PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES

Aquest quadre forma part d'una sèrie d'obres de petit format que es troben exposades a la sala de música de la Masia. L'autor és Joaquim de Cabanyes, una de les figures cabdals del paisatgisme romàntic a les nostres terres. Com és habitual en els seus treballs l'artista ens mostra una escena natural, aquest cop apreciem diverses figures humanes formant part del paisatge, sense prendre importància en la representació general, només com a elements que en formen part, com la vegetació, el cel

“LES MIL I UNA NITS” DE LA BIBLIOTECA DE LA MASIA D’EN CABANYES

A la biblioteca de la Masia podem trobar aquest exemplar de "Les mil i una nits", també coneguda com a "Arabian nights". Aquest llibre és en origen una recopilació medieval de contes tradicionals d'Orient Mitjà. La història principal sobre Scheherezade, que explica cada nit un conte inacabat al sultà per tal d'evitar la mort, sembla haver estat afegida al segle XIV, per tal d'emmarcar la resta de relats. La primera versió europea (i impresa) va ser una traducció al francès d'Antoine Galland l'any 1704.

LA BENEITERA DEL DORMITORI DE MANUEL DE CABANYES

Avui us mostrem un objecte de culte ben habitual en les cases senyorials del segle XIX. La beneitera és una versió domèstica de les piles d'aigua beneïda que trobem a l'entrada de les esglésies, evocant les fonts d'aigua que tradicionalment es trobaven en l'entorn o interior de llocs considerats sagrats. Així en una casa com la dels Cabanyes, on la religió practicada era el Catolicisme, eren habituals aquestes manifestacions de la fe dels seus habitants, la qual tenia la seva

PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES I BALLESTER

Aquest quadre forma part d'un conjunt de paisatges de petit format de Joaquim de Cabanyes que es conserven actualment a la Masia. En l'obra que mostrem avui es pot apreciar un paisatge rocallós amb un solitari arbre en primer terme a la dreta i al seu costat, gairebé amagada darrere d'un grup de roques, una petita barraca, potser utilitzada com a refugi d'animals de camp. El fons queda dominat per una gran penya, sense vegetació, a la dreta i un

Col·lecció “Works of Lord Byron” a la biblioteca de la Masia

La biblioteca de la Masia d'en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents entre els quals destaca especialment Josep Anton de Cabanyes, el qual adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega exemplars de temàtiques molt variades, com els que us presentem avui, una col·lecció de poemes de Lord Byron. L'escriptor George Gordon Byron fou conegut com un dels poetes més influents del moviment romàntic europeu, deixant la seva empremta en

ANIVERSARI DE LA MORT DE MANUEL DE CABANYES I NÚRIA DE CABANYES

Avui, com cada any, en l'aniversari de la seva mort volem dedicar unes paraules a la memòria de Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833) i Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942). Els dos van morir un 16 d'agost, massa joves i del mateix mal, la tuberculosis. La malaltia va truncar prematurament dues vides marcades per dues passions diferents però alhora properes: Ell era poeta i ella dibuixant. Van viure en èpoques ben diferents però els uneix l'entusiasme tan característic d'aquesta família per l'art

PAISATGE DE JOAQUIM DE CABANYES I BALLESTER

Aquest quadre forma part d’una col·lecció de paisatges en petit format de Joaquim de Cabanyes (1799-1876), que actualment es conserven a la sala de música de la Masia Cabanyes. Es tracta d’un quadre a l’oli datat de mitjans del segle XIX. En la imatge podem observar un cel blau que ocupa la meitat superior de la composició, en contraposició a la part inferior trobem representat un riu i unes roques en primer terme. Les diferents tonalitats dels verds i marrons

Trasllat de l’escultura de Damià Torrents a la biblioteca de la Masia

Aquesta obra de l'escultor vilanoví ja havia estat en aquest emplaçament amb anterioritat, com podem veure a la fotografia adjunta. Es tracta d'un esbós en guix que l'autor va fer l'any 1915 per la tomba de Manuel de Cabanyes. Les restes del poeta però no descansarien a la ciutat fins al 1953 i el projecte no arribà a materialitzar-se. L'escultura ens mostra una figura masculina sedent i darrere, recolzada a la seva esquena, una altra d'una dona que sembla dir-li