03/03/2013 In Avui parlem de

Sala de la música

La sala de música constitueix un dels espais més evocadors del Romanticisme de la Masia d’en Cabanyes. No en va, la música era una de les principals aficions de la burgesia del segle XIX, i especialment en l’època romàntica va ocupar un paper preeminent en les arts, considerant-se el medi idoni per expressar una de les principals premisses del moment, la llibertat. Amb una atmosfera molt afrancesada, un dels elements principals d’aquesta estança és la cúpula que cobreix l’espai, pensada per

16/02/2013 In Avui parlem de

Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972)

Alexandre de Cabanyes és una de les figures principals de la història de l'art local i un nom reconegut en el conjunt de Catalunya. Format amb el pintor Josep Sugranyes i Florit, pels voltants del 1900 era un assistent assidu a les tertúlies d'Els 4 Gats i el Cercle Artístic de Sant Lluc, on coincidí amb Casas, Rusiñol, Nonell, Mir o Anglada-Camarasa, entre altres. Al llarg de la seva trajectòria va mantenir la filosofia i les temàtiques del modernisme, raó

14/02/2013 In Avui parlem de

L’habitació d’Alexandre de Cabanyes

Aquesta habitació és la més recent de la planta noble, ja que el seu ús és el que més s'ha allargat en el temps, des de l’estança original, de la que resten molts elements, a les aportacions i canvis que hi va fer Alexandre de Cabanyes, qui va viure a la masia fins l’any 1972. El mobiliari Estil Imperi, en molt bon estat de conservació, conviu amb el llit modern, sobre el qual es conserva encara l'argolla que corresponia al domàs

03/02/2013 In Avui parlem de

Josep Anton de Cabanyes 1797-1852

Primogènit de Llorenç de Cabanyes i Caterina Ballester i hereu del negoci familiar “Cabanyes i Fuster”, Josep Antoni és el model d’home que recull l’ideari del Romanticisme: emprenedor, viatger i coneixedor del món, aficionat a les arts i el col·leccionisme, va conrear pel seu compte poesia, prosa, traducció (parlava fins a set llengües), música i pintura, amb major dedicació després de la mort de la seva dona i en els darrers anys de la seva vida. Es va formar a Amsterdam

26/01/2013 In Avui parlem de

Joaquim de Cabanyes 1799-1876

Joaquim de Cabanyes és considerat avui en dia un dels membres més destacats de la pintura paisatgística catalana, juntament amb el seu amic Ramon Martí Alsina, que havia conegut directament l'avantguarda pictòrica del moment a França. La seva obra es caracteritza per escenes de marines i paisatges, en ocasions acompanyats de petites figures humanes o arquitectures abandonades. Són paisatges plens de sentiments. No va ser, però, fins la dècada de 1850 aproximadament que es va dedicar de ple a la pintura.

19/01/2013 In Avui parlem de

Manuel de Cabanyes 1808-1833

Manuel de Cabanyes és el membre més conegut de la nissaga familiar; era el petit dels tres fills varons de Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814) amb Caterina Ballester (1774-1837). Va estudiar a la Universitat de Cervera, on va entrar en contacte amb altres joves inquiets i intel·lectuals, i ben aviat va mostrar el seu interès per les lletres. Tot i formar-se amb els models de la Il·lustració i la poesia clàssica, els seus escrits mostren ja la nova inquietud literària

12/01/2013 In Avui parlem de

El Romanticisme

El Romanticisme va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII amb el moviment literari “Sturm und Drang” i al llarg del segle XIX es va estendre per la resta d’Europa; l’any 1823 es publicà a la primera revista d’estil romàntic a Barcelona, “El Europeo”. Caracteritzat per la seva ruptura amb la tradició i rebel·lia contra les normes neoclàssiques, el Romanticisme es va estendre des de les arts fins la mateixa manera de comprendre l’existència humana. La seva filosofia se centrà

29/12/2012 In Avui parlem de

El teixit econòmic dels Cabanyes

Al llarg del darrer terç del segle XVIII Catalunya passà d’una economia de subsistència a una de mercat, fet que significà l’inici d’una nova etapa marcada per la venda i l’exportació. En el cas del Garraf i el Penedès aquesta activitat va tenir com a protagonistes principals les vinyes que encara avui en dia caracteritzen el nostre paisatge i de les quals s’elaboraven el vi i l’aiguardent destinats a la venda; alhora, l’increment d’aquests conreus va propiciar la recuperació de