Conveni entre l’Ajuntament de Vilanova i el Consell Comarcal per millores a la Masia d’en Cabanyes

 

La Diputació de Barcelona ha atorgat al Consell Comarcal del Garraf (CCG) una nova subvenció de 130.000€ per a la “Millora d’infraestructures d’equipament patrimonial del segle XIX amb funcions d’espai institucional comarcal a la Masia Cabanyes”. Aquesta subvenció s’emmarca en el pla “Xarxa de governs locals 2016/2019”.

L’Ajuntament de VNG i el CCG tenen un conveni de cessió d’ús de la Masia d’en Cabanyes al Consell Comarcal que contempla, entre d’altres, que el CCG tingui la seu institucional en aquesta finca. El conveni posa de relleu el necessari manteniment, difusió i promoció del llegat dels Cabanyes. Per això s’ha signat ara un conveni de col·laboració per a l’execució de les obres subvencionades. Unes obres que consistiran en la restauració de l’àmbit de l’escala exterior d’accés al baluard, i en les millores en l’espai verd del bosquet.

Així, el conveni estableix que l’aportació econòmica la fa el CCG a partir de la subvenció de la Diputació de Barcelona, i que l’Ajuntament redacta la documentació tècnica i els projectes per a l’execució de les obres, i dirigeix i coordina les obres de millora a través dels tècnics municipals del Servei de Projectes i Obres de la Regidoria de Projectes i Obres, Via Pública i Mobilitat.

L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha valorat positivament el conveni, ja que “aquestes obres de millora tenen un alt interès públic, tant local com nacional. Cal tenir present que la Masia en Cabanyes va ser declarada l’any 2014 com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i això implica, per part de les institucions locals, la responsabilitat de vetllar pel seu manteniment, conservació i divulgació”. L’alcaldessa ha remarcat la rellevància de la Masia en Cabanyes en el llegat patrimonial de Vilanova i la Geltrú vinculat al segle XIX.

Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal, Glòria García, ha anunciat que el suport de la Diputació servirà per dur a terme un Pla Director en el qual hauran de participar les dues institucions, i destacava la importància “que la Diputació de Barcelona desenvolupi un Pla Director per a la Masia d’en Cabanyes, un document estratègic que n’avaluï l’estat, els usos, i planifiqui les intervencions a curt, mig i llarg termini, programant-les i quantificant-les”.

Xavier Grau, conseller de Cultura i Patrimoni del CCG, ha agraït “el suport dels serveis tècnics de l’Ajuntament a l’hora de fer les millores a l’espai, recordant que el suport econòmic de la Diputació no hauria de ser només per posar pedaços, sinó que hi hauria d’haver un Pla a llarg termini”.

El Consell Comarcal del Garraf ha executat diverses actuacions a la Masia d’en Cabanyes amb la finalitat de custodiar i fer difusió del llegat dels Cabanyes, tenint sempre en compte el valor patrimonial i social de la Masia d’en Cabanyes, un espai natural al nord de la ciutat, i la voluntat de col·laboració entre el CCG i l’Ajuntament.

Així, les darreres aportacions i millores que s’han fet gràcies a una anterior subvenció de la Xarxa de Governs Locals 2012-2015 de la Diputació de Barcelona, han estat la millora de la il·luminació exterior, la remodelació de la zona d’atenció i acollida, l’adaptació de les sortides d’emergència, millores a l’office, millores a les façanes i tractament d’humitats per capil·laritat, així com la creació del nou Espai Goya, l’ampliació de les mesures de seguretat a la primera planta, la il·luminació de la Sala Alexandre de Cabanyes, i la reforma dels lavabos exteriors.

Continue Reading

Dia Internacional de la poesia

Des del “Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes” ens hi sumen amb un poema de Manuel de Cabanyes amb traducció i comentaris d’ Oriol Pi de Cabanyes.

La independència de la poesia

Jo no vaig consentir mai que la meva lira
fos lira cortesana;
la veritat, només la veritat
va saber inspirar-me el cant

(Francisco Manoel do Nascimento)

Com una casta, ruborosa verge
s’alça la meva Musa i, tímida, tot pulsant
les cordes de la seva arpa solitària,
deixa anar la veu del seu cant.

No us hi acosteu!, no iniciats…(1) Que la seva veu
en ritme cadenciós no farà pas més passadora
la funesta metzina que és el sensual plaer
corruptor de l’ànima.

No us hi acosteu!, ments esclaves!…Que les seves gràcies
no es trafiquen ni es venen com el vostre honor.
No, en sostres d’or esquitxats de sang
no ressonaran els seus versos.

En pobra independència, ni l’espanten
les ires dels botxins del pensar,
ni com a serva o meretriu impura
la corromp el vil metall.

Altiva com els turons de la seva pàtria,
desdenya gales que hostatgen maldat:
vagareja els cims en nuditat honesta,
però ai! de qui la ultratgi!

Pel damunt dels seus cants, l’expressió de l’ànima
vola sense art, desdenya
rítmica sonora i rima concordant:
els seus versos són lliures, com el seu esperit; [*]

aspres són, però enèrgics: són lleials
com l’espasa del cavaller(2); i mai, jamai,
no cobriran la teva noble faç,
mare Espanya,(3) amb el rubor de la ignomínia,

tal com van avergonyir Roma (4)
els cantars d´Horaci, (5)
que van acréixer les penes de la capital del món
amb l’infame elogi del seu opressor.

Fill cruel…! Ingrat cantor…!
El cel li va donar una lira màgica
i l’art de captivar les ànimes
amb plaer, i d’encendre els cors…,

li va donar celebrar els herois mortals
i les deïtats de l’Olimp…L’eco
del Capitoli encara li retornava, altiu,
els noms que ell va desvetllar:

de Règul, el trencador de pactes deshonestos,
de Camil i del gran Pau,
pròdig de la seva ànima heroica,
i de Cató, la generosa mort…

Però quan en el silenci de la nit
assajava sobre cordes vibrants (6),
en nou so, l’envilida lloança
de l’opressor inhumà,

es va sentir, es va sentir (m’ho revela el Geni)(7)
una tremenda veu d’ombra difuminada
que Maleït! –va cridar-, maleït siguis,
desertor de Filipos! (8)

¿Tan feble so i alhora tan maldestre
havia de ser el teu…, que llençant indignament
la noble arma de la pàtria
en els seus últims instants,
vas confiar als teus peus la salvació?
Deshonor!, fill d’esclau… Maleït siguis!

I la terrible maledicció
les ones del Tíber mormolaven.

(1) a l’original: “profanas gentes”: els no coneixents, els no iniciats en una estètica ètica que, trencant motlles, pretén alliberar l’esperit dels dogmes del formalisme clàssic. En aquesta i en les estrofes següents d’aquest poema-programa (el primer d’un llibre que es vol el “preludi” d’un ambiciós projecte literari) el poeta reivindica la poesia com a mitjancera d’un ideal sagrat i tracta els neoclàssics constrenyits per la normativa acadèmica d’esclaus servils d’una retòrica tan buida com deshonesta.
(2) l’espasa per al cavaller, com la ploma per al poeta, és instrument de discerniment i justícia.
(3) Amb la reacció antinapoleònica i la constitució liberal redactada a Cadis el 1812 per als “españoles de ambos hemisferios”, Espanya comença a ser sentida i pensada com a “nació”, o comunitat política vinculada als drets de ciutadania, per part dels defensors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat que volen deixar de ser considerats, com fins aleshores, només com a súbdits del monarca patriarcal i absolutista.
(4) “la Reina del mundo”, en l’original.
(5) “el cisne de Ofanto”, en l’original
(6) “sobre lesbianas cuerdas”, en l’original. Es refereix a un instrument de corda d´origen grec que a l’època en què va ser escrit el poema anomenaven “la guitarra de Lesbos”.
(7) D’aquesta figura inspiradora, mitjancera entre els dos mons, el de l’ideal i el de la realitat, Lorca en deia “el duende”. I Goethe l’anomenava “el dàimon”, ens supernatural i superracional alhora que ja Plató, parlant de Sòcrates (a “El banquet”) relaciona amb l’Eros, una energia irracional que tant uneix com separa tots els éssers.
(8) Horaci va desertar a la batalla de Filipos (42 aC.), on es van enfrontar Pompeu, amb qui ell anava, i el guanyador Octavi, que esdevindrà el nou emperador, de qui el poeta obtindrà el favor de l’amnistia i a qui aviat farà lloances.

Continue Reading

Alexandre Cabanyes, l’últim modernista a TV3

 La setmana passada a un equip de TV3,  de la  mà d’Oriol Pi de Cabanyes i Esther Alsina, comissàris de  les exposicions d’Alexandre de Cabanyes, va visitar Vilanova i la Geltrú per fer ressó de l’Homenatge que la ciutat està fent al pintor. Les seves càmeres van gravar a la Masia d’en Cabanyes, el Museu Víctor Balaguer i la platja de Vilanova i la Geltrú.

De la  mà d’Oriol Pi de Cabanyes i ESther Alsina, comissàris de  les exposicions en Homenatge a Alexandre de Cabanyes a la Masia d’en Cabanyes i al Museu Víctor Balaguer.

Continue Reading

La premsa es fa ressó de les exposicions en homenatge a Alexandre de Cabanyes

La setmana passada es presentava a la premsa i al públic les dues exposicions entorn a l’Homenatge a Alexandre de Cabanyes i es presentava el llibre Alexandre de Cabanyes (1877-1972). L’Últim modernista, de Francesc Puig Rovira, Francesc Fontbona, Esther Alsina i Oriol Pi de Cabanyes.

Així s’en fa ressó la premsa comarcal i nacional d’aquest homenatge tan esperat i merescut:

El Punt Avui – “El modernista més oblidat”

El Periódico de Catalunya – L’últim modernista

La Vanguardia – Vilanova recupera la figura del pintor Alexandre de Cabanyes

DV Digital – Vilanova culmina el seu homenatge a Alexandre de Cabanyes

Eix Diari – Vilanova homenatja “l’últim modernista”

Canal Blau – Inaugurades les exposicions que reten homenatge a Alexandre de Cabanyes

Continue Reading

Merescut homenatge a Alexandre de Cabanyes

Dimecres es va presentar el libre “Alexandre de Cabanyes (1877-1972). L’últim modernista”. La presidenta del Consell Comarcal del Garraf va convidar a les persones assistents de manera molt especial a visitar les exposicions “La captura de l’instant” a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i “L’entorn perpetuat” a la Masia d’en Cabanyes i va fer un agraïment especial als autors i autora del llibre Oriol Pi de Cabanyes, Esther Alsina, Francesc Puig Rovira i Francesc Fontbona, al Xavier Capdet, les empreses col·laboradores amb els actes d’homenatge d’Alexandre de Cabanyes (MG, PRYSMIAM, Càmping Vilanova Parc, Caves Jaume Serra i Venca), la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i a totes les persones que han fet possible aquest homenatge.

Intervenció de la Presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia Prieto

Un dels honors que comporta ser presidenta del Consell Comarcal del Garraf és la de tenir encomanada la custodia i promoció del llegat Cabanyes. Un honor i, per altra banda, una responsabilitat.

Voldria compartir amb vostès (o recordar) que la Masia d’en Cabanyes està integrada en el patrimoni local d’ençà que els germans Cabanyes Ricart, l’any 1975, van acordar amb l’ajuntament de la ciutat les condicions de cessió de la Masia al patrimoni municipal.

En aquell moment, els protagonistes – als que encara ens cal fer agraïment – foren els germans Marta, Joaquim i Maria Neus de Cabanyes: El fill i les filles d’Alexandre de Cabanyes.

Amb posterioritat, l’ajuntament de la ciutat després d’una remodelació l’any 1982, un alcalde, un president, un conseller de cultura i un regidor de cultura – Esteve Orriols, Josep Lluís Vidal, Sixte Moral, Víctor Forgas – van acordar que aquesta vella i bella finca, dels afores de la ciutat, fos gestionada pel Consell Comarcal del Garraf. Era l’any 1998.

De ben segur que comparteixen amb mi, que després de 40 anys, la Masia d’en Cabanyes ha fet camí per aconseguir el protagonisme cultural i social que mereix. Ha volgut formar part de la xarxa d’equipaments amb vocació pública al servei de la ciutadania, esdevenir un espai de cultura en l’àmbit local i comarcal, i sumar-se al patrimoni local en la missió de ser distintiu de la ciutat i el Garraf fent que la singularitat del patrimoni del segle XIX de Vilanova i la Geltrú ens faci singulars.

En el meu cas, com a presidenta del Consell Comarcal, al llarg dels darrers dos anys, he pogut compartir amb molts de vostès “la grandesa” de seguir el camí traçat fa 40 anys i de recolzar el que en aquell moment, els Cabanyes i els ajuntaments posteriors, van proposar-se.

Així mateix, amb els ciutadans i ciutadanes que avui sou aquí, amb els autors i autora del llibre, amb els membres de la comissió assessora, i amb tothom qui ha col·laborat d’alguna manera, hem considerat que aquesta tasca de difondre i promocionar el llegat Cabanyes havia d’incloure un HOMENATGE A ALEXANDRE DE CABANYES, que ens permeti recuperar i explicar el vessant artístic, personal, pictòric i de compromís amb la ciutat d’Alexandre de Cabanyes, un dels darrers familiars que va habitar i conservar la Masia d’en Cabanyes.

Calia que fos un homenatge al darrer dels modernistes, per difondre el relat pictòric i vital que queda expressat en els llocs on va viure i en els espais essencials que marquen la seva creació: Vilanova, París, Munic, Barcelona, la platja de Vilanova, la Masia d’en Cabanyes…

Recordo com ara fa un any i escaig, vaig sentir per primera vegada parlar del projecte de l’Homenatge. Mirant enrere, evidencio i celebro que per arribar fins aquí ha calgut la col·laboració de moltes persones. A totes elles gràcies.

El repte inicial fou proposta de Francesc Puig Rovira. Després es van produir les converses per abordar amb el Museu Balaguer el projecte, posant en relleu que el Museu i la Masia han format part de la trajectòria vital d’Alexandre de Cabanyes.

Recordo també els debats per plantejar la base de tot plegat, començant amb una primera fase d’investigació, de recerca, de catalogació prèvia per omplir el buit en publicacions i estudis, els primers contactes amb el nét del pintor, l’Oriol Pi de Cabanyes, la suma de complicitats amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, així com amb les empreses de la ciutat: MG, PRYSMIAM, Càmping Vilanova Parc, Caves Jaume Serra i Venca.

Aquest era el nostre full de ruta d’ara fa un any, i ara ens trobem aquí. En una setmana on es produeixen dues fites importants. Per una banda, la presentació del llibre que avui ens aplega a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i per l’altra, dissabte, amb la inauguració d’una doble exposició: a la Masia i al Museu Balaguer.

Crec que podem afirmar que comencem a cancel·lar el deute que teníem amb Alexandre de Cabanyes, i que haurem contribuït a fer possible admirar i celebrar l’obra d’un home que va treballar en l’art i la cultura, des de l’ètica del compromís i, l’ètica humanista i vital.

Gràcies doncs, Oriol Pi de Cabanyes – com a comissari de l’homenatge a Alexandre de Cabanyes -, Esther Alsina, Francesc Puig Rovira, Francesc Fontbona, per les hores i dedicació i perquè ens descobriu, a través de les pàgines del llibre amb rigor documental i històric, el Cabanyes que intuïm i alguns encara recorden. Gràcies Xavier Capdet per la tasca d’assessorament.

Us convido a ser protagonistes de l’Homenatge, avui en la presentació del llibre. També m’agradaria que ens acompanyeu dissabte al Museu Balaguer i a la Masia d’en Cabanyes, perquè si l’art té el poder de ser testimoniatge, record i memòria, l’homenatge és també l’elogi als espais que l’acullen l’obra d’Alexandre de Cabanyes. Dos museus de la ciutat: el Museu Balaguer i la Masia d’en Cabanyes ens permeten compartir la il·lusió d’aprendre de la història i de l’art, que enriqueixen la vida de la nostra comunitat oferint noves experiències

21 de febrer de 2018

Continue Reading

Es lliura a l’Economat de Vilanova i la Geltrú la recaptació de Un dia en família. Arts i natura festival

La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia Prieto i el conseller president de l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Ocupació i Esports, Xavier Grau, han fet entrega dels 700 euros recaptats a l’activitat “Un dia en família. Arts i natura festival”, celebrada el passat 7 d’octubre a la Masia d’en Cabanyes, a Antoni Marrugat, coordinador de Càritas Vilanova i la Geltrú i responsable de l’Economat i Maribel Borràs, voluntària que va coordinar el recapte durant tota la jornada.

En aquesta edició de “Un dia en família, Arts i natura festival. Art, lletres, música, espectacles, tallers i natura als Jardins de la Masia d’en Cabanyes” s’han recaptat 700 euros que van destinats a l’Economat de Vilanova i la Geltrú, a part dels productes que van recollir les persones voluntàries de l’Economat a la porta de la Masia durant tot el dia. La presidenta del Consell Comarcal del Garraf ha fet una valoració positiva d’aquesta activitat solidaria que cada any es consolida més i enguany ha vist augmentada la presencia de famílies i els diners recaptats. En aquest sentit ha afirmat que, “aquesta ha estat la quarta edició però la segona en la que els diners es destinen a un projecte solidari com és l’Economat. Una manera d’unir cultura amb solidaritat i que ja té molt bona acollida entre les famílies que ens visiten”.

Per la seva banda, el coordinador de Càritas Vilanova i la Geltrú, Antoni Marrugat, ha volgut elogiar l’activitat que planteja una festa en família en un espai d’art i cultura i que sumi l’aspecte solidari. D’altra banda, Marrugat ha volgut destacar que “la ciutat de Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf són exemple de ciutat solidària, tal com va quedar expressat en el recapte d’aliments realitzat fa uns dies, i en projectes solidaris com “Un dia en família Arts i natura festival”.

Organitzada pel Consell Comarcal del Garraf Un dia en família Arts i natura festival és una activitat construïda gràcies a la col·laboració de persones, entitats i col·lectius de la comarca, com són la Xarxa de Biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú, el Consell Esportiu del Garraf, el Parc del Garraf – Diputació de Barcelona, Cheap Films, Grup Xarxa de Vilanova i la Geltrú, Lali Jasjeev Kaur de l’Associació Fem Unió, Eva Bolaño, Garraf Tallers L’Herència dels Grans, Roser Amela, Tracart, Aula d’activitats teatrals, La Samboneria, El Cep i la Nansa, Solmat Music Training Lab, el Mag Gómez i l’Isidre Rosell, l’Escola de Música Freqüències, els alumnes de l’IES Joan Ramon Benaprès – Escola d’Hosteleria de Sitges i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Una jornada amb la que s’obren les portes de la Masia d’en Cabanyes a la ciutadania amb activitats infantils i per a tota la família, que apropa a descobrir la casa on va viure la família Cabanyes, la seva història i alhora gaudir d’aquest entorn privilegiat i que permet donar a conèixer les activitats que durant tot l’any el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes ofereix al públic infantil i familiar.

Continue Reading

Els llibres de la donació Rosó Miret de Cabanyes queden integrats a la Biblioteca històrica de la Masia d’en Cabanyes

L’any 1976, els germans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, hereus d’Alexandre de Cabanyes i Marquès, van fer donació de la casa, amb la seva biblioteca i les seves pintures, i tots els seus interiors moblats a favor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb el compromís que es conservés la Masia i s’adeqüés com a centre cultural. Donaven així compliment a la voluntat paterna reiteradament expressada.

El 1982, a causa del mal estat de conservació de l’edifici, l’Ajuntament, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, en va iniciar la restauració. Va ser la primera de les restauracions que s’han produït al llarg d’aquests anys i que han conduit a realitzar a la Masia d’en Cabanyes,  l’any 2000 el Centre d’interpretació del Romanticisme Terra XIX i el  Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, inaugurat l’estiu de l’any 2011.

La biblioteca històrica és una de les parts més emblemàtiques de la Masia d’en Cabanyes que s’hi ha conservat d’ençà el 1978.

La Biblioteca de la família Cabanyes va arribar a ser un fons d’una gran riquesa i magnitud, consultada i comentada amb admiració per personatges il·lustres de les lletres nacionals i internacionals.

La Biblioteca dels Cabanyes, però, té una història llarga globalment considerada que estava constituïda per tres conjunts bibliogràfics:

  • El senyor Josep-Anton de Cabanyes, hisendat i gran col·leccionista d’obres d’art, també ho era de llibres. Al llarg de la seva vida va mostrar un especial interès en conservar tant els llibres del seu pare, senyor Llorenç de Cabanyes i Fuster, com els seus propis que va adquirir en els seus viatges per Anglaterra, Holanda, França, Bèlgica, Prússia, Suïssa, Nàpols i Espanya, als quals va afegir els que va heretar del seu germà Manuel de Cabanyes i del seu oncle Josep-Maria de Cabanyes. Un fons impressionant d’obres, tant de ciències naturals i literatura de ficció com de geografia i història i d’altres gèneres, en diverses llengües clàssiques i modernes i amb peu d’impremta de moltes ciutats europees. Llibres de difícil consulta a l’actualitat, gran part dels quals van estar prohibits llavors a casa nostra i van arribar de manera clandestina a Vilanova i la Geltrú. Aquest gran bibliòfil era tan primmirat que ell mateix va escriure un inventari de tots els llibres, que es conserven, a més, rubricats amb la seva signatura original.
  • El senyor Llorenç de Cabanyes i Olzinellas, fill i hereu de l’anterior, més literat i artista, seguidor de la tradició familiar i conscient del valor històric del patrimoni heretat, no només va conservar-lo i va donar un primer caire museístic a les dues cases de Vilanova i la Geltrú, sinó que va afegir-hi la seva biblioteca pròpia, artística i literària, principalment catalana i castellana, i encara llibres del seu oncle Joaquim de Cabanyes. Com la magnitud del patrimoni feia impossible encabir-lo en un sol indret, va ser dividit i la biblioteca va quedar distribuïda entre les dues cases de Vilanova i la Geltrú (la Casa de la Plaça de les Cols i la Masia d’en Cabanyes).
  • A la mort de l’anterior, la seva vídua, senyora Elionor Marquès, va ser la primera que va obrir les portes de les dues cases i molts visitants van descobrir la grandiositat d’ambdues biblioteques, tal i com va quedar reflectit a la premsa de l’època. Quant els dos fills supervivents van arribar a la majoria d’edat, es van repartir el patrimoni, tot seguint la tradició de conservar-lo intacte: Carles de Cabanyes va afegir els seus llibres, principalment d’agricultura i indústria, a la biblioteca de la casa de la Plaça de les Cols; i Alexandre de Cabanyes, els seus, principalment d’arts i lletres, a la de la Masia d’en Cabanyes. D’aquesta manera, la biblioteca dels Cabanyes va restar dividida en dues parts i tot feia pensar que seria difícil el seu reagrupament.

Al llarg del segle XX, publicistes i bibliòfils de renom van escriure i parlar sobre l’extraordinari valor de la biblioteca dels Cabanyes, van aconsellar el seu reagrupament i van alertar sobre el perill de dispersió davant un futur incert. A Vilanova i la Geltrú, en concret, són conegudes les opinions dels bibliòfils Joan Rius i Vila, Albert Virella i Bloda, Joan-Enric Roig Santacana i d’altres.

Els descendents de la casa de la Plaça de les Cols van decidir vendre-la i tothom, llavors, va pensar que la biblioteca es dispersaria per sempre. No va ocórrer això, perquè la idea de respecte i conservació dels descendents va ser la mateixa que la dels seus avantpassats. Per això, l’any 1978, abans de buidar l’immoble, van encarregar al citat bibliòfil Joan-Enric Roig Santacana que elaborés un inventari de la biblioteca, el qual, després, va elaborar un inventari del fons específic dels llibres que va heretar la família Miret de Cabanyes.

Posteriorment, el Fons Miret va ser traslladat a Barcelona i tot sencer va passar a mans de la senyora Rosó Miret de Cabanyes, en el domicili de la qual des de llavors ha estat sota la seva cura i conservació.

Cal recordar que, en el seu moment, l’any 2002, la família Miret de Cabanyes va fer cessió de l’arxiu documental, que es troba actualment a l’Arxiu Històric Comarcal del Garraf.

Finalment, els germans Miret de Cabanyes (Rosó, Carles i Manuel) van decidir que el millor lloc perquè els llibres de la seva propietat es conservessin és la Masia d’en Cabanyes, juntament amb la resta de la biblioteca històrica.

És per això que el 17 de desembre de 2015 el Consell Comarcal del Garraf va signar un conveni de col·laboració amb la senyora Rosó Miret de Cabanyes per a la donació dels llibres de la família Cabanyes que la família Miret de Cabanyes conservava d’ençà el 1978.

D’aquesta manera, el Consell Comarcal del Garraf ha pogut recuperar els llibres que la família Miret de Cabanyes tenia en propietat i que pertanyien al fons de la Biblioteca Històrica de la Família Cabanyes.

La donació amb xifres                                                                                          

El fons Miret consisteix en 238 títols en 376 volums –que se sumen als 1521 que ja té la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes–, el 95% dels quals són impresos dels segles XVIII i XIX, i la majoria són signats pels diferents membres de la família Cabanyes.

Quant als gèneres, tot i que hi ha diccionaris, gramàtiques, obres de matemàtiques, ciències naturals, física i química, agricultura i, fins i tot, dues revistes enquadernades, les obres principalment són de literatura de ficció, teoria literària, història i filosofia.

Hi ha llibres de totes les mides, des de petit format fins a gran foli, enquadernats en pergamí o en pell, també però en edicions rústiques. Així mateix els llibres presenten una diversitat d’idiomes com llatí, català, anglès  i italià, tot i que la majoria són en castellà i francès.

Els llibres a la Biblioteca del Poeta

La incorporació dels llibres a la Biblioteca de la Masia d’en Cabanyes va rebre l’any 2016 el  suport, assessorament i confecció d’inventari de Xavier Solà de Andrés i, en tal sentit, el Centre d’interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, amb la col·laboració del citat estudiós, al llarg dels darrers mesos ha intervingut en l’habilitació de la biblioteca històrica i ha estat possible encabir el Fons Miret en diferents armaris, mitjançant la racionalització dels espais per tal d’ubicar els llibres tant en nous prestatges com en armaris buits que hi quedaven.

A hores d’ara, per tant, ja s’han col·locat i distribuït tots els llibres de la donació Miret de Cabanyes, seguint un criteri d’ordenació per formats i, així, ha pogut acabar la tan desitjada integració del Fons Miret dins de la Biblioteca històrica de la Masia d’en Cabanyes.

 

 

 

 

 

 

 

 

Continue Reading