La Masia d’en Cabanyes ja disposa de Pla director per a la protecció i usos del seu entorn

La Diputació de Barcelona ha lliurat aquest dimarts al Consell Comarcal del Garraf el Pla director de l’entorn de protecció de la Masia d’en Cabanyes, un edifici rural aïllat d’estil neoclàssic construït a finals del segle XVIII, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), propietat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i actualment seu del Consell Comarcal. Els objectius del pla director són conservar el testimoni i el llegat històric de l’entorn de protecció del bé i propiciar el seu coneixement, així com la seva reutilització i dinamització com espai públic patrimonial.

El treball, realitzat pel Servei de Patrimoni arquitectònica Local (SPAL), ha estat lliurat pel diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, a la presidenta del Consell Comarcal, Mònica Gallardo, que ha estat acompanyada de la consellera de Patrimoni del Consell Comarcal, Teresa Llorens, el regidor de Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, Jordi Medina, i la gerent de l’Organisme Autònom de la Biblioteca Víctor Balaguer, Maria Alías.

El Pla director marca un conjunt d’actuacions a realitzar en el conjunt de la finca, que ocupa una extensió de 6,33 hectàrees, i se centra en 19 intervencions específiques a realitzar en 21 etapes, ubicades en algun dels components de l’entorn de protecció com el clos que envolta la Masia, el jardí romàntic, el jardí botànic, el passeig dels xiprers, el camp de les oliveres, els boscos d’oms i de Can Parellada, els antics camps de conreus i l’àrea de pícnic permanent, així com en actuacions de conjunt. L’estimació total de la inversió prevista en el conjunt del Pla és d’1.850.000 euros.

El diputat Pere Pons ha expressat la seva satisfacció de poder lliurar aquest document al Consell Comarcal del Garraf, de cara a poder intervenir en el conjunt del recinte i ordenar-ne el seu ús. «Es tracta d’un conjunt d’actuacions –ha remarcat Pere Pons– que han de posar en valor aquests espais històrics i naturals, com son els jardins i també els camins, que conformen l’entorn de la Masia».

Per la seva part, la presidenta del Consell Comarcal, Mònica Gallardo, ha volgut agrair el treball realitzat per la Diputació de Barcelona «que és un full de ruta que ens marcarà el camí on hem d’actuar i que facilita poder aconseguir els recursos necessaris per realitzar totes les actuacions que el treball aporta, en benefici d’aquest patrimoni històric i natural i de tota la comarca».

El Pla director també inclou el projecte bàsic de mobilitat a l’entorn del recinte, amb ordenació d’espais com l’actual zona d’aparcament, i també la redacció d’un pla de millora d’accessibilitat a la Masia.

Conjunt històric i patrimonial

En conjunt de la Masia d’en Cabanyes es troba encerclat per una tanca i en formen part el clos que envolta la Masia, els jardins romàntic, al nord, i el botànic, al sud amb el passeig dels xiprers, el camp de les oliveres, el boscos d’oms i de Can Parellada, els antics camps de conreus i l’àrea de pícnic permanent.

La família Cabanyes va fer construir aquest edifici rural aïllat, d’estil neoclàssic i de caràcter senyorial, a un arquitecte italià entre 1790 i 1798. El 1975 el va cedir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i des de la dècada de 1990 és la seu del Consell Comarcal del Garraf.

Resum del Pla director

 

Continue Reading

Blanca Deusdad recita “Cançó de l’esclau”

Blanca Deusdad recita “Cançó de l’esclau”, composada l’any 1832 per Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833). Era un clar himne a la llibertat, en un context polític en què els joves liberals barcelonins estaven molt esperançats perquè hi hagués canvis polítics significatius amb l’inici de la regència de Maria Cristina. Manuel de Cabanyes es presentava com un poeta alliberat i alliberador.

Blanca Deusdad Ayala és llicenciada en Antropologia i Doctora en Sociologia. És professora a la Universitat Rovira i Virgili. Comparteix la seva tasca com a docent i investigadora amb l’afició a la poesia i la música. Els seus poemes han estat publicats en diverses publicacions. Entre els seus darrers poemaris destaca Terra d’Aigua, publicat l’any 2018.

Amb 12 poemes del Romanticisme i 12 Poetes contemporanis us proposem descobrir l’obra de Manuel de Cabanyes a través de la veu de dotze poetes de la comarca. Dotze vídeo càpsules de poesia que han estat gravades a diferents estances de la casa-museu on va viure el poeta, la Masia d’en Cabanyes.

Tots els vídeos els podeu veure al nostre canal Youtube

Recordeu que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes es pot visitar els dissabtes i diumenges d’11 a 14 h.  www.masiadencabanyes.cat

Continue Reading

Josep Anton de Cabanyes i la biblioteca de la Masia d’en Cabanyes

En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton de Cabanyes, que adquirí molts llibres en els seus viatges.

Josep Anton és el model d’home que recull l’ideari del Romanticisme: emprenedor, viatger i coneixedor del món, aficionat a les arts i el col·leccionisme, va conrear pel seu compte poesia, prosa, traducció (parlava fins a set llengües), música i pintura, amb major dedicació després de la mort de la seva dona i en els darrers anys de la seva vida.

Alguns llibres d’interès de la biblioteca, alehores prohibits, com The life and opinions of Tristam Shandy (París 1797), de L. Sterne, i Pope’s Works

Es va formar a Amsterdam i va viatjar per diferents països europeus on va adquirir coneixements sobre el comerç internacional. De retorn a Vilanova el 1824 va fer-se càrrec del negoci familiar. Gràcies a aquests viatges va entrar en contacte amb el Romanticisme i les noves idees del liberalisme que s’escampaven arreu d’Europa. Fou també en aquest context que va despertar el seu interès per l’art i la literatura, iniciant una col·lecció d’objectes, pintures, mobiliari i llibres que avui formen el llegat de la Masia d’en Cabanyes i que cal vincular directament a la seva persona.

La biblioteca, que identifica extraordinàriament l’interès dels Cabanyes pel coneixement i la cultura, aplega més de 1500 llibres, amb una cronologia que va des de finals del segle XVI fins al segle XX i que recull prop de mig centenar de tipologies temàtiques: filosofia, religió, comerç, història, poesia, ciències, llibres de viatges, art, dret, diccionaris, enciclopèdies, teatre, biografies, arquitectura, geografia, literatura clàssica i contemporània, agricultura, política i reglaments, gramàtica, astronomia, entre d’altres. Igualment, cal destacar la conservació de manuscrits del poeta Manuel de Cabanyes i de llibres del negoci familiar.

Continue Reading

La col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes

Gràcies a l’afany col·leccionista de Josep Anton de Cabanyes, a la Masia d’en Cabanyes hi trobem una important pinacoteca. I es troba principalment a la sala de música.
Hi podem veure des de pintura religiosa barroca provinent de l’Escola espanyola fins a exemples de pintura sobre coure, típica de l’Escola flamenca. També pintura veneciana i pintura mitològica barroca provinent de l’Escola bolonyesa. La pinacoteca també compta amb retrats i escenes costumistes que estaven de moda en les cases burgeses. I finalment, paisatges romàntics de Joaquim de Cabanyes i de Martí Alsina.

De la pintura religiosa barroca trobem obres com l’Aparició a l’Hort de Getsemaní, anònim del segle XVIII. Un Sant Jeroni, anònim del segle XVII, una Verge amb el nen, anònim del segle XIX o Les Muses, anònim de l’Escola bolonyesa de finals del segle XVIII.
Però si cal destacar una obra per la tècnica i la factura de l’escola andalusa, és la Santa Rosa de Lima. És un oli de gran format que podia formar part de la decoració interior de l’antic oratori familiar, situat a la planta baixa de la masia. Una mostra de pintura religiosa barroca que fou la més estesa a principis del segle XVII en els països catòlics. Una de les funcions més importants d’aquesta temàtica era combatre l’heretgia protestant. L’art era un element de propaganda del dogma catòlic amb l’objectiu de persuadir al fidel.

 

Continue Reading

PREACTES de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni”.

Torre carlina a Vilanova i la Geltrú

L’Institut d’Estudis Penedesencs ha publicat i presentat a la Masia d’en Cabanyes les preactes de les Jornades d’Estudis Penedesencs “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni” que es desenvoluparan al llarg d’aquest cap de setmana, 19, 20 i 21 d’octubre a diferents seus de la comarca.

Es van presentar dissabte 13 d’octubre, en motiu de la celebració arreu d’Europa de les Jornades Europees del Patrimoni Cultural. Una oportunitat per donar a conèixer el patrimoni cultural de Catalunya i de tots els  municipis i ciutats  amb l’objectiu  que la ciutadania en gaudeixi, en el sentit ampli de la paraula: el descobreixi , participi de visites i activitats,  se’l faci “una mica més seu” … se’n senti, també, orgullós i compromès.

En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.

És un repte que tenim tots i totes, de manera conjunta i compartida ( les administracions com el Consell Comarcal del Garraf , els ajuntaments , els equipaments patrimonials com la Masia d’en Cabanyes, i les entitats com l’IEP ), donar a conèixer en profunditat el nostre patrimoni, aconseguir la implicació social en la seva salvaguarda, treballar conjuntament per aconseguir que la cultura i el patrimoni estigui  en el “centre” de la vida social i política del nostre territori, del nostre país, de les nostres ciutats. La presentació d’aquestes preactes hi ha de contribuir.

Muralla del Castell de Calafell

D’acord amb el Comitè Científic i Coordinador de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, s’hi recorda que quan es van realitzar es va posar “el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les muralles (romanes, medievals…)”.

La publicació recull diferents investigacions i articles: “Muralles urbanes de Catalunya: una visió global”, de M. Teresa Miró i Alaix; “Les muralles de Sitges i Vilanova i la Geltrú”, de Joan Garcia Targa i Carme Muntaner i Alsina, “Les muralles de Barcelona” de Carme Miró i Aleix; “Les muralles de Vilafranca del Penedès de excavacions arqueològiques i problemàtica en la conservació de les restes”, de Josep M. Feliu i Roca; “Muralles i fortificacions de Tarragona, de fortificació a monument (segle II aC—XXI dC)” de Joan Menchon i Bes; “La muralla i el vall de la vila fortificada baix medieval de l’Arboç (segles XIV – XVI): les intervencions arqueològiques al nucli històric i a l’entorn de l’església de Sant Julià”, de Jordi Roig i Buixo; “La muralla medieval de Montblanc,  Estudi, restauració i museïtzació”, de Carlos Brull Casadó; “Les muralles de Granollers, nous reptes per a pedres velles”, de Marc Guàrdia i Llorens; “Vocabulari referit a muralles i altres construccions defensives al Penedès”, de Ramon Marrugat; “Les muralles de Calafell”, de Josep Pou Vallès; “Les fortificacions de les guerres carlines a Vilanova i la Geltrú: un patrimoni cultural a revalorar”, de Magí Miret Mestrei Oscar Valverde Molié; “El baluard de Sant Antoni (Barcelona)”, de Emiliano Hinojo García; “Viure extramurs i l’expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer Sotstinent Navarro, 12—16”, de Jordi Navarro Ruíx, Carme Miró Alaix i Santi Riera Mora; “Els conjunts emmurallats entre la posada en valor i l’habitabilitat”, de Isidre Pastor i Batalla.

Podeu descarregar-vos aquí el document presentat.

Continue Reading

Els museus de Vilanova i la Geltrú amb les Jornades Europees de Patrimoni

Aquest cap de setmana els Museus de Vilanova d’adhereixen a les Jornades Europees de Patrimoni 2018.

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes participarà un any més en aquesta gran festa del Patrimoni Europeu. Podreu conèixer el llegat del Cabanyes en les visites guiades al Museu, descobrir al Goya més romàntic, o que els més menuts, en família, descobreixin al l’“últim modernista”: l’Alexandre de Cabanyes.

Tambè podeu participar al Concurs d’Instagram que ha organitzat el Servei de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els museus de la ciutat amb la col·laboració del Teatre Principal, l’Auditori Eduard Toldrà, el Festival Vida i l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú.

Trobareu aquí  les bases del concurs.

Per saber-ne més descarregueu-vos el Programa

Continue Reading

Jornades Europees de Patrimoni 2018 al CIRMAC

El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes participa un any més a les Jornades Europees de Patrimoni 2018 que es celebren a tota Europa els dies 12, 13 i 14 d’octubre.

 

 

Participem, doncs, a la gran festa del patrimoni al costat dels museus de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i el Garraf. També al costat d’equipaments patrimonials d’arreu – castells, monestirs, jaciments – que obren les seves portes de manera gratuïta per a apropar el patrimoni a la ciutadania i implicar-nos en el seu coneixement i la seva preservació.

En el cas del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d’en Cabanyes proposem que conegueu amb les visites comentades a la Masia d’en Cabanyes la nostra col·lecció i llegat dels Cabanyes.

Per sumar-nos en aquesta festa hem preparat, de manera especial, una proposta per explicar i donar a conèixer els Goya de la Masia d’en Cabanyes. El Francisco de Goya més romàntic a la casa romàntica dels Cabanyes .

També proposem, per fer en família i per estimular la creativitat dels mes petits, una visita familiar i taller (inscripció prèvia)on coneixerem a l’“últim modernista”, l’Alexandre de Cabanyes.

(*) Les inscripcions s’han de realitzar a masiadencabanyes@ccgarraf.cat

Descarregueu-vos totes les activitats aquí

Continue Reading

Domenico Bagutti

 

La Masia d’en Cabanyes es va construir el 1798 i ha estat atribuïda a l’arquitecte italià Domenico Bagutti: la Masia és un cas excepcional en l’arquitectura de Catalunya de finals del segle XVIII que s’acosta al model italià de vil·la pal·ladiana.

L’Oriol Pi de Cabanyes, tant vinculat a la Masia d’en Cabanyes, ens dona a conèixer a Domenico Bagutti en un article a la Vanguardia.

 

 


DOMENICO BAGUTTI

“L’agost en el seu meridià em transporta sempre idealment a Elx, al Misteri. I aquest any també, físicament, a Rovio, el poblet de la Suïssa italiana, a les proximitats del llac de Lugano, on he anat a buscar traces de l’arquitecte d’època neoclàssica que va intervenir, entre d’altres obres que aquí he anat descobrint, en l’oratori de santa Maria Assunta, dita popularment “la Gesiola”.

A la façana d’aquest edifici de pitagòrica planta octogonal hi ha un sorprenent rellotge de sol que adverteix: “Qual fugit rapida l’ombra del sole, tale scorre tua vita e par che vole” [“Tal com fuig, ràpida, l’ombra del sol, així s’escorre la teva vida i sembla que voli”]. Sota la imatge d’un parell d’àngels “putti”, un crani i un rellotge de sorra, es llegeix perfectament la seva signatura: F. [Fecit: “ho ha fet”] Domenico Bagutti.

La vareta gnòmica i el complex indicador de les hores duen la data de 1824, quan aquest dissenyador, escultor i mestre d’obres avui incomprensiblement caigut en l’oblit ja hauria retornat al país natal després de llarga expatriació (en el context d’unes lluites influïdes per la Revolució Francesa que van acabar incorporant el cantó del Ticino a la República Cisalpina creada per Napoleó el 1797).

Per tradició familiar estucador artístic (que és més que guixaire), el polivalent Domenico Bagutti (1760-1837) va ser el projectista i arquitecte del Laberint d’Horta i de la pal·ladiana Masia Cabanyes de Vilanova, una de les més belles mostres –amb l’edifici barceloní de Llotja– de l’arquitectura neoclàssica a Catalunya.

Joan Anton Desvalls, el marquès d’Alfarràs, l’havia contractat el 1791 i sembla que va treballar entre nosaltres almenys fins al 1808.

Així consta, si més no, a l’estela funerària que trobo per casualitat, perquè no se’n parla enlloc, en el que devia ser l’antic ossari de la parròquia de Rovio. Molt erosionada pel pas del temps, avui la inscripció lapidària amb prou feines es pot desxifrar: “Domenico Bagutti qui nato nel 1760 fu disegnatore, fece in Barcellona di Spagna e altrove opere insignanti plastica […] e nella morí nel marzo 1837”.

Es conserva també la seva casa (a la via della Costa), amb uns singulars baixos en semicercle i un relleu escultòric (la Madonna col Bambino) fet per ell mateix. Rovio té ara uns vuitcents habitants i un nucli amb uns pocs carrers estrets i empedrats amb còdols perquè no hi rellisquin les peülles. Ubèrrimes, les fonts ragen permanentment en uns abeuradors que semblen sarcòfags d’època romana.

A tota aquesta zona subalpina hi ha molta pedra. Els constructors de Rovio han excel·lit en un ofici que passava de pares a fills. Domenico Bagutti duia amb ell l’antiquíssima tradició dels mestres “cumacini” (o de Como), els picapedrers reagrupats en un gremi de constructors itinerants que van ser molt actius, partint d’aquesta zona del Ticino i la Llombardia, ja des dels segles primers de l’arquitectura romànica.”

ORIOL PI DE CABANYES

La Vanguardia (edició català), 15 d’agost de 2018

Continue Reading