Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S'estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d'acord amb les mesures per a minimitzar l'expansió de la pandèmia Covid-19. Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que

ESGLÉSIA DEL CORPUS CHRISTI DE SEGÒVIA, JOAQUIM DE CABANYES.

En aquest quadre de Joaquim de Cabanyes es representa un interior amb elements arquitectònics, en contrast als paisatges naturals, comuns en la seva producció. Es tracta de l'església del Corpus Christi de Segòvia, d'on es detalla una nau amb sostre pla de bigues de fusta lleugerament il·luminada des de l'exterior per tres arcs de ferradura a la dreta. A la banda esquerra, recolzat sobre un dels tres arcs, apareix un home amb bastó, una figura quasi imperceptible dins la composició,

LES CORNUCÒPIES DE LA MASIA

A la cambra de Manuel de Cabanyes es conserven un parell d'interessants peces anomenades cornucòpies. Es tracta d'uns petits mobles de tipus aplic consistents en un mirall que a la part inferior consta d’ un suport per posar espelmes. La llum d'aquestes quedava reflectida al mirall il·luminant encara més les estances. Aquests objectes, els quals ostentaven un marc amb gran ornamentació daurada sobre fusta, van ser molt difusos durant l'estil rococó. Les cornucòpies de la Masia pertanyen al segle XIX,

Els Museus de Vilanova al servei de la Comunitat Educativa

Els Museus de Vilanova són espais que custodien i ofereixen un llegat únic. Ubicats en mig de jardins i vies de tren, en valuoses edificacions històriques, al costat del mar i de la muntanya, són generadors de coneixement i benestar. Envoltats de bellesa, art i enginy resulten especialment útils i beneficiosos en aquests moments. La situació que vivim l’any 2020 ha fet evident la necessitat de repensar el paper dels museus i la cultura en clau col·laborativa i de proximitat per

Museu tancat

Degut a les mesures de prevenció del COVID-19 establertes en data 29 d'octubre 2020 , i per la singularitat dels espais del Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes. Masia d'en Cabanyes, el museu romandrà tancat des del dia 30 d'octubre fins al 9 de novembre . També s'han suspès i ajornat les activitats culturals de l'Arts i Natura Festival del cap de setmana. Obrirem portes tan aviat com puguem!!      

PAISATGE DEL PI GROS DE LA MASIA D’EN CABANYES, JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d'una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. A la composició veiem en primer terme la tanca de pedra de la Masia i darrere pinedes i muntanyes, centrat entre la vegetació destaca el Pi Gros. La seva proximitat a la Masia fa que l'artista el pintés, segurament, des d'uns dels balcons de la casa. Aquest és un element natural molt conegut i visitat al municipi vilanoví.

EDICIÓ DEL QUIXOT A LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

A la biblioteca de la Masia es conserva una gran varietat d'obres. Destaca una edició facsímil del primer volum de "El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha" de Miguel de Cervantes. Com podem apreciar a la imatge adjunta l'edició de la Masia, del segle XIX, és una còpia fidedigna de l'edició de principis del XVII (1608), impresa a Madrid per Juan de la Cuesta, còpia alhora de la primera de 1605. En la seva portada trobem alguns elements interessants com ara la signatura del propietari del llibre, Josep Anton de Cabanyes, com és habitual a la biblioteca de

PECES LITÚRGIQUES A LA MASIA D’EN CABANYES

A la cambra del poeta Manuel de Cabanyes es conserven alguns objectes rituals que es trobaven en el seu moment a l'antiga capella de la casa, avui desapareguda. La família Cabanyes, com era habitual entre les classes benestants de l'època disposaven a cada una de les seves cases d'una capella on es podia oficiar missa, construïda sempre amb el permís del Papa, màxima autoritat de l'Església cristiana. Aquest fet era una mostra de fervor religiós però alhora era un símbol