Testimoniatge d’Oriol Pi de Cabanyes

M´ha estat demanat que aporti jo també el meu testimoniatge en aquest acte de concelebració de la declaració oficial de la Masia en Cabanyes com a Bé Cultural d´Interès Nacional. I ho agraeixo ben de cor. Com que no hi puc ser personalment, he posat per escrit aquest testimoniatge de record i agraïment que en nom meu llegirà la meva filla Núria. Aquesta era la casa del meu avi. És una cosa tan senzilla com això. Era la casa del meu

La Biblioteca

En l’època del Romanticisme l’accés a la literatura era quelcom encara restringit a les classes dominants i benestants, de manera que tenir una estança de la casa dedicada a la biblioteca era tot un símbol de poder econòmic i representació social. La biblioteca de la Masia d’en Cabanyes fou iniciada per Llorenç de Cabanyes i Fuster i continuada pels seus descendents, destacant especialment Josep Anton de Cabanyes, que adquirí molts llibres en els seus viatges. L'espai, que identifica extraordinàriament l'interès dels

La col·lecció musical

La música és una de les principals manifestacions artístiques del Romanticisme, i en conseqüència els instruments musicals són una mostra d'aquest gust i aquesta moda del moment. Per altra banda, la sala de música era una de les estances que mai podien faltar en aquestes residències, ja que era també l’espai on es rebien les visites, on es feien les reunions familiars, etc. Dins la col·lecció de la família Cabanyes cal destacar diferents peces vinculades a la música. Una d’aquestes és

El mobiliari

Durant el segle XIX les estances de la planta noble de les residències benestants esdevenien autèntics museus i salons de meravelles on la família mostrava el seu bon gust, el seu poder i la seva fortuna. El mobiliari que omplia aquestes estances era la suma del caràcter confortable i les modes i estils del moment. En el cas de la residència dels Cabanyes una de les sales que més destaca és l’anomenada Sala Russa, la sala d’estar de la casa, que

La col·lecció pictòrica

 La col·lecció pictòrica de la Masia d’en Cabanyes és un dels grans exemples del col·leccionisme privat del segle XIX al nostre país, que ens permet conèixer els gustos de la família alhora que a través de les peces podem resseguir els seus viatges i els seus contactes comercials. Entre les diferents temàtiques i cronologies representades trobem exemples de paisatgisme romàntic, un moviment que donà una nova entitat al paisatge com a gènere pictòric en si mateix, transmissor d’emocions i sentiments i

“Patrimoni i eficiència”, per Isidre Also

Hi ha binomis que sovint es fan servir com a combustible de la facúndia més prosopopeica, i queden bé en qualsevol peroració. Ara no és el cas enumerar-ne uns quants però segur que us en ve al cap, més d’un. La cultura i l’empresa composen una d’aquestes dualitats sense frontissa. Són dos mons que s’atrauen per l’interès i es repelen per les sensibilitats. Reconec el meu fracàs a l’hora de promoure relacions entre els uns i els altres, tot i que

“A propòsit de la Masia d’en Cabanyes”, per Marijó Riba

Celebro que hagi estat la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Masia Cabanyes el motiu que ens porti, de nou, a compartir reflexions i debat sobre el patrimoni cultural del nostre entorn. Tot i així, cal tenir present que el debat al voltant de què és el Garraf des del punt de vista patrimonial ja s’ha fet fa temps i s’ha repetit en més d’una ocasió i, en més d’una ocasió, se n’ha ratificat, també, la conclusió:

Visita temàtica “El paisatgisme de Joaquim de Cabanyes”

"Joaquim de Cabanyes pintat per Alexandre de Cabanyes" El proper dissabte 24 de maig a les 12h, dins el programa de visites temàtiques, es durà a terme la visita ”El paisatgisme de Joaquim de Cabanyes”, a càrrec d’Estel Adell. Adell, historiadora de l’art, des dels inicis de la seva carrera s’ha interessat i ha estudiat l’obra de Joaquim de Cabanyes, segurament una de les persones menys conegudes de la nissaga Cabanyes. Joaquim de Cabanyes (1799-1876), germà del poeta Manuel, va ser militar