LA MODA AL SEGLE XIX. “Hivern” de Josep Anton de Cabanyes

Aquesta aquarel·la de Josep Anton de Cabanyes retrata a la seva esposa, Pepita d'Olzinelles. Són un total de quatre peces en què la seva muller apareix com a representació de les estacions de l'any. Pepita era una dona instruïda, molt a la moda que va acompanyar a Josep Anton en algun dels seus viatges. Avui us presentem l'hivern, on la veiem ben abrigada. En aquests quadres queda reflectida quina era la moda a mitjans del segle XIX. Els vestits eren

Una postal que fa Nadal

  Felicita el Nadal amb un dibuix als personatges més emblemàtics dels Museus de Vilanova!     Els museus de Vilanova i la Geltrú han preparat una activitat perquè els més joves de la casa pintin i escriguin una postal de Nadal adreçada als més il·lustres habitants de cadascun d’ells. Voleu participar-hi? Teniu temps fins el 31 de desembre! Descarregueu aquí les postals  o recolliu-les directament a les recepcions de cada museu. Feu-hi un dibuix i/o escriviu unes boniques paraules adreçades a aquests il·lustres personatges. Quan

Hem trobat els Tions de Nadal a la Masia d’en Cabanyes!

S’apropa el Nadal i arriben tions a la Masia d’en Cabanyes…i us fem saber que els hem trobat! Estaven ben amagadets… Enguany, la pandèmia Covid-19 no ens permet fer la trobada pre-nadalenca de buscar els tions i decorar-los al taller de l’artista, així que els hem recollit nosaltres i us animem a que els pinteu des de casa! Feu la vostra reserva per a recollir el tió de Nadal, pinteu-lo i compartiu les fotos a les xarxes socials etiquetant la @masiadencabanyes amb

PAISATGE ROMÀNTIC DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d'una sèrie de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia d'en Cabanyes i que formen part del llegat pictòric de la família. L'obra ens mostra un típic paisatge rural en què l'escena està ocupada quasi completament per una gran casa de camp, en la que destaca, al sostre, una xemeneia fumejant. La construcció està emmarcada per arbres i just a darrere veiem enlairar-se cap al cel les branques

ELLES. PARLEN LES DONES DE LA MASIA D’EN CABANYES. UN VIATGE A LA SEVA HISTÒRIA OBLIDADA

Des del "Centre d'Interpretació del romanticisme. Masia d'en Cabanyes", hem preparat una visita amb perspectiva de gènere com a forma de reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la casa. Hem volgut preparar la visita a la llum d'una mirada feminista, donant visibilitat i, també, revisant la seva història oblidada. Amb aquesta visita guiada volem contribuir a canviar la mirada que s'ha imposat sobre les dones perquè han estat socialitzades en un entorn patriarcal i amb uns valors no igualitaris. Proposem, doncs, una mirada crítica del que

LES MUSES a la Masia d’en Cabanyes

Aquesta obra es troba  a la sala de música de la Masia i es tracta d'un quadre  de l'escola Bolonyesa, d'estil classicista (s. XVII-XVIII) de temàtica mitològica, la qual era molt apreciada entre les classes benestants del segle XIX. Sembla que les figures principals de la imatge serien cinc de les nous muses clàssiques, divinitats inspiradores de les arts, i els homes que parlen a darrere els poetes Homer, Virgili i Hesíode. Aquest quadre forma part de la col·lecció de la família Cabanyes almenys des de l'any 1830, data

Elles. Parlen les dones de la Masia d’en Cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada

La Masia d’en Cabanyes planteja una visita comentada amb les dones com a protagonistes, sota el titol Elles. Parlen les dones de la Masia d’en cabanyes. Un viatge a la seva història oblidada . S'estrenarà el dia 29 de novembre a través del canal youtube, d'acord amb les mesures per a minimitzar l'expansió de la pandèmia Covid-19. Les dones són poques vegades protagonistes de la història. Ha costat que fossin presents als llibres d’història i en els relats culturals i socials que

ESGLÉSIA DEL CORPUS CHRISTI DE SEGÒVIA, JOAQUIM DE CABANYES.

En aquest quadre de Joaquim de Cabanyes es representa un interior amb elements arquitectònics, en contrast als paisatges naturals, comuns en la seva producció. Es tracta de l'església del Corpus Christi de Segòvia, d'on es detalla una nau amb sostre pla de bigues de fusta lleugerament il·luminada des de l'exterior per tres arcs de ferradura a la dreta. A la banda esquerra, recolzat sobre un dels tres arcs, apareix un home amb bastó, una figura quasi imperceptible dins la composició,