Jardí Romàntic

Situat a la part posterior de la masia i amb accés a través d’una petita escalinata, els Cabanyes varen fer construir un jardí clàssic de tipus romàntic. Aquests jardins, inspirats en els jardins geomètrics francesos del segle XVIII, que alhora s’havien basat en la jardineria oriental, es caracteritzen pels jocs de geometria que fan –apreciables sobretot a vista de vol-, i la incorporació de diferents elements com grutes o plantes exòtiques. En el cas que ens ocupa, els elements que

Els porxos

Una de les singularitats arquitectòniques de la Masia d'en Cabanyes són els porxos que recorren tres de les quatre façanes de l'edifici i que remeten al mas tradicional català. En aquests porxos, en les cantonades posteriors, era on originàriament es trobaven les latrines de la casa. Un dels interessos de la visita a aquesta zona de la casa són les vistes que ofereix sobre el paisatge: a banda de la zona de bosc i el jardí romàntic privat, tenim una visió

La cuina

La cuina era un espai exclusiu per al servei de la casa. De dimensions reduïdes en comparació amb la resta de la casa, es troba ubicada al costat del menjador, amb el qual es comunicava a través de l’anomenat “passa plats”. Aquesta estança és la que millor mostra les diferències entre els senyors de la casa i l’àmbit del servei, entre els espais benestants i els més austers: el tipus de rajola del terra canvia, el mobiliari és més senzill

La habitació de Manuel de Cabanyes

Un dels espais més íntims de la Masia d'en Cabanyes és l'habitació i cambra mortuòria del poeta Manuel de Cabanyes, que morí en aquesta estança amb sols 25 anys a causa de la tuberculosi i que per aquesta raó fou tancada durant molt de temps. L'element que més destaca de l'espai és el llit d'estil colonial amb elements orientalistes i imitació de plomes d'estruç, un tipus de decoració de caràcter exòtic que atreia molt a la burgesia catalana. El conjunt de

La Biblioteca

La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton, que adquirí molts llibres en els seus viatges. Entre els seus prestatges aplega exemplars de temàtiques molt variades: literatura romàntica europea (Lord Byron, Walter Scott, Victor Hugo

La Sala Russa

La sala russa era l'espai de reunió, tertúlia i oci de la casa. El mobiliari que la compon, format per la taula, les cadires, els sofàs-gòndola, les butaques i el mirall, és d'estil isabelí i realitzat amb roure rus. Precisament de la procedència d’aquest material és d'on ve el nom de la sala, que per altra banda ens permet parlar de les estretes relacions dels Cabanyes amb Rússia, que tenien despatx a Sant Petesburg. L'element que més destaca d'aquest espai és

La restauració de l’obra pictòrica

Una part molt important del llegat que guarda la Masia d'en Cabanyes és la col·lecció pictòrica, formada per un total de cent quinze peces de diferents autors, estils i cronologies. Així per exemple, a banda dels Cabanyes pintors, destacant Joaquim de Cabanyes i Alexandre de Cabanyes, trobem també noms importants dins la història de l'art català com Ramon Martí Alsina o Joaquim Espalter. D'acord amb el compromís del centre per la preservació i difusió del llegat, entre els anys 2003 i

Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942)

Núria de Cabanyes i Ricart (1919-1942) va ser l’única dels quatre fills d’Alexandre de Cabanyes i Pilar Ricart que va seguir la tradició artística del pare. Però com en el cas de Manuel de Cabanyes, germà del seu besavi, la malaltia va truncar la que podria haver estat una carrera molt fructífera. S’ha conservat poca obra d’aquesta jove dibuixant, però l’existent no deixa de ser interessant. La imatge que acompanya el text correspon a una de les seixanta-nou vinyetes de l’”Auca