes, que de forma mensual acompanyen el desenvolupament del treballs d’arxivística i documentació.

Continue Reading

Es restaura l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes de la Masia d’en Cabanyes

En els darrers anys s’han restaurat més de 44 peces pictòriques de la Masia d’en Cabanyes, així com mobiliari, cortines de la cambra de Manuel de Cabanyes i algunes peces de la biblioteca

Ha retornat a la Masia d’en Cabanyes l’escriptori  d’Alexandre de  Cabanyes que durant uns mesos ha estat al taller de la restauradora Vilanovina Carmen Lara Cabrejas. La restauració de l’escriptori d’Alexandre de Cabanyes forma part del programa  de restauració de la Masia d’en Cabanyes. L’any 1976 els germans Cabanyes, hereus d’Alexandre de Cabanyes i Marquès van fer donació de la Masia, amb la seva biblioteca, pintures i tots els interiors a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i  posteriorment, l’Ajuntament va cedir-ne l’ús al Consell Comarcal del Garraf, que en fa custòdia.

Al llarg dels darrers anys, a més de la musealització de la casa originària dels Cabanyes, s’han restaurat més de 44 peces pictòriques, així com mobiliari (cadires Isabelines, cadires de frare); les cortines de la cambra de Manuel de Cabanyes i algunes peces de la biblioteca (les esferes armil·lars i obra en paper). Aquest treball de restauració ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. De manera especial, cal recordar la restauració dels dotze gravats de Goya, a partir de la investigació de la catedràtica Rosa Vives, que en aquests moments s’exposen a l’Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) properament rebrà la segona cortina de la cambra del poeta Manuel de Cabanyes que està en fase de restauració al Museu Textil de Terrassa. Així mateix, preveu restaurar les cadires de fumador de la biblioteca.

L’escriptori d’Alexandre de Cabanyes

Alexandre de Cabanyes pintava a la Masia d’en Cabanyes, un espai on hi escoltava música i s’envoltava de tot allò que li permetia realitzar la seva obra. Segons l’Oriol Pi de Cabanyes, l’Alexandre va ser “un romàntic de segona o tercera generació, un devot modern de l’esperit del romanticisme” que va trobar en la Masia d’en Cabanyes la seva font d’inspiració des de la seva joventut i de manera especial, quan es va casar amb Pilar Ricart i Nin l’any 1918, després de ser distribuïda l’herència i els immobles de la família amb el seu germà Carles. Des d’aquest moment, Alexandre de Cabanyes, que havia viatjat a diferents ciutats europees, va reforçar la seva vinculació amb Vilanova i la Geltrú i amb la masia familiar.

Cabanyes vivia i pintava al segon pis de la Masia en un taller envoltat de les seves peces i amb el mobiliari que li servia de complement a la seva activitat pictòrica. Oriol Pi de Cabanyes ha recordat recentment que “el taller del pintor Cabanyes, ubicat al segon pis de la masia familiar, era més aviat desordenat, amb teles i bastiments per tot arreu, i un divan i un paravent on el vell bohemi tenia penjades fotografies i retalls de diari (per exemple el del dia en què la reina d’Anglaterra va condecorar els peluts Beatles).

En aquest ambient, Alexandre de Cabanyes hi tenia situat l’escriptori que ha estat restaurat. La peça, en les fotografies que es guarden del Fons Alexandre de Cabanyes i de Ricard Monrós, es visualitza al taller amb el bust del seu rostre, obra de Borrell Nicolau que en l’actualitat és a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes. En aquestes imatges, hi ha retrats dels seus amics Marti Torrents i Rafel Sala.

Les característiques de l’escriptori

L’escriptori té una dimensió de 116,5 per 72 cm per 77,5 cm i està format per dos cossos separats, de diferents fustes, amb tiradors de bronze als calaixos i portes. La part inferior del moble és més antiga, de finals del XIX i principis del XX, i la superior és més recent. Fet que queda evidenciat pel tipus de construcció i les fustes utilitzades que han estat més malmeses i atacades per corcs en la part superior, ja que és una fusta tova (pi). És un escriptori amb sis calaixos petits que conviden a  l’ordre.

A la part inferior les fustes són dures i no hi ha atacs de corcs en la major part de l’estructura. Semblen fustes de palissandre o bubinga, molt utilitzades en l’època que es va fer el moble. L’escriptori té prestatges interiors i estructures de subjecció que, pel color i la textura (fusta tova i blanca) fan deduir que el moble es va adaptar per a deixar-hi i ordenar-hi les peces de pintura sobre paper. Explicaria aquest fet la presència de l’escriptori a l’estudi del pintor Alexandre de Cabanyes.

El procés de restauració inclou les següents fases

  • Desinfecció del moble pel mètode de baixada de temperatura o xoc tèrmic.
  • Neteja mecànica: brotxa i aspiració de pols i restes sòlids.
  • Neteja química.
  • Neteja mecànica de repintats o retocs cromàtics anteriors al cos inferior del moble.
  • Reintegració dels forats produïts pel corc, amb massilla acrílica i posteriorment amb ceres.
  • Retoc cromàtic a tot el moble amb tints hidroalcohòlics noguera + caoba.
  • Calaixos: se’ls protegeix amb tres capes de nitrocel·lulòsic acrílic (polit entremig a les dues capes i al final).
  • El cos gran o inferior, una vegada netejat i amb el retocs cromàtics consolidats, es treballa la protecció superficial amb goma laca
  • Tot el moble, excepte els laterals del cos inferior, es protegeix amb capa de ceres (no comercials, fetes amb cera verge, carnauba i trementina) i es brunyeix.
  • El cos superior ha estat encerat per sota, per impedir ratllades al cos inferior.
  • Neteja química a tots els tiradors de bronze. Es restitueix un d’ells amb un de nou i es nota la diferència. Es consolida el tirador que s’havia desprès per falta de suport fusta.
  • La roda que falta es reintegra tant el suport fusta (treball de la peça en fusta i tenyida amb hidroalcohòlics), com amb una roda actual (la roda original de ferro no es troba en el mercat actual).
  • Es clavetegen les dues rodes (reintegració volumètrica)

El llegat de la família Cabanyes es pot veure al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes que obre al públic els dissabtes i diumenges d’11 a 14 h, amb visites comentades cada hora en punt (a les 11 h, a les 12 h i a les 13 h).

 

Continue Reading

L’Arts i Natura Festival recull 900 euros en benefici del centre de recerca del càncer infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu

Més de 300 infants han pogut participar amb les seves famílies, a les activitats i tallers del festival a través de l’adquisició de l’entrada solidària, organitzat pel Consell Comarcal del Garraf

El Consell Comarcal del Garraf ha recollit 900 euros en benefici de la recerca del càncer infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu a través de l’Arts i Natura Festival, una proposta del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC).

L’Arts i Natura Festival s’ha celebrat els dies 11 i 12 d’octubre a les sales i jardins de la Masia d’en Cabanyes, una proposta solidària destinada a famílies i infants que ha aplegat més de trenta-cinc activitats i una seixantena de col·laboradors i col·laboradores vinculades majoritàriament a l’àmbit cultural i educatiu, però també al sector social, esportiu o mediambiental de la comarca, sense els quals el projecte no hagués estat possible.

Més de 300 infants han pogut participar, amb les seves famílies, a les activitats i tallers a través de l’adquisició de l’entrada solidària del festival, en què els contes, la música, el teatre o la màgia han tingut protagonisme, així com els tallers artístics i les activitats vinculades al descobriment del CIRMAC i la història de la Masia d’en Cabanyes.

En aquest sentit, la Consellera Teresa Llorens ha destacat que “la missió i els objectius d’un centre patrimonial com el CIRMAC s’enfoquen a comprendre el patrimoni, protegir-lo, valorar-lo, fer-ne difusió i compartir-lo amb la ciutadania. Per la consellera “amb l’Arts i Natura Festival hi afegim un objectiu social i de compromís amb els valors de la solidaritat i la cooperació com a eixos centrals”.

En aquest sentit, Llorens ha afirmat que  “volem que les persones que ens visiten durant el aquest festival recordin l’espai patrimonial i la història i també cerquem el seu compromís amb la solidaritat. Hem de concloure després de l’edició d’enguany que estem en un bon camí”.

L’Arts i Natura Festival és una proposta que va iniciar-se l’any 2014 en petit format i amb un nom diferent, aleshores amb l’única col·laboració de les persones grans del programa “Garraf Tallers – L’herència dels Grans” que posaven els seus coneixements a disposició dels infants participants. Des del seu origen, el festival ha anat evolucionant i creixent, tot i que mantenint sempre la voluntat d’arribar al públic infantil i familiar, el compromís cívic i amb l’entorn – treball amb la comunitat local- i la dinamització de la Masia d’en Cabanyes i el CIRMAC com a espai de cultura i aprenentatge.

L’any 2016 el festival esdevé un projecte solidari, amb l’objectiu que “famílies ajudin a d’altres famílies”, convertint-se en lema fruit del treball i col·laboració amb l’Economat i Càritas Interparroquial de Vilanova i la Geltrú. En aquest sentit, el festival es consolida com a espai de recapte per a l’Economat, recollint en aquesta edició productes tant d’higiene personal – infantil i d’adults- com d’alimentació: oli, sucs o llet.

En el mateix àmbit solidari, enguany la organització ha volgut fer un pas més enllà i, com a novetat, ha apostat per destinar el recapte de les entrades a la investigació del càncer infantil, a través del centre de recerca de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

L’Arts i Natura Festival seguirà treballant en el futur per a unir art, lletres, música, dansa, contes, literatura, natura, compromís cívic i solidaritat als espais del CIRMAC i la Masia d’en Cabanyes, i emplaça les famílies i les entitats col·laboradores a la propera edició la tardor de 2020.

Continue Reading