16/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Modo de Volar [Proverbio Nº13. Donde hay ganas hay maña]

Aquest Disparate era en realitat la làmina que tancava l’àlbum de la Tauromaquia que Goya va regalar a Ceán Bermúdez l’any 1816. El gravat, però, mai ha estat editat dins questa sèrie en considerar-se que no s’adequava al tema, tot i que alguns autors han buscat relacions entre la voluntat i l’astúcia de l’home per volar i la seva intel·ligència i destresa per lluitar contra els braus. Per aspectes tècnics, dimensions i temàtica està molt més propera als Disparates que no

15/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate de Carnaval [Proverbio Nº14. Alegrías antruejo, que mañana serás ceniza]

Novament una escena festiva transformada en tenebrosa que en aquest cas remet per una banda al Entierro de la Sardina (c.1814, Academia de Bellas Artes de San Fernando) i per altra a la Romería de San Isidro (1820-1823, Museo Nacional del Prado), en la que es podria haver basat en aquest Disparate. Aquesta és l’escena sobre la que Nigel Glendinning (1992) ha basat els seus estudis de la sèrie en relació a les tradicions del carnaval i la subversió dels

14/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate triple [Proverbio Nº16. Sanan cuchilladas mas no malas palabras]

Un altre dels Disparates més complicats de desxifrar i que ens presenta taota una sèrie de personatges centrats per una figura femenina, el rostre de la qual reflecteix un horror que no podem comprendre. Aquesta dona central té les mans donades a dos personatges, un a cada banda, però no sembla acabar de decidir cap a on va. Alguns autors han relacionat l’escena amb la problemàtica de les relacions entre els sexes, tot i que tampoc queda del tot clara aquesta

13/07/2015 In Avui parlem de, Col·leccions, Els Goya, Museu

Disparate fúnebre [Proberbio Nº18. Dios los cría y ellos se juntan]

Considerada per Camón Aznar (1951) com una escena d’hermetisme essencial en la que tota la intepretació serà sempre mesquina, l’estampa que tanca l’edició de l’Acadèmia de 1864 representa una dona jacent al terra i coberta amb una manta, als peus de la qual apareixen tres tortugues, una serp i un gripau, i al costat del cap dos lleons o gossos de presa amb les boques obertes. El significat d’aquests animals s’ha relacionat amb temes de la política del moment: els lleons

01/07/2015 In Els Goya, Premsa, Vídeos

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes als mitjans de comunicació

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes han tingut ressò als mitjans de comunicació nacional i comarcals. TV3 ens va visitar el dia de la Nit dels Museus i Canal Blau TV ha volgut fer un recordatori de la nostra història amb l’obra de Francisco de Goya. Un resum sobre com vam descobrir Els Disparates dels Goya: la nostra descoberta, l’autentificació, la restauració, les investigacions i el nou “Espai Goya”. Reportatge TV3   Canal Blau TV a partir del minut 19  

01/07/2015 In Avui parlem de

La Sala de les Voltes i la Volta Catalana

A la planta baixa de la Masia d'en Cabanyes, espai que era destinat a les estances dedicades a les tasques del camp, trobem un element arquitectònic molt representatiu del que era i és el mas català: la volta catalana. Aquest consisteix en cobrir l'espai del sostre mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per

21/06/2015 In Avui parlem de

Disparate Femenino [Proverbio Nº1. Pesa más que un burro muerto]

Aquesta estampa inaugura la sèrie dels Disparates de Goya. En ella es representen a sis dones amb indumentària de majas mantejant a un home i un burro, i enlaire dos ninots. Aquesta escena remet al joc del pelele, un tipus de joc popular que simbolitzava el comiat de la vida de soltera i que el propi Goya ja havia tractat en els cartrons per tapissos (El pelele, 1791-1792, Museo Nacional del Prado). L'escena harmònica del tapís s'ha transformat en un ambient

12/06/2015 In Notícies, Premsa, Visites temàtiques

La música a la Masia d’en Cabanyes. De Josep Anton a Alexandre de Cabanyes

Dissabte, 20 de juny, a les 12h. A càrrec de Joan Manuel Chouciño Els instruments musicals, en deixar de ser utilitzats per a la pràctica interpretativa, esdevenen objectes de col·leccionista i fonts primàries per a la història de la música. L'estudi de les seves qualitats constructives ens apropa a l'experiència sonora d'una música codificada a partitures, descrita a cartes i tractats, evocada a la poesia, il·lustrada als quadres