11/11/2015 In Notícies, Premsa

El Consell Comarcal del Garraf participa a la Fira de Novembre presentant la Masia d’en Cabanyes

El Consell Comarcal del Garraf participarà a la Fira de Novembre mitjançant un estand de promoció de la Masia d’en Cabanyes.  Els eixos de difusió en aquesta edició seran les principals línies d’activitat de la casa-museu: El Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC) i el seu programa educatiu i el programa d’activitats i esdeveniments de la Masia. El CIRMAC obre tots els caps de setmana amb visites guiades, i entre setmana mitjançant la concertació de visites de grups, ja

27/10/2015 In Notícies, Premsa

Inaugurat l’Espai Goya del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i Pagès, i el president del Consell Comarcal del Garraf, Gerard Figueras i Albà, van inaugurar divendres passat l’Espai Goya,  del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, que exhibeix dotze gravats de Francisco de Goya, pertanyents de la sèrie dels Disparates, que formen part de la col·lecció pictòrica de la família Cabanyes. Durant l’acte, Figueras va destacar el suport de la Diputació de Barcelona en el procés de restauració dels gravats

16/10/2015 In Notícies, Premsa

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, inaugurarà l’Espai Goya.

Mercè Conesa i Pagès, presidenta de la Diputació de Barcelona, inaugurarà l’Espai Goya del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, en companyia de Gerard Figueras i Albà, president del Consell Comarcal del Garraf, en un acte que tindrà lloc el divendres 23 d’octubre, a la Sala Alexandre de la Masia d’en Cabanyes a Vilanova i la Geltrú, a partir de les 18h. Com a complement a l’acte d’inauguració, s’ha preparat el comentari “Goya a la casa pairal del Romanticisme”, que

08/10/2015 In Avui parlem de, Biblioteca, CIRMAC, Manuel de Cabanyes

Els Preludios de mi lira.

Els Preludios de mi lira conformen el corpus literari de l'obra del poeta Manuel de Cabanyes. Amb la publicació d'aquest compendi de dotze poemes a l'abril de 1833, pocs mesos abans de la seva mort, l'autor es va convertir en un dels introductors del romanticisme literari a Espanya. Es tracten de seixanta-nou pàgines publicades sense datar i sense signar on Manuel introdueix els seus pensaments i sentiments més profunds. Tot i escriure en castellà, Víctor Balaguer el va voler reivindicar

08/10/2015 In Avui parlem de, CIRMAC, Col·lecció pictòrica, Col·leccions, Museu

El retrat de Manuel de Cabanyes per Joaquim Espalter.

A la Sala Russa de la Planta Noble trobem l'últim retrat que es va fer del poeta Manuel de Cabanyes. Però, aquest no és un retrat com qualsevol altre. El seu autor fou el sitgetà Joaquim Espalter y Rull (1809-1880), un dels retratistes espanyols del segle XIX més importants. El seu naixement a Sitges va ser del tot casual, ja que els seus pares van viure-hi temporalment fugint de Barcelona durant la Guerra del Francés. Instal·lat a Madrid des del

08/10/2015 In Avui parlem de, CIRMAC, Col·lecció pictòrica, Col·leccions, Museu

La col·lecció pictòrica produïda per Joaquim de Cabanyes.

A la Sala de Música, l'estança central de la Planta Noble de la Masia d'en Cabanyes, s'exposa l'obra pròpiament produïda per Joaquim de Cabanyes. Si d'una banda, Manuel de Cabanyes encarnava la faceta literària del romanticisme dins de la família; de l'altra, Joaquim encarnà la faceta pictòrica. Tot i haver sigut militar de professió -arribà a coronel de l'Exèrcit de Terra, fou docent al Col·legi Militar d'Artilleria d'Alcalà de Henares i tingué una vida militar molt activa participant a la

08/10/2015 In Avui parlem de, CIRMAC, Manuel de Cabanyes

Oda a la luna. El testament poètic de Manuel de Cabanyes.

  Entre la passada nit del 27 i la matinada del 28 de setembre vam poder gaudir d'un eclipse lunar total que es va poder apreciar des de tots els racons del planeta Terra. En aquest eclipse van coincidir dos fenomens: l'última Lluna de Sang de la tètrada de 2014-2015 i la Superlluna. És a dir, que vam poder contemplar el nostre satèl·lit banyat pel reflex vermellós del Sol i desprenent una lluentor molt més intensa que de costum. Des dels