20/11/2016 In Avui parlem de

L’Esfera Armil·lar de la Masia d’en Cabanyes per Carles Schnabel

El seu nom prové de la paraula llatina armilla que vol dir cèrcol o braçalet. És un instrument astronòmic amb el que es representa l’esfera celeste: els pols, l’horitzó, el meridià, l’equador i l’eclíptica. L’esfera armil·lar és un símbol del coneixement científic en el romanticisme. Representava saviesa i coneixement. Un element en que qualsevol biblioteca d’una família benestant no hi podia faltar. L’aparell assumeix que la Terra, com una petita esfera sobre la qual es dibuixen els continents i oceans, ocupa el

10/11/2016 In Notícies, Premsa

S’entrega a Càritas els diners recollits de les entrades de Un dia en família als jardins de la Masia d’en Cabanyes

La jornada va recaptar 409€ aportats per les famílies que van participar en aquesta proposta cultural del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, a més de productes d'higene personal. Glòria Garcia Prieto, presidenta del Consell Comarcal del Garraf, va fer entrega d’aquesta recaptació a Joan Torrents Andreu, president de Càritas Diocesana de Sant Feliu  de Càritas, dijous passat a la seu de l’ens comarcal de la Plaça Beatriu de Claramunt. Des de Càritas han confirmat que gràcies a aquesta aportació,

09/11/2016 In Activitats, Museu

El CIRMAC a la Fira de Novembre

Aquest cap de setmana torna la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú i els museus de la ciutat hi participem obrint els nostres equipaments en una jornada de portes obertes. El “Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes" obre les seves portes diumenge de les 11 a les 14h. Les visites són guiades i es faran a les hores en punt. Gaudiu d’un passeig pel Romanticisme i la història del segle XIX, a través de la nissaga Cabanyes: poetes, pintors,

06/11/2016 In Avui parlem de

El retrat de Manuel de Cabanyes, per Pelegrí Clavé

A part del retrat de Manel de Cabanyes esmentat a l’entrada anterior, n’hi ha dos més a la Masia. Un d’ells és l’anomenat retrat oval i es tracta d’un dels esbossos que realitzà Pelegrí Clavé a Barcelona entre 1832 i 1833. Com a prova per a un retrat familiar. I es troba actualment a l'habitació del poeta envoltat d'altres retrats de la família. El retrat de Pelegrí Clavé és el que servirà com a model al retrat segurament pòstum que realitzarà Joaquim Espalter per a

29/10/2016 In Avui parlem de

El retrat de Manuel de Cabanyes, per Sinibald de Mas

A la Masia es conserven tres retrats del poeta. El retrat més antic va ser pintat per l’amic del poeta anomenat Sinibald de Mas a Barcelona entre 1830 i 1831.Tot i no tenir documentat el grau d’amistat que els unia va ser el primer qui va promocionar els Preludios de mi lira a Madrid entre els anys 1832 i 1834. No hi ha documentació sobre com el retrat va anar a parar a mans de Joaquim Roca Cornet, sí que és

18/10/2016 In Premsa

“Goya és innovació tècnica i modernitat formal i ideològica”

Dins els tresors que podem trobar a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú hi ha l'Espai Goya, un racó de la casa senyorial on es conserva una col·lecció de gravats de Goya, complement ideal dels Goya que podem trobar al Museu Biblioteca Víctor Balaguer de la mateixa localitat. En parlem amb Mila Arcarons, una de les responsables del centre.

16/10/2016 In Avui parlem de

La Tardor, de Josep Anton de Cabanyes

La Tardor, titulat “Otoño” a la mateixa làmina, és una pintura de Josep Anton de Cabanyes (1797-1852), qui a banda de comerciant i col·leccionista d’art, era també un aficionat a la pintura, com demostren diferents peces conservades a la Masia d’en Cabanyes. En l’aquarel·la, que forma part de la sèrie Les Quatre Estacions, representa una al·legoria de la tardor, amb una elegant dama que duu, a mode de tocat al cabell, elements propis de la verema i la vinya. Destaquen especialment

25/09/2016 In Avui parlem de

La il·luminació a la Masia d’en Cabanyes

La il·luminació del s. XIX era molt poc intensa ja que una candela o una llàntia d’oli no són massa lluminoses en comparació amb el llum elèctric. La llum condicionava els hàbits i costums dels habitants de l’època. Per exemple, aquesta falta d’il·luminació feia que molta gent anés a dormir poc després de la posta de sol. El fet de només poder fer ús d’espelmes, llums d’oli i quinqués condicionava l’arquitectura i no és casual que la majoria d’estances donin a l’exterior