María de la Paz Talegón recita “Cançó de l’esclau”

María de la Paz Talegón recita “Cançó de l’esclau” de Manuel de Cabanyes. Era l’any 1832, i els joves liberals barcelonins estaven molt esperançats perquè hi hagués canvis polítics significatius amb l’inici de la regència de Maria Cristina. Influït per l’exaltació que hi havia als carrers i per una nova concepció poètica que s’esdevenia de la idealització de la figura del trobador medieval i del nou concepte francès de chansonnier, Manuel va compondre aquest poema que assenyalaria un abans i

Recursos educatius i lúdics al web

El CIRMAC us ofereix propostes alternatives a les visites i activitats presencials amb l'objectiu de que els centres educatius pugueu disposar de recursos a l'aula que us permetin descobrir i aprofundir en el coneixement del museu, d'una manera lúdica i sense haver-vos de desplaçar. SEGUINT EL TRAÇ DELS ROMÀNTICS  Una proposta artística per a fer a l'aula, consisteix en descobrir el gènere artístic del paisatgisme -dins el corrent del Romanticisme- per a que l'alumnat pugui després crear la seva pròpia obra d'art,

INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ PREVENTIVA D’UNA DE LES CADIRES DE FUMADOR DE LA BIBLIOTECA DE LA MASIA

El CIRMAC ha dut a terme la intervenció de conservació preventiva de la cadira de voyeur o de fumador, datada de mitjan segle XIX, gràcies a suport de la Diputació de Barcelona. La intervenció s’ha dut a terme al taller de restauració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Entre el mobiliari de la col·lecció Cabanyes hi ha dues cadires de voyeur o de fumador, un tipus de cadira pròpia del segle XIX, concretament de l'època Elizabeth (ca. 1880).

Teresa Costa-Gramunt recita “Oda a la lluna”.

Teresa Costa-Gramunt recita “Oda a la lluna”. El dia 1 de juliol de 1833 en Manuel de Cabanyes va presenciar un fenomen que l’inspiraria la composició del seu darrer poema. Del seu llit estant, a la Masia d’en Cabanyes, malalt de tuberculosi, el poeta va demanar que li obrissin el balcó per a presenciar un eclipsi de lluna. Conscient de la seva fi (moriria un mes i mig després) , el poeta lliurava el seu testament poètic a la posteritat amb

Reprogramem la visita comentada ELLES. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recuperem la visita comentada ELLES. Parlen les dones de la Masia d'en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada. A través del canal youtube de la Masia d’en Cabanyes, el dia 7 de març a les 12h. L'Olga Jorquera ens guiarà per la història de la nissaga i la Masia d’en Cabanyes a través de la mirada femenina, narrada en aquesta ocasió a través de quatre personatges: Dolors de Cabanyes i

“DISPARATE DE CARNAVAL” de Francisco de Goya

En aquests dies de Carnaval compartim amb vosaltres "Disparate de Carnaval",un dels gravats de Goya que es troben a la Masia d'en Cabanyes. Els Disparates (1816-1824) són l'obra més hermètica de la producció d'aquest autor. No sabem com els hagués batejat, ja que va ser L'Acadèmia de Sant Fernando, el 1862, en la seva primera impressió, qui va donar a cada estampa el nom d'un proverbi. Representen al Goya més crític amb la societat de l'època. Aquest Disparate ens apropa a

Bàrbara Scuderi recita “A la meva estrella”

 Bàrbara Scuderi recita “A la meva estrella”, escrit per Manuel de Cabanyes a la tardor de 1831, i dedicat al seu amic i editor Bergnes de las Casas. El va incloure dins el llibre “Preludios de mi Lira” i va esdevenir un dels més ben considerats per la crítica. L’estudiós i investigador Xavier Solà de Andrés situa aquest poema en el següent context: “La composició d’aquest poema ha de relacionar-se amb els dies de novembre en què Cabanyes va ser a Barcelona,

PAISATGE DE SEGÒVIA DE JOAQUIM DE CABANYES

Joaquim de Cabanyes ens mostra la Natura de manera esplendorosa i com a protagonista de les seves composicions, sent un dels màxims representants del paisatgisme romàntic a les nostres terres. A la sala de música de la Masia es conserven una sèrie de paisatges de petit format de l'artista, dels que forma part aquesta obra. L'escena combina el paisatge natural, en el que predomina el gran conjunt de roques de la banda esquerra i els dos animals bevent aigua amb