Gravat d’ENRIC CRISTÒFOR RICART. La façana neoclàssica de la Masia d’en Cabanyes

Pintor, dibuixant i gravador nascut a Vilanova i la Geltrú, va deixar-nos un 2 de novembre de 1893. Des del Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d'en Cabanyes, el recordem amb aquest gravat de la Masia d'En Cabanyes, acompanyant-nos de les paraules de Teresa Costa-Gramunt que a petició de l'Ajuntament de la ciutat de Vilanova i la Geltrú en va escriure un retrat, el núm. 26, de la sèrie que recorda vilanovins i vilanovines il·lustres. L'autora fa una

Poema del mes: EL CÒLERA-MORBO ASIÀTIC

 El còlera-morbo asiàtic (*) [o El virus de la barbàrie] Així com el cabdill que en hora atziaga, abandonant les seves estances de glaç, va inundar el bell Migdia en sang i en plany, va fer tremolar el Capitoli i anomenat va ser l´Assot de Déu (2),   així tu, nunci del terror, nunci de mort, còlera letal (3), estimbes sobre el sòl d´Europa, circumdat de guerrers sàrmates, (4) el teu carro arrasador. I, des del Ganges, cavant tombes, el Bòsfor traspasses.   Doble filat de punxes acerades vol, en va, tallar la teva marxa assoladora: els teus verinosos,

Poema del mes: A***

A*** Perdó, celeste verge(3), si als teus honestos llavis vaig arrencar, costós, un sí d´amor; si al teu innocent pit, si als teus somnis tranquils, vaig torbar la calma plàcida, perdó.   Jo et vaig adorar. I un altar de puríssim culte en el si de l´ànima et vaig alçar, que ni la meva boca ardent ni els meus ulls de foc ni un vague pensament van profanar.   Et vaig adorar a tu, només! i ja teixia, joiós, nupcial corona per orlar el teu front quan de cop en punxes, en punxes verinoses, vaig veure que se´m tornava a

Poema del mes: A UN AMIC EL DIA DEL SEU SANT

A un amic en el dia del seu sant Ara que, proper al Cranc abrusador, el Pare de la llum ens torna el teu dia (2) i fins tard guia cap al pèlag de l´ocàs la seva quàdriga de foc,   teles de l´Índia i vasos de la Xina i canelobres d´or lluent et voldria oferir, en prova d´afecte, aquest teu amic absent.   Però -ai Batil!(3)- m´ho prohibeix la injusta deïtat (4) que, en ràpida roda girant constantment, inconstant canvia els destins humans.   M´ho prohibeix. Que a pèrfids tirans les meves mans pures mai no

Poema del mes: A MARCI

A Marci Per l´angosta senda del Garraf riscós (1) dirigir les regnes d´un cavall desbocat o bé patronejar petita nau pels furients onatges de l´Egeu   et fóra més fàcil, oh Marci!, que conduir per rectes vies la pobra pàtria cap al benestar que la teva ment somia en noble il.lusió.(2)   De què et serveixen les lleis? ¿De què

PAISATGE EN RUÏNES

La Masia d'en Cabanyes alberga una important col·lecció pictòrica. A la sala de la música, podem admirar aquest "Paisatge en ruïnes "en el que  veiem en primer terme dos homes que agafen aigua d'una font. Sembla ser parella del que us vam comentar fa uns mesos (enllaç a bibliografia). Ambos formen part de la col·lecció de la família Cabanyes i Josep Anton de Cabanyes fa esmena en el catàleg de les seves propietats pictòriques, citant aquest últim d'aquesta manera: "Nº 48. Otro Pais (paisatge) con Ruinas. De Salvatore Rosa. Escuela  Napolitana Este pais es compañero del precedente con todos sus defectos y meritos. Tiene asimismo iguales dimensiones" Francesc

Poema del mes: A LA MEVA ESTRELLA

A la meva estrella Salve, llum de la meva vida, guiadora gentil del meu trajecte, estrella meva, salve!   Molt de temps els meus ulls t´han buscat: clavats en el cèfir celest. Molt de temps a les teves germanes han preguntat i a la meva crida, ai!, cap no somreia.   Però tu

Poema del mes: A CINTI

A Cinti                                 Ai de ma trista joventut, oh Cinti, com se n´arrosseguen els dies inútils i sens plaer!